Mas, Ortega i Rigau treuen pit abans del seu judici: "Entrarem amb la cara ben alta"

 

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha defensat aquest diumenge la celebració del procés participatiu del 9 de novembre de 2014 pel que serà jutjat aquest dilluns al costat de les exconselleras Irene Rigau i Joana Ortega: "Vam fer el que havíem de fer, ho tornaríem a fer i entrarem al tribunal amb la cara ben alta".

En roda de premsa al Museu d'Història de Barcelona al costat de Ortega i Rigau, Mas ha assegurat que no han de "demanar perdó per res" ja que van complir el que va entendre com una demanda majoritària de la societat catalana: votar sobre el futur polític de Catalunya.

"Molta gent es va mobilitzar a fons perquè Catalunya pogués expressar lliurement la seva opinió, i des del Govern ho vam canalitzar", ha assegurat davant de diversos consellers de l'actual Executiu català, així com al portaveu del PDeCAT al Congrés i també investigat pel 9N , Francesc Homs, i membres del partit.

Mas ha defensat que, davant la demanda d'una votació, va defensar el procés participatiu en què van votar més de dos milions de persones que "van donar una lliçó de democràcia i sentit de futur davant Catalunya, el conjunt d'Espanya i tot el món".

"El 9 de novembre, Catalunya va perdre la por a aquell Estat espanyol que actuava per silenciar la nostra veu. El dia que perds la por ets més lliure i el 10 de novembre Catalunya era més lliure que abans de posar les urnes", ha sostingut, i ha recordat que es va reivindicar ja llavors a si mateix com a responsable màxim del 9N.

No obstant, ha lamentat que l'haver-ho dut a terme malgrat les advertències de l'Estat i malgrat el canvi de format de consulta a procés participatiu s'hagi pretès, al seu entendre, aplicar un càstig exemplar als seus promotors: "Vam xocar contra un estat intolerant, de tarannà poc democràtic, de 'ordeno i mano', que no tolera la discrepància".

TRIBUNALS ESTRANGERS

Així mateix, Mas ha destacat que ni Ortega ni Rigau ni ell busquen ser inhabilitats perquè no són "ni màrtirs ni herois" i ha anunciat que, en cas que sigui així, recorreran la decisió al Tribunal d'Estrasburg perquè, segons ell, permetre una votació no pot ser delicte.

En ser preguntat si preveu presentar-se com a candidat del PDeCAT a unes pròximes eleccions a Catalunya, ha respost que "si al final Catalunya tira endavant i es converteix en un Estat, la legislació espanyola no tindrà cap efecte".

En aquest sentit, ha matisat que, segons ell, no són el mateix unes eleccions autonòmiques a Catalunya que unes eleccions "per constituir el Parlament d'una Catalunya Estat" i ha acusat aquells que van retallar parts de l'Estatut de destruir el que ha definit com l'única Espanya possible, que és, al seu parer, una Espanya plurinacional.

PRESSIÓ A LA JUSTÍCIA

Preguntat per si la mobilització de suport convocada per al dilluns es pot considerar com una manera de pressionar al poder judicial, Mas ha titllat de "mentides i falsedats" aquestes afirmacions, i ha vaticinat que el resultat del judici pot tenir un efecte accelerador sobre el procés independentista ja que permetrà, segons ell, ampliar la base del moviment sobiranista.

Així, Mas, Rigau i Ortega han revelat que els seus advocats no han acabat de perfilar la seva defensa davant el jutge i que els tres seguiran una mateixa estratègia, que no ha volgut revelar encara, ni tampoc si contestaran o no a totes les preguntes de la Fiscalia.

Ortega ha carregat contra els que al seu dia li van recriminar, segons ella, no tenir compromís amb Catalunya i ha reiterat que el seu únic compromís com a vicepresidenta era amb l'expresident Mas: "Aquells que van demanar el meu cap no sé si ho haguessin fet", ha al·legat sobre la decisió de seguir endavant amb el 9N.

"El que acabaran jutjant és l'ànima del 9N: cap inhabilitació pararà la voluntat d'exercir un dret fonamental", ha argumentat Ortega, que ha afegit que el 9N va ser el dia en què més va honrar la seva condició de servidora pública.

Al seu torn, Rigau ha revelat que l'expresident Mas li va demanar "comptar amb la comunitat educativa per facilitar equipament i voluntaris" per a la realització de la consulta i ha destacat el paper dels voluntaris tant en tasques logístiques com per encarregar-se que, a dia següent, els instituts obrissin amb normalitat.

"HIPERCONVENÇUT" DE QUE NO VA DESOBEIR

L'expresident de la Generalitat Artur Mas s'asseurà des d'aquest dilluns al banc dels acusats i ho farà "hiperconvençut" que amb la consulta sobre la independència del 9 de novembre de 2014 no va desobeir l'ordre de suspensió del Tribunal Constitucional (TC) tot i que creu que el condemnaran amb la seva inhabilitació.

En el judici, que està previst que comenci a les 9 hores davant del TSJC, compareixeran també com a acusats l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i la llavors consellera d'Ensenyament Irene Rigau: els tres estan acusats de desobeir i prevaricar en seguir preparant la consulta després suspendre-TC.

Mas, Ortega i Rigau s'enfronten a una possible inhabilitació per exercir càrrecs públics però no a penes de presó, una vegada que el tribunal hagi rebutjat la petició de l'acusació popular de jugar-també per malversació de fons; la Fiscalia també va descartar aquesta última acusació i es limita a atribuir-los desobediència i prevaricació.

La Fiscalia sosté que els tres van continuar amb els preparatius de la consulta després que el TC la suspengués quatre dies abans --el 4 de novembre-- però els acusats es defensen dient que van deixar l'organització del que qualifiquen com a "procés participatiu" en mans dels voluntaris.

LA CLAU DEL JUDICI

La clau del judici serà comprovar quin va ser el paper que Mas, Ortega i Rigau van jugar des del 4 fins al 9 de novembre i els fiscals tractaran de provar amb testificals i documents que, malgrat simular haver deixat la consulta en mans dels voluntaris, realment van continuar tutelant els preparatius.

La sessió del dilluns començarà amb la resolució de les qüestions prèvies que plantegin les parts i després serà el torn dels interrogatoris als acusats --Mas, Ortega i Rigau, per aquest ordre-.

Dimarts declararan els testimonis de la Fiscalia i l'acusació popular --alguns d'aquests també comandes per les defenses-- i dimecres i dijous està previst que compareguin fonamentalment els reclamats pels lletrats de Mas, Ortega i Rigau, per acabar el divendres amb la prova documental, informes i última paraula dels acusats.

Entre els testimonis, no hi haurà el president de Govern, Mariano Rajoy, ni el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ja que el tribunal va rebutjar aquesta petició de Mas, Ortega i Rigau en considerar que són "absolutament aliens" a la causa del 9N.

MOBILITZACIÓ DE L'INDEPENDENTISME

Les entitats sobiranistes ANC, Òmnium, AMI i ACM han tornat a plantejar la jornada d'aquest dilluns com una oportunitat per mobilitzar l'independentisme i han convocat una concentració a les portes del tribunal per fer costat a Mas.

S'espera que milers de persones --es s'han inscrit prop de 40.000-- rebin l'expresident ia les exconselleras davant del TSJC i estenguin la seva protesta fins que finalitzi el judici.

Segons les entitats, s'han organitzat 157 autocars per desplaçar els manifestants des de diferents punts de Catalunya, als quals se sumaran uns 500 càrrecs electes que acudiran al passeig Lluís Companys per expressar el seu suport als tres investigats.

Mas, Rigau i Ortega també rebran suport institucional: a les 8 hores el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, farà una declaració institucional des de la Galeria Gòtica de la seu de l'Executiu català.

Després d'aquesta declaració, Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, la majoria de membres del Govern i els tres encausats avançaran en comitiva des del Palau de la Generalitat fins a la seu del TSJC pels carrers del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera d' la ciutat de Barcelona.