La Síndica de Barcelona proposa crear un abonament familiar per a l'ús del bicing
La síndica planteja bonificar els viatges ascendents, que ara són més aviat escassos, i que l'Ajuntament estudiï tarifar per minuts els trams d'ús superiors a la primera mitja hora en lloc d'aplicar un cost fix
La defensora creu que el futur del Bicing passa per millorar el servei i l'eficiència econòmica, amb més control de les despeses extres i adequar el cost en funció de l'ús del servei
Vilà considera que, si l'abonament ha d'augmentar de preu, aquest increment ha de ser gradual i ponderat, per evitar un impacte en les economies més febles que utilitzen el Bicing com a forma d'estalvi
La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha proposat a l'Ajuntament implantar, en el Bicing, un abonament familiar que inclogui els adolescents de 14 anys per evitar el sobrecost d'haver de pagar diferents carnets individuals. La defensora també es mostra partidària de tarifar per minuts els trams d'ús superiors a la primera mitja hora en lloc d'aplicar als clients un sobrecost fix com ara, i bonificar els viatges a les zones que fan pujada de la ciutat. Ara, aquests desplaçaments són més aviat escassos, i la reposició de les bicis s'ha de realitzar amb furgonetes, fet que dispara les despeses municipals.
Aquestes són algunes de les recomanacions que la defensora ha fet arribar al consistori i que es troben incloses en un estudi endegat arran de les 163 queixes rebudes (en el moment de tancar l'informe eren 113) contra l'anunci del Govern municipal d'apujar l'ús il·limitat del servei un 116 %, fins als 97,50 euros anuals. El projecte ara es troba aturat i la intenció del consistori és estudiar un nou model de preus per al 2014. De moment, aplicarà, a partir del febrer, una pujada del 3%, fet que suposarà que l'abonament passi dels 45'11 als 46'46 euros.
Vilà ha conclòs que el Bicing és un servei d'èxit pels més de 110.000 usuaris, un mitjà de transport saludable i ecològic, que cal seguir potenciant per davant dels vehicles amb combustibles contaminants, i que té un valor afegit que mereix i justifica una àmplia compensació pública. Segons la defensora, el Bicing és un servei integrat a la ciutat i imprescindible, i creu que la tendència ha de ser superar els inconvenients que encara presenta i que redueixen la qualitat del servei, com, per exemple, la convivència de ciclistes i vianants a les voreres i les disfuncions que s'originen en la disponibilitat de les bicicletes i en els ancoratges en zones i hores concretes.
El futur passa, doncs, per una millora de qualitat del servei i de l'eficiència econòmica que tingui en compte el control de la despesa dels costos extres i la ponderació de les tarifes en relació amb la utilitat personal i social del servei, és a dir adequar el cost en funció de l'ús del servei.
Més aportació pública
Actualment, el principal problema del Bicing és l'elevat cost que té per a la hisenda municipal, i el diferent tractament que rep respecte dels dos mitjans de transport col·lectius (metro i bus) pel que fa a la subvenció pública. L'aportació de l'Administració en el cost del metro i del bus és d'un 50 %, és a dir, l'usuari paga la meitat de cost, mentre que en el Bicing, el cost del consistori se situa per sobre del 73 %. L'any 2012, el Bicing va costar 17 milions d'euros, més IVA. El consistori va aportar 12,5, i els usuaris, 4,5.
L'Ajuntament diu que el contracte amb la gestora, Clear Channel, preveu que el preu del servei augmenti si se n'incrementen els usos. L'increment dels costos del servei es deriva de l'augment dels usos i de les àrees de manteniment, l'atenció al client, la logística i la informàtica, que han significat, per exemple, més de 100.000 euros l'any en la millora d'infraestructures informàtiques.
L'estructura del servei necessita per al seu funcionament una xarxa de suport, atenció personal, manteniment, gestió i redistribució de les bicicletes. El contracte de prestació amb la gestora defineix diferents aspectes que tenen incidència en el preu final per mitjà de paràmetres que tarifen els diferents costos que l'execució del servei representa, aspectes com la mobilitat de les bicicletes, de manera que el cost que l'empresa factura per a la realització del servei sempre s'incrementa en proporció al nombre d'usos.
Des del 2010 fins a la fi del 2012, els usos s'han incrementat un 45 %. S'ha passat dels 11 milions als 16 milions. I, si es manté la tendència actual, B:SM, l'empresa municipal de qui depèn el Bicing, estima que, al llarg del 2013, s'arribi als 18 milions de viatges. Aquest increment, diu B:SM, pot suposar un augment desproporcionat dels costos que posi en perill el manteniment del servei pels elevats costos per a la ciutadania. B:SM creu que la revisió de tarifes és obligada mentre estan en espera que s'estableixin unes noves condicions de licitació quan finalitzi l'actual contracte l'any 2017, atès que el cost de rescissió d'aquest és molt elevat.
Vilà ha emès una decisió en què diu que les dades aportades per B:SM són concloents sobre la necessitat de modificar el sistema tarifari per fer-lo més equitatiu i evitar a llarg termini un col·lapse de creixement, i reitera que la solució passa per una major qualitat del servei, el control de les despeses extres i adequar el cost en funció de l'ús que es faci. També creu que, si l'abonament ha d'augmentar de preu, aquest increment ha de ser gradual i ponderat, per evitar un impacte en les economies més febles que utilitzen el Bicing com a forma d'estalvi.
Preu promocional l'any 2007
El servei del Bicing es va posar en marxa el març del 2007, després que fos aprovat per la Comissió del 5 de juliol del 2006 i es procedís a licitar-ne la gestió l'agost del 2006. El contracte es va formalitzar el 16 de gener del 2007 a Clear Channel per deu anys. Vilà es pregunta si tot el procés d'aprovació i de licitació no es va fer massa ràpid i si no hauria estat més oportú establir un període de prova i fer un estudi per veure la viabilitat i la implantació futura del servei abans d'establir les condicions definitives del contracte.
El cost de posada en funcionament de 6 euros de l'any 2007 va ser molt important com a efecte crida i per promocionar el servei als seus inicis, però la síndica creu que aquest preu no es pot convertir en una referència per valorar increments posteriors. Havent-se consolidat l'ús del servei, Vilà creu que l'aportació de l'Administració s'hauria d'haver anat apropant, en exercicis anteriors, a la que s'efectua al metro i al bus, però mantenint un diferencial pel valor afegit que aporta en termes d'ecologia i tranquil·litat, és a dir, els aspectes positius del transport en bicicleta justifiquen una subvenció del seu cost, la qual ha de ser ponderadament superior a la dels transports motoritzats que consumeixen energia no renovable.
La síndica creu que és responsabilitat del Govern l'encert de l'ajust que beneficiï equitativament tots els usuaris del transport urbà i que valori l'interès de la comunitat d'incentivar més un transport o un altre. En qualsevol cas, i pel que fa al Bicing, en el seu estudi Vilà ha detectat diferents disfuncions que s'hauran de resoldre quan es revisin les tarifes:
La política d'abonaments personals fa que les famílies no puguin compartir lícitament una mateixa targeta tot i ser usuaris mínims (la meitat dels clients realitza menys de 50 viatges l'any), amb la qual cosa disposar, per exemple, de quatre abonaments de 50 viatges, tal i com es plantejaven, podria suposar per a una família de quatre membres 168 euros, un cost similar al d'utilitzar quatre targetes T-10 per persona, però amb la diferència que els carnets del Bicing són personals i les T-10 les pot utilitzar tota la família. La síndica creu que l'Ajuntament no ha incentivat un ús familiar del servei i proposa crear un abonament familiar que inclogui els adolescents des dels 14 anys.
L'ús del Bicing en trajectes de més de 30 minuts dispara el cost per a l'usuari sense proporció ni raó, ja que el minut 31 d'ús continuat està penalitzat amb 0,71 euros (0,73, a partir del febrer). Això fa que l'usuari habitual que supera aquest temps pagui més del cost real del servei i això pot provocar que, per estalviar-s'ho, incorri en infraccions de
circulació o s'abstingui de viatjar en pujades a causa de la major durada del trajecte. Vilà creu que, per tal d'evitar unes despeses més grans als usuaris, es podrien tarifar els trams d'ús superiors a la primer mitja hora per minuts, com en els pàrquings, i s'evitaria d'aquesta manera haver de pagar un cost fix. De fet, el Bicing ha deixat de ser un mitjà de transport complementari, i s'hauria de tendir a desincentivar els usos del servei que durin menys de cinc minuts, que suposen un important cost per a la ciutat, i a igualar, en la mesura del possible, la durada del trajecte bàsic amb la del transport col·lectiu.
El cost de la remuntada de les bicicletes a les cotes altes de la ciutat va sempre a càrrec de l'Ajuntament perquè s'ha de fer en les furgonetes de reposició; és a dir, molts usuaris es desplacen des de les zones més muntanyoses fins al centre, però no fan el viatge de tornada en bicicleta. Sobre aquesta qüestió, la defensora proposa incentivar aquests desplaçaments amb un bo per a l'usuari que es descomptés, per exemple, l'any següent, en el moment de la renovació.
Escriu el teu comentari