El PP vol exhibir la fortalesa de Rajoy en el seu congrés nacional

 

El PP arrencarà aquest divendres el seu XVIII Congrés Nacional en què la recerca exhibir la unitat de la formació i la fortalesa de Mariano Rajoy, que serà reelegit per quarta vegada president del partit. Els populars volen traslladar una imatge d'estabilitat i moderació, sense disputes internes, en contrast amb el conclave que celebra aquest mateix cap de setmana Podem.

De fet, la direcció nacional del PP s'ha bolcat en les últimes setmanes a transaccionar bona part de les 4.000 esmenes presentades a les cinc ponències (Política i Estatuts, Economia i Administració Territorial, Educació, Social i Europa) per evitar polèmiques i no portar molts fronts oberts.

No obstant això, aquest consens no ha estat possible en algunes esmenes clau i el PP es veurà obligat a debatre i votar sobre assumptes com l'acumulació de càrrecs, les primàries, la gestació subrogada, l'avortament o on encaixar la tradició humanista cristiana del partit ( si en el preàmbul o en l'articulat com demanen diversos esmenants).

COSPEDAL ÉS SECRETÀRIA GENERAL DES 2008

Rajoy arribarà aquest divendres al conclave --comença oficialment a les 16.00 hores a la Caixa Mágica-- sense haver donat pistes sobre si farà canvis a la cúpula del partit. De fet, una de les principals incògnites és si María Dolores de Cospedal, seguirà al capdavant de la Secretaria general del PP, un càrrec que ocupa des de juny de 2008, i si Javier Arenas conservarà un seient a la direcció del partit.

Aquest hermetisme del cap de l'Executiu ha estat interpretat en les files del PP com un senyal de continuïtat de Cospedal i possiblement gairebé tota la direcció, més quan hi ha quatre joves vicesecretaris que van arribar a 'Gènova' fa poc més d'any i mig: Fernando Martínez -Maillo (Organització), Pablo Casado (Comunicació), Andrea Levy (Estudis i Programes) i Javier Maroto (Sectorial).

A les files del PP pronostiquen que Rajoy farà una renovació "per addició" i no descarten que recuperi la figura del coordinador general que Ángel Acebes va ocupar quan Francisco Álvarez-Cascos va ser nomenat vicepresident del Govern. En aquest escenari, en el partit apunten a Fernando Martínez-Maillo, vicesecretari general d'Organització, que té cada vegada més pes en el partit.

Serà el dissabte a la tarda quan Rajoy reveli públicament els 35 membres del seu Comitè Executiu i el llistat de persones que formaran part de la Junta Directiva. A última hora, es serà proclamat president del partit per quarta vegada.

Rajoy presideix el PP des del 2 d'octubre del 2004 quan va succeir a José María Aznar. En el seu primer congrés va aconseguir el suport del 98,37% dels compromissaris i el 2008, quan Esperanza Aguirre va amenaçar de disputar-li el lideratge a València, va ser recolzat pel 84,24% dels delegats. El 2012, el cap de l'Executiu va ser elegit president del PP amb el 97,56% dels vots.

L'ACUMULACIÓ DE CÀRRECS, AMB COSPEDAL AL FOCUS

En aquestes setmanes prèvies al conclave, diverses veus dins del PP han demanat avançar en l'acumulació de càrrecs i en aclarir millor les incompatibilitats, arribant a presentar nombroses esmenes en aquest sentit.

Aquest debat ha posat en el focus a Cospedal, que és ministra de Defensa, presidenta de Castella-la Manxa i secretària general del partit, ja que hi ha una esmena d'un regidor de San Clemente (Cuenca), Francisco Risueño, que la cita expressament i demana aplicar la màxima 'un militant, un càrrec'.

Igualment, el portaveu adjunt del PP a l'Ajuntament de Madrid, Iñigo Henríquez de Luna, va presentar una esmena sobre aquest assumpte. Aquest dijous va anunciar que havia pactat una esmena transaccional amb la direcció nacional del partit perquè el PP promogui una "gradual separació i limitació" en l'acumulació de càrrecs institucionals de Govern i partit. No obstant això, 'Gènova' aclarir després que "no és un tema tancat del tot".

Pel que fa a les primàries, hi ha també diverses esmenes vives --una d'elles és també de Henríquez de lluna en un cove--, tot i que fa un parell de setmanes, l'equip de Maillo va arribar a un acord amb el PP de Madrid i de València per permetre als afiliats elegir el líder regional del PP, votant tant en primera com en segona volta. Aquesta premissa, però, no s'aplicarà per a l'elecció del president nacional.

Un altre dels debats que porten 'vius' a la ponència d'Estatuts és el relatiu a l'humanisme cristià. Diversos compromissaris han presentat esmenes reclamant que s'inclogui expressament en l'articulat --ara només apareix en el preámbulo-- perquè tingui valor normatiu i es mantingui l'essència del partit i el seu ideari tradicional.

En el cas de la limitació de càrrecs, el partit no té intenció de portar aquesta demanda als seus Estatuts, tot i que el pacte que es va signar a finals d'agost amb Ciutadans fixa un mandat de vuit anys. Els 'populars' esgrimeixen que aquesta limitació és pròpia dels règims presidencialistes.

LA GESTACIÓ SUBROGADA I L'AVORTAMENT

En la ponència Social, els principals debats oberts estan en l'avortament i la gestació gestació subrogada. Tot i que el vicesecretari de Sectorial del PP, Javier Maroto, i el seu equip estan negociant encara esmenes, es dóna per fet que hi haurà esmenes que arribaran vives al congrés i, per tant, caldrà votar.

És el cas de l'exdiputada i exportaveu Lourdes Méndez, que ha demanat expressament que se segueixi prohibint la seva regulació i així ho defensarà en el congrés. Per contra, destacats pesos pesants del PP s'han posicionat a favor de regular-la, com el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, la portaveu del grup municipal del PP, Esperanza Aguirre, el president del PP-a, Juan Manuel Moreno, o el president del PP a Extremadura, José Antonio Monago.

Un altre dels blocs de la ponència social és el relatiu a l'avortament, després que diversos compromissaris hagin defensat la reforma de l'actual llei de terminis que va aprovar el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Els promotors d'aquestes esmenes defensen anar en la línia del recurs que el PP va presentar al Tribunal Constitucional el juny de 2010, si bé algunes esmenes van més enllà i demanen defensar el dret a la vida des de la seva "concepció" fins a la "mort natural" .