El Constitucional torna a instar a la Fiscalia perquè actuï contra la Mesa del Parlament

 

D'esquerra a dreta: Joan Josep Nuet, Anna Simó, Carme Forcadell,

Lluís Corominas i Ramona Barrufet

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat parcialment nul·les aquest dimarts les resolucions aprovades pel Parlament del passat mes d'octubre que impulsen l'anomenat 'procés constituent' donant suport, entre altres accions, la celebració d'un referèndum el 2017.

Autoritza a la Fiscalia a obrir una nova via penal contra la presidenta de la Cambra catalana, Carme Forcadell ia procedir contra quatre membres de la Taula per permetre que es discutissin.

Correspon al fiscal determinar si obre causa penal o no, una qüestió sobre la qual el TC no es pot pronunciar segons han assenyalat fonts d'aquest òrgan, que ha adoptat la seva decisió de forma unànime. El TC ha notificat únicament la decisió adoptat, i la resta de l'acte es donarà a conèixer en els pròxims dies.

La resolució donada a conèixer pel tribunal de garanties entra en el fons de l'incident d'execució de sentència presentat pel Govern contra les resolucions del Parlament. L'admissió a tràmit d'aquest assumpte fa dos mesos, el passat 14 de desembre, ja havia suposat la suspensió cautelar de les mateixes.

La admissió va ser notificada de manera personal el passat 20 de desembre a Forcadell i als membres de la Taula que segons la demanda van permetre la tramitació impugnada, que són el vicepresident primer de la Mesa, Lluís Corominas (JxSí); les secretàries primera i quarta, Anna Simó i Ramona Barrufet (JxSí) --votando a favor-- i el secretari tercer, Joan Josep Nuet (SíQueEsPot), que es va abstenir. Contra tots ells podrà actuar a partir d'ara la Fiscalia.

Carme Forcadell ja es troba investigada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a conseqüència d'una autorització anterior del TC a la Fiscalia, per permetre el debat i la votació de la conclusions de la comissió del procés constituent.

El tribunal de garanties li havia instat a impedir la discussió d'aquest assumpte al Parlament per considerar-lo un desenvolupament de la resolució independentista del 9 de novembre de 2015, que aquest òrgan havia suspès per inconstitucional.

L'anul·lació acordada aquest dimarts afecta diversos apartats dels capítols titulats "Referèndum" i "Procés Constituent", inclosos en el títol I de la resolució del Parlament sobre "El futur polític de Catalunya". Com a conseqüència de l'estimació de l'incident de recusació es declara la inconstitucionalitat i nul·litat de tots aquests apartats, segons ha concretat el TC en una nota de premsa.

ADVERTÈNCIA TAMBÉ A PUIGDEMONT

El Tribunal estima també la petició de l'Advocacia de l'Estat relativa a la notificació personal de la present resolució ia la realització de prevencions.

Així, acorda notificar personalment l'acte a la presidenta del Parlament, als altres membres de la Mesa, al secretari general de la Cambra autonòmica, al President de la Generalitat, Carles Puigmdemont, i als altres membres del seu Consell de Govern.

Els adverteix de "abstenir-se de realitzar qualssevol actuacions tendents a donar compliment" a la resolució aprovada el passat mes d'octubre pel que fa als apartats anul·lats i del seu deure d ' "impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directament o indirectament suposi ignorar o eludir la nul·litat d'aquests apartats d'aquesta Resolució, d'advertir de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què puguin incórrer en cas d'incompliment de l'ordenat per aquest Tribunal".

Finalment, el Ple acorda "deduir testimoni de particulars per tal que el Ministeri Fiscal procedeixi, si s'escau, a exigir la responsabilitat penal que puga correspondre a Forcadell i als altres quatre parlamentaris per incomplir el mandat del paràgraf primer de l'article 87.1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) en relació amb els fets objecte del present incident d'execució".

L'Advocacia de l'Estat va sol·licitar la investigació dels punts de la proposta de resolució del Debat de Política General que van de les 1 a la 9 --que fan referència a "la convocatòria del referèndum i la llei de règim jurídic" - i de la 13 a la 16 --que parlen del procés constituyente--. Aquests apartats són els que han estat ara anul·lats.

Durant el Ple en què es van debatre les propostes declarades ara inconstitucionals el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, i el de Cs, Carlos Carrizosa, han advertit que la resolució contravenia el dictamen del TC, i es van negar a votar-la, tot i a la qual cosa la presidenta va sotmetre a votació les resolucions.

En la seva demanda, l'Advocacia de l'Estat veu un incompliment en aprovar aquestes propostes de resolució que "generen una situació de pertorbació extremadament greu de l'ordre constitucional, ja que el Parlament català pretén formalitzar un cop més la convocatòria d'un referèndum, l'obertura d'un procés constituent i la desconnexió amb l'Estat de manera unilateral".

"Les resolucions aprovades tornen a constituir un manifest menyspreu al règim jurídic establert per la Constitució", concloïa la petició dels Serveis Jurídics de l'Estat, que demanaven contundència en advertir de les conseqüències de continuar el procés independentista, no només als membres de la taula, sinó també al president de la Generalitat i als membres del seu Govern.