La custòdia compartida no cap mai en casos de violència de gènere
Aquesta "Guia de criteris per a l'actuació judicial enfront de la violència de gènere", que serà presentada aquest dijous davant el Ple del CGPJ, actualitza l'editada en 2008 recopilant les novetats en la jurisprudència relativa a aquests assumptes amb objectiu, d'una banda, de" servir d'orientació" als jutges i, per un altre, de" eliminar de les actuacions en seu judicial estereotips apresos" sobre el maltractament.
És el cas de la custòdia compartida i la suposada síndrome d'alienació. Fuentes del Poder Judicial consultades per Europa Press afirmen que "s'estan colant" sentències en les quals s'estableix la custòdia compartida dels fills menors d'edat malgrat existir delictes de violència de gènere, sota pretext de protegir al nen de padeder el SAP.
"Serà sempre inviable la custòdia compartida en existir violència de gènere, d'acord amb l'article 92.7 del Codi Civil", recorda la guia, per a més, incidir que el Tribunal Suprem ha fixat doctrina sobre els menors establint que "l'adopció de la guàrdia i custòdia ja no depèn d'informe favorable del Fiscal sinó de la valoració que mereixi al jutge l'adequació d'aquesta mesura a l'interès del menor".
Quant a la suposada síndrome, alerta que es tracta de" una preocupant realitat cada vegada més comuna", que forma part de les "reaccions" per a la "minimització" de la violència contra les dones. Així, adverteix que acceptar-ho en els procediments de guàrdia i custòdia de menors "suposa sotmetre a aquests a una teràpia coactiva i una vulneració dels seus drets per part de les institucions que precisament tenen com a funció protegir-los".
El treball explica als jutges que aquest "recurs" va ser creat per un metge nord-americà en 1985 en el marc d'un litigi per la custòdia dels seus fills. Sosté que la mare aliena al nen contra el pare en el context de la disputa per la seva tutela i per tant el jutge ha de donar-li a ell la custòdia i ordenar per a ella un tractament, encara que el seu impulsor "no va proporcionar proves de les seves teories".
"Malgrat la difusió i popularització d'aquesta pretesa síndrome al nostre país, el SAP no ha estat reconegut per cap associació professional ni científica, havent estat rebutjada la seva inclusió en els dos grans sistemes diagnòstics de salut mental utilitzats a tot el món", assenyala el treball del grup d'experts, per incidir que fins i tot l'Associació Americana de Psicologia ha dit que "no existeix evidència científica que ho avali".
Per als jutges que han elaborat la guia "l'aversió o rebuig dels menors a les visites del progenitor no custodio pot exlicarse sense recórrer a la teoria pseudo científica" del SAP, bé "per l'ansietat normal del menor després de la separació", bé per la "inquietud davant l'absència del progenitor custodio", bé per la" existència d'una violència prèvia per part del pare cap a la mare i els menors".
MONTALBÁN VEU INNECESSARI ACREDITAR INTENT DE DOMINACIÓ
També sobre aquest assumpte, la guia es refereix a la fixació del réfimen de vistes, estada i comunicació a favor del progenitor no custodio i recorda que la fixació d'aquestes mesures "ha de preservar i garantir la integritat física i psíquica del menor", la qual cosa justifica a hyicio dels experts, que en els casos en què hi hagi "indicis" de violència de gènere, es requereixi un informe pericial sobre la idoneïtat que els menors tinguin trobades amb el pare.
Un altre dels assumptes que aborda el document és el relatiu a cert "corrent" en Audiències Provincials com la de Castelló, d'exigir que es provi que ha existit ànim de dominar a la dona per aplicar el delicte de violència de gènere. Per a la presidenta de l'Observatori de Violència Domèstica i de Gènere, Inmaculada Montalbán, "no és necessari acreditar" aquest aspecte perquè va implícit en el tipus de violència que es tracta, conforme ha dit en una entrevista amb Europa Press.
"En la guia s'exposen els diferents corrents i finalment el jutge serà qui decideixi quina doctrina aplica tenint en compte també les recents sentències del Tribunal Constitucional i fins i tot el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, on s'avala que aquests delictes de violència de gènere el que fan és gravar més en atenció al fet que aquesta violència s'exerceix en l'ámnito de la parella i és manifestació en si mateixa de la desigualtat i la dominació històricament establerta entre homes i dones", ha assenyalat.
Escriu el teu comentari