La visió de la Font Màgica canvia amb les columnes de Puig i Cadafalch

El paisatge des de l'avinguda Maria Cristina, cara a la font i al Palau Nacional, i en sentit contrari, ha canviat amb la interposició de les rèpliques de les quatre columnes del Puig i Cadafalch, recentment rematades amb els seus capitells. La Font Màgica queda parcialment tapada.
|
El paisatge des de l'avinguda Maria Cristina, cara a la font i al Palau Nacional, i en sentit contrari, ha canviat amb la interposició de les rèpliques de les quatre columnes del Puig i Cadafalch, recentment rematades amb els seus capitells. La Font Màgica queda parcialment tapada.

Des d'a baix, en l'avinguda, les columnes i la bastida que ara les embolica són una pantalla nova després de la font, que oculta el Palau Nacional. En la perspectiva contrària, simplement, queda parcialment tapada la mateixa Font Màgica, centre de l'espectacle. Serà més visible quan es retirin les bastides, però ja no serà el mateix. Així, ahir, després de l'habitual parada tècnica de cada any, aquesta vegada una mica més llarga, molta gent que esperava veure l'espectacle des de les graderies i la balconada sota el Palau Nacional es va apressar escales avall quan es va posar en funcionament.

Des de les esplanades de la tercera i la quarta cascada, les quatre columnes i la seva bastida tapen pràcticament tot l'espectacle.

En canvi, les entranyes de la font gairebé no han canviat en 91 anys. Les quatre bombes centrífugues (més una auxiliar) que impulsaven 2.000 litres d'aigua per segon que l'enginyer Carlos Buïgas va instal·lar en el cor de la Font Màgica en 1929 es mantenen. La font alçava l'aigua fins a 24 metres. Ara són 2.600 litres per segon i poden arribar fins a 54 metres, però les bombes són les mateixes.

El que ha canviat, en successives millores, són els motors de les bombes i les vàlvules, que es revisen amb les parades tècniques de cada any, l'última entre el 28 de setembre i ahir mateix.

En l'actualitat s'està preparant la instal·lació d'un sistema de filtrat de l'aigua freàtica, que alimenta la Font Màgica des de fa només un any. Però estructuralment és la mateixa i meravellosa font que va idear l'enginyer Buïgas i que va ser l'estel de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, la que va veure inaugurar el Palau Nacional aquest mateix any i que lluïa una altra font, la que Josep Maria Jujol havia acabat un any abans a la plaça Espanya. I segueix sent un estel per a turistes i barcelonins, perquè els seus espectacles convoquen cada any uns 2,8 milions de persones.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA