El TSJC rebutja que Mariano Rajoy declari com a testimoni en el judici pel 9N

 

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat la petició de les defenses que el president del Govern, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, declarin com a testimonis en el judici per la consulta sobre la independència del 9 novembre 2014.

En una resolució en la qual aborda l'admissió o inadmissió de les proves proposades per les parts per al judici que començarà el dilluns 6 de febrer, el TSJC considera que Rajoy i Catalá són "absolutament aliens a l'objectiu de la present causa".

Els advocats de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, de l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau van demanar que declaressin per interrogar-los sobre "el contingut i abast de les seves declaracions públiques en ocasió del procés participatiu", segons va justificar la defensa de l'expresident en la seva petició.

El president del TSJC i ponent de la causa del 9N, Jesús María Barrientos, ha acceptat pràcticament totes les testificals proposades per tant per la Fiscalia, l'acusació popular i de les defenses.

El tribunal només ha rebutjat les testificals de Rajoy, la de Catalá i d'una altra sollicitada també per l'advocat de Mas: la del president del Greco i jutge del Tribunal Suprem de Croàcia, Marin Mrcela, en considerar-"impertinent" per no tenir cap relació amb els fets que es jutjaran.

El TSJC sí que ha acceptat la sol·licitud de les defenses que el diputat al Congrés Francesc Homs comparegui com a testimoni, tot i que s'ha de practicar "sense minva alguna de les garanties que l'assisteixen" a l'estar investigat pel Tribunal Suprem (TS) també per la seva participació en el 9N i serà avisat perquè acudeixi amb el seu advocat.

Ha avalat també la petició de les defenses que declarin la llavors presidenta del Parlament, Núria de Gispert; el director de l'Institut d'Estudis de l'autogovern, Carles Viver i Pi-Sunyer; l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias; l'expresident del Parlament Joan Rigol; el president de l'ACM, Miquel Buch, i els catedràtics de Dret Constitucional Enoch Albertí i Joan Vintró.

En la mateixa resolució, el tribunal també ha establert l'ordre de les testificals: primer compareixerà els proposats per la Fiscalia, després els de l'acusació popular i conclourà amb els sollicitats per la defenses.

DESOBEDIÈNCIA I PREVARICACIÓ

En el judici Mas, Ortega i Rigau seran jutjats pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació al suposadament haver desobeït el mandat del Tribunal Constitucional (TC) de paralitzar els preparatius de la consulta sobre la independència.

Cap dels tres s'asseurà a la banqueta per malversació de fons tal com demanava l'acusació popular -en contra de la posició de la Fiscalia-, amb el que queda descartada una condemna de presó i s'enfrontaran només a una hipotètica pena d'inhabilitació.