El Ministeri de Justícia plantejarà estendre la casella de l'IRPF a set religions

 

El Ministeri d'Justici a plantejarà durant aquesta legislatura la introducció a la Declaració de la Renda d'una casella com la de l'Església catòlica per les altres set religions amb notori arrelament a Espanya: musulmans, jueus, evangèlics, mormons, budistes, testimonis de Jehovà i ortodoxos.

"Un dels problemes que es va identificar va ser la possibilitat d'estendre a la resta de confessions amb notori arrelament, la possibilitat que els seus fidels marquessin la casella del 0,7%", ha explicat el director general de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les confessions del Ministeri de Justícia, Javier Herrera García-Canturri, en una entrevista a Europa Press.

En concret, aquest assumpte es va determinar en un dels grups de treball que es van constituir al Ministeri de Justícia quan s'estava esgotant la legislatura completa anterior, fa més d'un any, per tal d'identificar els problemes a abordar en la següent legislatura , independentment de qui governés.

Herrera ha afirmat que va existir "molt consens" sobre la possibilitat que els fidels d'aquestes altres religions destinin el 0,7% dels seus impostos a la seva confessió, de la mateixa manera que vénen fent-ho els catòlics des de l'any 2007. Precisament, ha assegurat que l'Església catòlica no va posar cap inconvenient sinó tot el contrari.

En tot cas, tot i que és competència del Ministeri de Justícia "plantejar i impulsar" aquesta proposta, la responsabilitat i la decisió d'implantar-la dependrà del Ministeri d'Hisenda, amb el qual Herrera ja va abordar temptativament aquest tema.

"Al final de l'anterior legislatura i gairebé com a aproximació teòrica, vaig fer alguna gestió verbal amb el Ministeri d'Hisenda i el que es va dir va ser: 'pot ser una iniciativa interessant, quan deixem d'estar en funcions, el tornem a parlar'. Hem trigat molt de temps a deixar d'estar en funcions però aquest és un tema a abordar, que està sobre la taula ", ha afirmat.

El director general de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les Confessions ha atribuït al llarg període en què el Govern ha estat en funcions, el fet que encara no s'hagi avançat en aquest tema, que era una reivindicació, especialment, dels protestants. "Un Govern privat de capacitat legislativa no pot entrar a modificar una norma com seria la normativa en matèria de l'impost sobre la renda", ha matisat.

OPOSICIONS A 'Sàbat'

Així mateix, per a aquest nou any s'ha plantejat incloure una altra casella en les sol·licituds per a les oposicions a través de la qual els estudiants puguin manifestar la inconveniència de fer l'examen en un dia determinat per motius religiosos. El problema rau, segons ha explicat Herrera, en el fet que la majoria de les proves d'oposicions es convoquen en dissabte, que és el dia sagrat per als jueus. Amb aquesta casella, els tribunals podran saber per endavant quants opositors es troben amb aquest problema i així determinar la solució.

"És una cosa que es va preveure en unes reunions que vam tenir amb el Ministeri de Sanitat per als exàmens MIR, una de les opcions que s'està estudiant per a l'any vinent és poder plantejar aquesta possibilitat", ha precisat el sotsdirector de Relacions amb les Confessions , Jaime Rossell.

En el cas de l'any 2017, quan s'han comptabilitzat tres o quatre opositors jueus, l'examen seguirà celebrant-se el dissabte però aquestes persones hauran de romandre durant tot el dia en una aula tancada amb membres del tribunal fins a l'hora en què l'Institut Nacional de Meteorologia determini que és l'ocàs, moment en què acaba el 'sabbat' i en el qual podran començar a examinar-se.

Pel que fa a la petició plantejada pel president de la Comissió Islàmica d'Espanya (CIE), Riay Tatary, d'avançar l'hora dels exàmens de selectivitat en coincidir amb el Ramadà o Mes del Dejuni, Rossell ha indicat que les conselleries d'educació que es veien afectades s'han compromès a estudiar-ho.

VACANCES A RA Madan

Aquesta "sensibilització" pel que fa a la pluralitat religiosa també s'ha estès a les empreses, segons ha indicat Rossell. Així, ha explicat que "cada vegada va sent més comú que hi hagi empresaris que fan coincidir a l'empleat el seu mes de vacances per exemple amb el Ramadà" o que li permeten lliurar en una festivitat de la seva religió, per exemple, la festa del Sacrifici, a canvi de treballar el dia de Nadal.

En aquest sentit, Herrera ha afirmat que s'està "contemplant" la petició dels musulmans d'Espanya d'incloure alguna de les seves festivitats religioses, com la de Ruptura del Dejuni, al calendari laboral de 2018 --en el de 2017, és festiu a Ceuta i Melilla el dia de la festa del Sacrificio--. No obstant, ha precisat que és "complicat" perquè el nombre total de festes no es pot modificar i si es vol introduir una altra, hauria de ser en substitució d'una festa cristiana o civil.

ELS ACORDS ESGLÉSIA-ESTAT no perillen

Sobre les relacions de l'Estat amb la Església catòlica , Herrera ha aclarit que "la possibilitat de modificar els acords (entre l'Estat i la Santa Seu) no és un tema que en absolut estigui sobre la taula". Per això, ha indicat que l'Església no té per què estar preocupada davant les propostes d'algunes formacions de derogar, uns plantejaments que, segons el parer d'Herrera, s'escolten més en campanya electoral que fos. "Saben que no hi ha cap motiu, cap necessitat i cap voluntat", ha afegit.

Pel que fa a la confessió catòlica, el Ministeri de Justícia també s'ha compromès a acompanyar-la en les seves gestions amb el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social per articular una fórmula en la Llei perquè els missioners que retornen a Espanya estiguin coberts per la seguretat Social.

D'altra banda, en aquest 2016 que ha acabat s'ha complert el primer any des de l'entrada en vigor de la Llei per a la concessió de la nacionalitat als sefardites i Herrera admet que són "pocs" els que han obtingut la nacionalitat per aquesta nova normativa. Si bé, recorda que pràcticament acaba de començar a caminar.

POSSIBILITAT DE MODIFICAR LA LLEI D'SEFARDITES

A més, davant algunes peticions dels jueus espanyols en relació als requisits que estableix la llei com la necessitat de comparèixer davant notari a Espanya o l'examen, el director general de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les Confessions ha avançat que "hi hauria la possibilitat d'introduir modificacions "si al final del període de vigència de la norma" es veu que els requisits que es van establir, realment han suposat un obstacle insalvable "per a alguns sefardites.

Així mateix, ha avançat que ja es pot "donar per fet" que el termini per a sol·licitar la nacionalitat es prorrogarà un any més, una possibilitat que contempla la llei.

Herrera ha reconegut que l'any 2016, "una mica estrany" per estar Govern en funcions, ha estat de "consolidació" de les reformes realitzades en l'anterior legislatura. També considera que ha estat "ric" en llibertat religiosa tot i que admet que "la gestió de la llibertat religiosa és sempre una tasca inacabada". Sobre els problemes que hagin pogut sorgir amb les confessions, els ha atribuït "en gran mesura" a "desconeixement d'ajuntaments i comunitats autònomes".

Per això, ha anunciat que abans que finalitzi el mes de febrer de 2017 convocaran la primera reunió al complet del Comitè Assessor de CCAA, un òrgan que ja estava constituït però que fins ara només comptava amb representants de menys de la meitat de les CCAA . A la plenària d'aquest Comitè, informaran els representants de les CCAA i de la Federació de Municipis i Províncies sobre com abordar les problemàtiques amb les que es poden trobar, per exemple, el hijab a l'escola, els enterraments o altres.