Descobreixen com cèl·lules canceroses "segresten" a sanes per formar la metàstasi

 

Un equip d'investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha identificat un mecanisme en el qual cèl·lules canceroses utilitzen la força física de cèl·lules sanes "segrestades" per escapar dels tumors i iniciar la metàstasi, a través de la unió de dues proteïnes que s'enganxen per arrossegar a una altra banda, ha explicat en roda de premsa el líder del grup, Xavier Trepat, científic Icrea.

L'estudi, publicat en portada per la revista 'Nature Cell Biology', ha revelat que les cèl·lules tumorals poden reprogramar a cèl·lules sanes properes perquè les arrosseguin més enllà del tumor: les víctimes són els fibrolasts, professionals del manteniment dels teixits capaços de crear túnels, fet que obre una diana per a nous fàrmacs.

Amb suport de l'Obra Social La Caixa, els científics han descobert que l'arrossegament consisteix en un procés físic --en lloc de químico--, a través de la unió d'una proteïna localitzada en la superfície de les cèl·lules canceroses --E- caderina-- i una a la superfície dels fibrolasts --N-caderina--, com va idear la científica Anna Labernadie --investigadora Juan de la Cierva al Ibec--.

"Evitant que puguin contactar i moure conjuntament, vam aconseguir evitar que aquest tumor envaeixi" i s'expandeixi, ha explicat Trepat, que ha afegit que han estudiat aquest procediment en tumors de càncer de pell i de pulmó, molt diferents entre ells, el que fa pensar que són mecanismes molt generals i que es poden dissenyar molècules que evitin aquesta interacció.

Les dues proteïnes per separat tenen funcions fisiològiques, però no està descrit que tinguin una funció quan s'uneixen, de manera que el "repte bioinformàtic" que aborden actualment és el de crear molècules inhibidores capaços d'eliminar la unió entre N i E, però no unions de N i N i d'e i I.

ACORD AMB FERRER

"Tenim prou evidència per començar a buscar inhibidors en la indústria farmacèutica", ha afirmat Trepat, que ha afegit que tenen bones expectatives i que fa pocs mesos van crear un consorci amb la farmacèutica catalana Ferrer i l'empresa Mind the Byte, que ha començat a estudiar estructuralment la interacció cel·lular, tot i que encara és aviat.

Van observar que el tumor atrau els fibrolasts --i, en entrar en contacte, s'uneixen les seves proteïnes N i E--, encara que de moment desconeixen per què s'atrauen, i Trepat sospita que és per la cicatrització de ferides, a les quals van els fibrolasts, perquè aquests estan molt presents en la majoria de tumors sòlids.

"La massa tumoral que conté cèl·lules sanes és molt més invasiva" i la metàstasi s'accelera amb la presència d'aquests fibrolasts: el càncer segrestaria la seva funció de cicatrització, creant en aquestes cèl·lules canvis físics i químics, encara que no genètics, de manera que es consideren sanes.

DESCOBRIMENTS CONTRADOGMA

La investigació ha durat quatre anys, l'últim només per convèncer els científics de la revista: "Hem trigat tant perquè hi ha molts passos que són contradogma", i diversos dels descobriments contradeien a científics que havien estudiat aquests processos durant 20 anys.

"La majoria de bones idees d'aquest article són d'Anna Labernadie", que va protagonitzar moments 'Eureka', ha lloat Trepat, en referència a la jove científica, que després de tenir la idea d'identificar aquestes dues proteïnes, va haver de demostrar a la resta de investigadors que existia aquesta força física, convencent amb proves científiques.

"El més complicat va ser desenvolupar el sistema per veure aquesta interacció", per al que van crear tecnologia que no només permetés detectar-la, sinó també calcular la força exercida entre les cèl·lules, ha relatat Labernadie, primera signant de l'article.

Trepat ha qualificat el càncer de problema per a la salut pública, perquè un de cada dos homes i una de cada tres dones el desenvoluparan, mentre que un de cada quatre homes i una de cada cinc dones moriran per càncer: "El que mata els pacients és la metàstasi ", el procés pel qual les cèl·lules canceroses se separen del tumor original i formen un de nou en altres òrgans i teixits.

EL MESSI DE LA CIÈNCIA

El director de l'IBEC, Josep Samitier, ha destacat el talent jove que es troba darrere d'aquesta investigació, tant amb la jove promesa Labernadie, com amb Trepat, "un dels pocs investigadors que està construint la que serà la ciència del futur", des de Catalunya.

El director de l'Àrea d'investigació i coneixement de l'Obra Social La Caixa, Jordi Portabella, va coincidir a considerar a Trepat com el Messi de la ciència, i va lloar aquest "notabilíssim avanç científic", al qual l'entitat va donar suport amb una aportació econòmica perquè els investigadors poguessin fer la seva feina, a més de posar en valor la recerca bàsica, molt necessària.