Crònica d'una brega innecessària en el Palau de la Generalitat

 

Purificació González .- M'ha costat escriure el que els vaig a explicar en aquest article però realment és el que jo vaig veure i vaig sentir aquest dimarts en el Palau. El que després de la roda de premsa va succeir no havia passat mai i el Secretari de Comunicació de la Generalitat, Josep Martí Blanch, clarament es va extralimitar amb mi com anteriorment ja ho havia fet amb un dels meus companys. I com això tristament comença a ser "el pa el nostre de cada dia" per els qui treballem en Catalunyapress està notícia és la crònica en primera persona d'aquesta sonada i innecessària brega.

A l'esmentada roda de premsa vaig anar amb l'ànim d'exercir el meu treball, portant en la meva ment una pregunta per al portaveu sobre la notícia que havia tret a la llum Catalunyapress sobre l'acomiadament del 100% de la plantilla de la Malla i sobre el que pensem en aquest diari que passarà en la resta de mitjans de comunicació públics catalans.

Quan em va tocar preguntar vaig interpel·lar, en un escàs minut i mig, en primer lloc al conseller Mas Colell en relació a les les seves propostes d'aprimament al govern central i la seva repercussió per als ciutadans i posteriorment dins d'aquest minut i mitg, vaig preguntar al portaveu Homs sobre la qüestió de si s'anava a traslladar als mitjans de la Corporació Catalana (CCMA) igual dinàmica de fusions que la que s'està fent entre COM Ràdio i la XAL i si ens trobarien al gener amb 1.000 professionals dels mitjans públics engrossint les llistes de l'atur. Homs, com pot comprovar-se en el vídeo que acompanya a aquest article, amb una educació exquisida no va voler ni desmentir ni confirmar els rumors de fusió entre els mitjans de comunicació públics, ja que per ell la resposta del govern havia quedat definida l'any passat en la compareixença en el Parlament. Una resposta que haig de reconèixer que em va omplir de preocupació.

Finalitzada la roda de premsa, i quan em disposava a abandonar la sala i sense presentació alguna pel mig, es va dirigir cap al lloc on em trobava- qui posteriorment em van indicar era Josep Martí Blanch, Secretari de Comunicació de la Generalitat a qui ningú m'havia presentat mai i per tant no coneixia- i la situació va començar a recordar-me la viscuda la setmana passada amb una subalterna seva qui en apropar-me a ella per fer-li una pregunta em va increpar dient-me "has de fer les preguntes més curtes" al que jo explícitament li vaig dir " si jo no li dic a vostè com ha de fer el seu treball vostè tampoc m'ho va a dir a mi, he vingut a preguntar-li si li queda alguna carpeta amb els acords de Govern". Vaig començar a inquietar-me davant el que semblava seria un nou "deixa vu" de l'innecessari incident de la setmana anterior i que anava camí de convertir-se en el tercer viscut pels membres de Catalunyapres en el Palau, encara que el que mai vaig pensar que el que m'esperava amb Josep Martí era "la grossa", que va ser la que es va armar quan va començar a increpar-me a viva veu i davant la vintena de companys allà presents.