La contaminació augmenta la mortalitat dels pacients trasplantats de pulmó

 

Un estudi internacional, liderat per la Universitat de Lovaina (Bèlgica) i amb la participació d'investigadors de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha demostrat la relació de la contaminació de l'aire amb la mortalitat i l'aparició de disfunció crònica del empelt dels pacients trasplantats de pulmó. La investigació, publicada a l'European Respiratory Journal, ha comptat amb la cohort més gran analitzada fins ara: 5.700 pacients trasplantats de pulmó en 13 hospitals de 10 països europeus diferents entre el 1987 i el 2012.

Els pacients trasplantats de pulmó són extremadament vulnerables pel seu estat inmunocromprometido. En aquests individus, el trasplantament ha estat l'última opció de tractament, després d'haver patit patologies respiratòries com la fibrosi pulmonar, la fibrosi quística o l'emfisema pulmonar. Tot i ser una tècnica que s'aplica des dels anys 80, la supervivència al trasplantament de pulmó és una de les més baixes comparades amb la d'altres òrgans sòlids, i se situa al voltant dels 5 anys després de la intervenció, principalment perquè els afectats desenvolupen disfunció crònica de l'empelt, que és el rebuig de l'òrgan trasplantat.

Per determinar si la contaminació està associada a la mortalitat dels pacients trasplantats ia la disfunció de la seva empelt, els investigadors van decidir analitzar l'impacte de les partícules en suspensió de l'aire menors de 10 micres, anomenades PM10, a la residència dels pacients trasplantats. Aquestes partícules suren en l'aire i penetren en els bronquis i els pulmons de les persones quan respiren. Per mesurar aquestes partícules es van prendre els nivells de PM10 fixats en un estudi europeu realitzat l'any 2007.

Com a referència, l'OMS recomana que l'exposició anual mitjana a les partícules en suspensió no superi els 20μg / m3 i un límit mitjà diari de 50μg / m3, unes dades que estan per sota dels actuals nivells de contaminació de Barcelona. Segons les dades proporcionades pel Departament de Territori i Sostenibilitat, l'any 2015 la mitjana anual de partícules en suspensió a l'Àrea Metropolitana de Barcelona va ser de 27μg / m3, i es va superar el límit de 50μg / m3 fixat per l'OMS durant 20 dies en diferents punts de la ciutat.

GEOLOCALITZACIÓ DE PACIENTS

Els investigadors del VHIR van aportar a l'estudi la informació clínica de prop de 450 pacients trasplantats de pulmó des del 1997 al 2011 a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, i les dades relacionades amb la contaminació de l'aire i el trànsit al voltant de la seva residència. "Pacient a pacient, comptem el nombre de vies principals i secundàries properes a la seva residència a ràdios des de 50 a 1.000 metres, així com la longitud d'aquestes, per determinar si l'exposició al trànsit era un factor que influïa en la mortalitat", explica Dr. Antonio Román-Broto, cap de secció del Servei de Pneumologia, coordinador mèdic del programa de trasplantament pulmonar i investigador del VHIR.

Un cop analitzades les dades geocodificados dels 5.700 pacients participants en el conjunt de l'estudi, els investigadors van observar diferències entre els pacients que havien pres un tipus d'antibiòtics, anomenats macròlids, respecte als quals no els prenien.

En concret, van determinar l'associació entre la taxa de mortalitat i la contaminació en els pacients no tractats amb macròlids (3.556 pacients). Segons el Dr. Román-Broto, els resultats de l'estudi demostren que "si reduïm els nivells de contaminació als nivells recomanats per l'OMS, podríem prevenir el 10 per cent de la mortalitat en els pacients trasplantats de pulmó que no prenen macròlids". L'estudi revela també que dues terceres parts dels pacients analitzats vivien en zones urbanes amb força trànsit i valors superiors als 20μg / m3 recomanats per l'OMS.

D'altra banda, els pacients que van prendre macròlids -que normalment es recepten quan es produeix la disfunció crònica de l'injerto-, van presentar un efecte protector davant la contaminació, que requereix més estudis per ser valorat.