Aplicar el 155 és l'únic procediment quan una comunitat desobeeix al TC

 

Diferents estudis sobre l'article 155 de la Constitució espanyola conclouen que l'aplicació d'aquest article és una via de control "excepcional" encara que l'única és quan una comunitat autònoma incompleix les sentències del Tribunal Constitucional. Consideren, en qualsevol cas, que ha de ser una actuació amb caràcter de "provisionalitat" fins restaurar el compliment normal de les obligacions per part de l'autonomia i aplicada amb "prudència", "gradualitat" i "proporcionalitat".

En alguns dels estudis, es necessiten fins i tot les mesures que no pot adoptar el Govern per obligar la CC.AA i descarten l'ús de les Forces Armades o de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. També consideren que no es poden dissoldre els òrgans de la CA, substituir els seus titulars o canviar l'actuació de l'Administració autonòmica per la de l'Estat excepte en "cas extrem".

Però sí preveu que el Govern pugui impartir directament les instruccions a les autoritats de l'autonomia, és a dir, la subrogació per l'Executiu en els actes de la CCAA no realitzats o realitzats amb vulneració de l'ordenament jurídic així com la suspensió de l'executivitat dels acords o resolucions dels òrgans autonòmics o l'adopció de mesures econòmiques de bloqueig o pressió.

L'article 155 de la Constitució té dos punts. El primer d'ells necessita que si una comunitat autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen o actua de manera que "atempti greument contra l'interès general d'Espanya", el Govern, previ requeriment al president de la CCAA i, en el cas de no ser atès, amb l'aprovació amb majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per a la protecció del "esmentat interès general".

En el seu punt dos, especifica que per a l'execució de les mesures previstes en l'apartat anterior, el Govern podrà "donar instruccions a totes les autoritats de les CCAA".

INSPIRAT EN LA LLEI FONAMENTAL ALEMANYA

Aquest article de la Constitució Espanyola s'inspira en l'article 37 de la Llei Fonamental alemanya, encara que amb algunes diferències, ja que la tramitació parlamentària que es va produir en el seu dia va incloure dues cauteles: el previ requeriment al president de la CCAA i l'exigència de que l'aprovació del Senat tingués lloc per majoria absoluta.

No obstant això, les Constitucions alemanya i espanyola són les úniques que contemplen l'adopció de mesures necessàries per part del Govern per al compliment dels deures de les autonomies, ja que en altres constitucions federals europees, o que preveuen l'existència de regions autònomes, es s'inclinen per la "suspensió o dissolució dels òrgans regionals o dels Estats membres" davant greus violacions de l'ordre constitucional. Aquest és el cas de la Constitució Federal austríaca, la italiana o la portuguesa.

L'estudi realitzat per José María Gil-Robles i Gil-Delgado, o l'anàlisi de Rafael Entrena Cuesta, deixen clar que l'aplicació d'aquest article constitueix una forma de control "excepcional". Per això, tant aquests, com l'estudi signat pel professor de dret Constitucional de la Complutense Germán Gómez Orfanel, necessiten que l'aplicació s'ha de fer amb "proporcionalitat", de manera "gradual" i amb la "menor intervenció" possible en l'autonomia . Gómez Orfanel apunta fins i tot a la necessitat de "prudència política".

També l'advocat i professor Enrique Sánchez Goyanes s'explica a "Constitució Espanyola comentada" que la facultat que dóna l'article 155 al Govern d'adoptar les mesures necessàries per obligar a les CCAA al compliment forçós de les obligacions constitucionals ha de ser interpretada "restrictivament". Per això, recalca que no n'hi ha prou per a la seva aplicació el "cas omís" dels requeriments de l'Estat.

L'advocat i polític José María Gil-Robles explica a "Comentaris a la Constitució Espanyola de 1978" que l'aplicació s'ha de fer amb sentit "restrictiu" i quan les altres possibilitats de control compatibles amb l'autogovern no resultin eficaços.

En aquest sentit, exposa que no seria procedent la utilització del 155 quan hi hagi un procediment "no excepcional" i que sigui "més respectuós" amb l'autonomia per assolir la mateixa finalitat.

Explica que, en teoria, seria d'aplicació a les actuacions de les assemblees legislatives ia les del Consell de Govern i del president de l'autonomia. No obstant això, entén que no procedeix aplicar-se als actes de l'assemblea legislativa perquè són susceptibles d'impugnació davant del TC.

En la seva opinió, són objecte d'aquest procediment de control dels actes imputables al Poder Executiu de la CCAA que, per acció o omissió, no són susceptibles de suspensió per no ser disposicions o resolucions, així com aquells altres que tracten d'executar disposicions impugnades sense respectar l'efecte suspensiu que estableix l'article 161.2 de la Constitució.

SI ES DESOBEEIX EL TC NO HI HA MÉS PROCEDIMENT QUE EL 155

"Cal, en efecte, imaginar que el Consell de Govern o el president de la Comunitat intentin portar endavant els seus propis acords o disposicions (o les dictades per l'Assemblea Legislativa), malgrat que, en haver estat impugnades davant del TC, han quedat automàticament suspesos ", exposa per concloure que en aquest supòsit hi ha" incompliment greu "d'una obligació constitucional, la de no executar una disposició o resolució suspesa pel TC," sense que hi hagi més procediment que el de l'article 155 per aconseguir que aquella es compleixi ".

El professor Germán Gómez Orfanel, però, sí que inclou a l'Assemblea Legislativa, juntament amb el Consell de Govern i el President del mateix, com a subjecte passiu d'aquesta coerció estatal. Aquest també assenyala que l'incompliment en què incorri l'autonomia ha d'estar "vinculat a un autèntic deure jurídic de la CCAA i dotat de certa rellevància".

Adverteix, en aquest sentit, que "en cap cas el principi d'autonomia pot oposar-se al d'unitat, sinó que és precisament dins d'aquest, on aconsegueix el seu veritable sentit".

Mentre que el jurista Rafael Entrena Cuesta recalca també que "no serà suficient qualsevol actuació il·legal" perquè doni pas al procediment, sinó que haurà de tractar-se d'un "incompliment greu de les obligacions o d'un atemptat, igualment greu, contra l'interès general d' Espanya".

Pel que fa a les mesures a aplicar, considera que "caldrà estar en cada cas, a la naturalesa que motivi

la intervenció "i podran ser adoptades pel Govern a través de la pròpia organització administrativa estatal o mitjançant les autoritats de les CCAA, en acatament de les instruccions impartides per l'Executiu central.

José María Gil-Robles precisa, en aquest sentit que, atès que es tracta d'utilitzar mesures per obligar a l'autonomia com a tal i no als seus ciutadans considerats en conjunt, això porta a descartar l'ocupació, per exemple, de les Forces Armades o de les Forces de Seguretat de l'Estat.

En sentit contrari, si estima pertinents que: el Govern imparteixi directament instruccions a les autoritats de la CCAA; la suspensió de l'executivitat d'acords o resolucions dels òrgans autonòmics; l'adopció de mesures econòmiques de bloqueig o pressió, tant amb caràcter general com referides específicament a l'activitat que dóna lloc a l'incompliment i la suspensió o rescissió de convenis o acords entre l'Estat i la CCAA que donen lloc a que aquesta incompleixi les seves obligacions.