Les administracions deuen més de 3.500 milions a les farmacèutiques des de 2012

 

Les administracions públiques espanyoles deuen 3.530 milions d'euros a les empreses farmacèutiques entre 2012 i aquest maig, i el termini mitjà de pagament ascendeix a 283 dies, segons ha explicat la presidenta de Farmaindustria, Elvira Sanz.

En roda de premsa aquest dijous després de l'assemblea general de l'entitat a Barcelona, i juntament amb el director general de Farmaindustria, Humberto Arnés, ha detallat que 3.212 d'aquests milions corresponen a l'any passat, que va tancar amb un termini mitjà de pagament de 261 dies.

"Tenim l'esperança que aquest segon pla de pagament a proveïdors resolgui el deute tal com ho va fer el primer", ha afirmat, encara que ha reclamat un instrument per al cobrament automàtic del deute que evita la demora en els pagaments relatius a hospitals públics.

Quant a l'impacte dels reials decrets del Govern central en la despesa farmacèutica públic, ha precisat que la despesa a través d'oficines de farmàcia és de tres quartes parts del que era en el seu màxim històric al maig de 2010, i ha estimat que a la fi d'aquest any s'haurà contret un 30%.

Ha augurat també que en 2016, i sense mesures addicionals, aquesta despesa retrocedirà fins a nivells de 2002, una reducció "sense precedents" de la qual tampoc s'escapa l'àmbit hospitalari, en el qual la despesa farmacèutica amb prou feines va créixer l'any passat i l'anterior, i pel qual es preveu una caiguda del 3% en tres anys.

Les conseqüències de les mesures d'ajust en les farmacèutiques passen per la pèrdua de llocs de treball --6.000 des de l'inici de la crisi i més d'un miler previstos per aquest any--; la descapitalització; la reducció de la inversió en R+D, i la pèrdua de manxa en l'expansió internacional.

DESPESA BAIXA CONTROL

"Estem especialment preocupats per l'assetjament als fàrmacs innovadors", ha remarcat Sanz, qui ha considerat que la despesa farmacèutica ja està controlat i que ara s'ha de protegir la innovació, tant darrere del progrés terapèutic com de preservar les prestacions del Sistema Nacional de Salut (SNS).

En concret, s'ha referit a la "incertesa" que generen Catalunya, Andalusia i València en adoptar mesures com l'establiment d'equivalències terapèutiques inadequades entre medicaments, que al seu judici distorsionen tant la labor del metge a l'hora de receptar com l'equitat en l'accés als fàrmacs en tot el territori espanyol.

Sanz ha elogiat, no obstant això, la voluntat de diàleg de la ministra de Sanitat, Ana Mato, i ha confiat que la indústria no es veurà afectada per mesures addicionals perquè "el que estructuralment es podia fer des del Ministeri, ja s'ha fet".