Millet i Montull s'asseuen al banc dels acusats per l'espoli del Palau

 

La secció desena de l'Audiència de Barcelona jutjarà a partir d'aquest dimecres 1 de març l'espoliació del Palau de la Música per part del seu expresident Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, per a qui el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled demana 27 anys i sis mesos de presó.

Segons han explicat a Europa Press fonts judicials, la defensa de Montull està intentant un pacte amb el fiscal que implicaria confessar sobre diversos desviaments i que inclouria el suposat finançament il·legal de CDC a través d'aquesta institució cultural.

D'tancar-se un acord, després de produir diverses reunions en les últimes setmanes, tot apunta que seria un pacte parcial limitat a Montull i la seva filla Gemma -exdirectora financera del Palau de la Música- donada la dificultat d'arribar a un acord que impliqui totes les parts i que eviti el judici, ja que hi ha 16 processats, acusacions particulars i acusació popular.

L'alta pena de presó a la qual s'enfronta Gemma Montull -la Fiscalia demana 26 anys de presó- és un dels motius que han propiciat les negociacions dels últims dies en un intent de rebaixar substancialment els anys de presó, han informat fonts judicials.

Segons el guió del judici, que està previst que duri fins al 27 de juny amb un total de 55 sessions, l'1 i 2 de març es destinaran a les qüestions prèvies que plantegin les parts, i fins al dimecres 8 de març no començaran els interrogatoris als 16 acusats, que s'enfronten a penes d'entre tres i 27 anys, segons les peticions del fiscal.

Aquest dia està previst que comenci a declarar Fèlix Millet, ia continuació sigui Montull, fins a un total de 16 acusats, entre els quals està l'exdirectora general del Palau Rosa Garicano, per qui el Ministeri Públic demana nou anys i sis mesos.

També està entre els acusats l'extresorer de CDC Daniel Osàcar pels presumptes cobraments de comissions del partit a constructores a través de la institució cultural.

El fiscal considera que el partit va subscriure un "pacte criminal estable" amb la constructora Ferrovial a la qual presumptament li va facilitar la concessió d'obres públiques a canvi de comissions il·legals, que suposadament es van camuflar a través del Palau de la Música i van superar els 6, 6 milions d'euros.

Les declaracions dels acusats conclouran el 17 de març, i entre el 20 i 22 serà el torn dels responsables civils, entre els quals està CDC a títol lucratiu.

Millet, segons ha explicat aquest dilluns en una entrevista radiofònica, espera no haver d'estar present en totes les sessions del judici a causa que, segons afirma, als seus 81 anys està molt malament de salut, una petició que podrà vehicular durant el judici.

L'acusació popular que exerceix la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) no preveu oposar-se si està justificada aquesta petició, i confia que aquest judici, que "bombardeja el concepte d'oasi català", acabi amb penes de presó.

HI HA 115 TESTIMONIS

A partir del 24 començaran els testimonis, en total 115; entre ells, la presidenta del Palau, Mariona Carulla, i el que va ser nomenat director general després del registre dels Mossos d'Esquadra, Joan Antoni Llinares, i el que era gerent de l'Orfeó Català, Jordi Vivancos.

També declararan com a testimonis l'extresorer Pau Duran, l'exsecretari de la Fundació Palau de la Música Joan Segura i la secretària de Millet Elisabeth Barberà.

Altres testimonis seran els arquitectes de l'ampliació del Palau Óscar Tusquets i Carles Díaz, i l'extresorer de CDC Andreu Viloca -imputat en el cas 3%-.

També passaran pel judici altres testimonis com el portaveu de JxSí al Parlament, Jordi Turull, i els exconsellers Felip Puig, Joaquim Nadal i Pere Macias.

Un cop concloguin totes les testificals i les pericials, per a tot el mes de juny es reserven les conclusions, els informes i el torn d'última paraula dels acusats.

ENTRAMAT

Per al fiscal, l'entramat al voltant de la institució musical estava encapçalat per Millet, que ocupava la màxima responsabilitat en totes les entitats que conformen el Palau, el qual dirigia "de manera personalíssima i amb un intens caire jeràrquic alhora que carismàtic".

El seu segon al comandament i d'absoluta confiança era Montull, que tenia sota la seva dependència a la seva filla Gemma, la relació familiar la emparava per "l'articulació i execució dels mecanismes defraudatoris" --des de la seva incorporació com directa financera en 2003--, que Garicano va consentir amb la seva passivitat a canvi de suculents i desmesurats pagaments.

"Els acusats van aprofitar descaradament la confiança pública generada pel prestigi cultural i social inherent al Palau de la Música, que embolicava amb una aurèola d'aparent respectabilitat fins i tot els comportaments més dubtosos", assegura el fiscal.

Amb fons del Palau, Millet i Montull van fer obres "sumptuoses" en les seves residències, falsificant factures per ocultar els treballs reals i fent constar que eren rebuts per suposades reformes del Palau; el fiscal sosté que no s'ha pogut acreditar que els proveïdors fossin conscients del frau en deixar-se portar pel prestigi dels saquejadors.