El jutge Castro demana a Hisenda que investigui a la Infanta des de 2002
Mitjançant un acte dictat aquest dimecres, el magistrat ha precisat d'aquesta manera les dates en les quals l'AEAT ha de centrar les seves indagacions, fent un pas més en les seves perquisicions entorn de la dona d'Iñaki Urdangarin. L'Audiència Provincial de Balears, a principis d'aquest mes, deixava les portes obertes a la possible imputació de la Infanta per haver defraudat al fisc.
I és que, segons el tribunal de la Secció Segona de l'Audiència, tant Urdangarin com la seva dona s'haurien beneficiat, com a socis al 50 per cent de la mercantil Aizoon, dels ingressos procedents de l'Institut Nóos així com dels diners suposadament defraudats a Hisenda a través de l'empresa de la qual tots dos eren copropietaris.
El tribunal recalca així que els diners que de forma presumptament irregular va percebre Aizoon des de Nóos no es va quedar en el compte de la primera entitat, sinó que es va destinar a despeses particulars del matrimoni, com la reforma del seu habitatge familiar, amb el seu possible "coneixement de l'origen il·lícit i delictiu" d'aquests fons.
La Sala incideix així mateix en què, si bé la Duquessa de Palma podia desconèixer l'origen il·legal dels diners públics, quant a que "provenia d'un delicte de malversació o de frau", la qual cosa resulta "més dubtós" per als magistrats de la Secció Segona és que la Infanta "desconegués que aquests ingressos podien suposar un delicte contra la Hisenda Pública" posat que Nóos, encara que declarava al fisc, no pagava l'impost de societats per constar inscrita com a societat sense ànim de lucre.
En aquesta mateixa línia, l'Audiència assenyala que la Infanta "hauria de saber o conèixer que Aizoon era una societat pantalla i que el seu marit la utilitzava per defraudar a Hisenda", tant en el que a l'impost de societats es refereix com respecte a l'IRPF, i que "s'ha enriquit amb contractes il·legals i diners públics per factures girades per Aizoon a Nóos".
És més, els magistrats recalquen que mentre Urdangarin era l'administrador d'Aizoon, la seva dona tenia el control funcional de la societat en ser titular del 50 per cent del capital social, motiu pel qual "podria estar en condicions d'impedir la defraudació" a l'hora de presentar les declaracions de l'impost de societats dels anys 2006, 2007 i 2008.
LA INFANTA VA PODER DEMANAR QUE "ES REGULARITZÉS LA SITUACIÓ TRIBUTÀRIA"
D'acord amb aquest plantejament, el tribunal recalca que a partir de març de 2006 -quan la Infanta va deixar la junta directiva de Nóos, de la qual era vocal- o mesos abans "ja hauria de saber que Aizoon no era una societat de professionals i que ella i el seu marit la utilitzaven per a defraudar".
Així, sosté que, com a sòcia de la mercantil i "tenint possibilitat de controlar la gestió, va poder haver convocat Junta de la societat i revocat poders al seu marit o comanda que es regularitzés la situació tributària". "Però no ho va fer i Aizoon va rebre diners públics i privat defraudat societats -es van desgravar despeses i amortitzacions no deduïbles- i impost sobre la renda", assenyala.
En el marc d'aquesta causa, els investigadors apunten al fet que el Duc "va interposar" aquesta mercantil per facturar "certs serveis de caràcter personalísimo", com el servei domèstic, que gens tenien a veure amb l'activitat de la immobiliària, tot això amb l'objectiu de reduir la seva pròpia tributació a la declaració de l'IRPF.
I és que en un extens informe al que va tenir accés Europa Press, l'Agència Tributària assenyala com durant 2007 i 2008, exercicis en els quals Urdangarin hauria defraudat a Hisenda almenys 240.000 euros, va utilitzar Aizoon com a "pantalla" per tributar despeses com els de el seu propi servei domèstic o els de la seva assistenta personal, amb l'objectiu de beneficiar-se d'un tipus impositiu inferior (l'aplicat a les societats).
Escriu el teu comentari