El Taulí repta al Síndic de Greuges a visitar les seves urgències, amb mig centenar de pacients a l'espera

Catalunyapress.- L'última visita del Síndic de Greuges a l'Hospital del Taulí a Sabadell va ser, si més no, sospitosa. Casualment, el dia que Rafael Ribó va visitar el centre les urgències estaven buides. Després de dos anys de lluita per part dels professionals de la salut denunciant la saturació i la precarietat, els sindicats animen al Síndic i als polítics a veure la situació.

La setmana ha començat amb 46 pacients a l'espera d'hospitalització, 41 d'ells d'urgències de nivell 2. La meitat dels malalts porten esperant més d'un dia per aconseguir un llit. Des de la PATT segueixen denunciant la situació que pateixen des de 2015y, per això, animen a la ciutadania a sumar-se a la manifestació contra les retallades en sanitat d'aquest dijous 2 de febrer.

L'hospital castigat durament per les retallades durant la crisi econòmica està "doblant els boxs per la falta de recursos i llits", denuncien des de la plataforma. A més assenyalen que el procediment tampoc és el més recomanable per als seus pacients. Després d'hores d'espera en una sala plena de gent i aguantant el dolor, els pacients passen la porta esperant ser atesos, però es "troben més esperes als passadissos". Així mateix, en ocasions els pacients expliquen "el que els passa i com es troben o es fan exploracions i analítiques en les cadires dels mateixos passadissos".

Com hem arribat a aquest extrem ?, es pregunten els professionals de la salut. "En nom de la crisi hem tolerat i acceptat que es precaritzi la nostra sanitat amb augments de les llistes d'espera, el tancament de les urgències dels CAPs, la disminució del personal, dels materials i dels sous ...". Treballadors i sindicats alerten que no acceptaran més aquesta situació.

CRISI ECONÒMICA EN SALUT MENTAL

La crisi econòmica ha afectat tots els nivells per això aquest dimarts es visualitza el documental El Grup al Velòdrom, que denuncia l'impacte del capitalisme en la salut mental de la població i de la importància de la xarxa social per a suportar la precarietat en què es troben les protagonistes. El documental té la participació de Gustavo Vizoso com a director, Josep Moya com a director del projecte i Maite Carranza, com a escriptora i guionista.