Millet: "Ferrovial feia donacions perquè els diners arribessin a CDC a canvi d'obres públiques"

L'expresident del Palau de la Música ha admès també que va pagar amb diners de la institució obres a casa seva, els casaments de les seves filles i viatges privats familiars.

|
FlixMillet

 

FlixMillet


L'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, ha afirmat que la constructora Ferrovial "feia donacions perquè els diners arribessin a CDC a canvi d'obres públiques". Ha recordat que això no ho havia revelat en la seva confessió de 2009 -en la qual va reconèixer, en part, que ell i el seu llavors mà dreta, Jordi Montull, van espoliar la institució-: "Aquesta és la veritat".


Millet ha insistit durant el seu interrogatori: "Convergència sabia que Ferrovial donava aquests diners a canvi que se li adjudiqués obra pública". A preguntes del fiscal sobre anotacions al costat de xifres i sobre qui és 'Daniel', ha respost: "Daniel Osàcar", l'extresorer de CDC i únic acusat del partit en aquest cas, encara que la formació està acusada com a responsable civil a títol lucratiu.


Sobre quan va començar aquesta pràctica, ha dit que no recorda amb exactitud però l'ha situat entre 1998 i 2000, puntualitzant que "va passar durant molts anys" i hi va haver moltes obres -segons la Fiscalia, fins i tot la Ciutat de la Justícia, on se celebra el judici-.


Ha explicat la mecànica per a les comissions que es quedaven dels diners donats per la constructora entre CDC, ell mateix i Jordi Montull: "Ens repartíem el 2,5% per a CDC i l'1,5% per a nosaltres: 1% per a mi i 0 , 5% per a Montull ". Aquesta comissió es calculava sobre els diners que els lliurava l'empresa, però sobre les xifres a donar es posaven d'acord CDC i Ferrovial: "Jo aquí no entrava".


TRES SISTEMES PER A REBRE LES DONACIONS


Ha detallat que hi havia tres maneres per rebre aquestes donacions: en efectiu -en el seu cas va tractar amb l'extresorer de CDC ja mort Carles Torrent-; amb factures falses; i mitjançant un conveni entre el Palau i la Fundació Trias Fargas -que era "l'excusa" per aportar diners al partit-.


Ha indicat que moltes vegades qui s'encarregava era Jordi Montull, i que després de Carles Torrent seu contacte a CDC era precisament Daniel Osàcar.


Ha dit no saber ni haver tingut contacte amb altres càrrecs dins el partit per això, ni com es decidia quines quantitats lliurar i quines obres s'adjudicarien: així, la seva confessió es limita als càrrecs del partit ja implicats: els dos extresorers --un mort i un altre acusat--.


Preguntat sobre l'advocat i exdiputat de CiU al Parlament Jaume Camps -que va estar imputat en aquest cas però la seva causa es va arxivar per prescripció-, ha dit que el coneixia però ha descartat reunions amb ell sobre adjudicacions de Ferrovial, i no ha recordat un reunió entre ell i Montull, Camps i l'exconseller de Justícia Germà Gordó (CDC) a l'hotel barceloní Diplomatic per la qual li ha preguntat el fiscal.


VA PAGAR OBRES DE CASA, LES NOCES DE LES SEVES FILLES I VIATGES PRIVATS


Millet ha considerat un "error brutal" seu haver sufragat les despeses de reformes en cases de la seva propietat amb fons de la institució cultural de la qual era el màxim responsable.


"Va ser un error meu brutal. Ja ho dic en la meva declaració per escrit de 2009, lamentant-ho molt, perquè va ser un error", ha assegurat al començament del seu interrogatori, a preguntes del fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled.


En preguntar si aquestes obres les van escometre empreses proveïdores habituals del Palau, Millet ha descarregat la responsabilitat en el que era la seva mà dreta, Jordi Montull: "No vaig triar jo les empreses. Això ho feia el senyor Montull. A mi me feia que fos una empresa o una altra".


Millet també ha justificat que la institució musical pagués els casaments de les seves filles per més de 164.000 euros per promocionar l'entitat. Ha confessat que els casaments les va pagar íntegrament el Palau i ha admès: "Ho vaig fer malament, em vaig equivocar. Però teníem un motiu: necessitàvem fer publicitat per obrir mercats".


També ha revelat que la seva filla Clara i els seus sogres -que van pagar malgrat tot la meitat del convite- no volien celebrar-la al Palau, però que des de la institució s'ho van demanar "perquè la gent sàpiga que es poden fer casaments".


Ha destacat que, gràcies a que les seves dues filles es van casar a la institució en 2000 i 2002, es van celebrar cinc o sis casaments allà, perquè els convidats que va fer venir no eren només família, sinó que el 80% eren patrons i empresaris a través dels quals buscar possibles clients.


Millet també ha reconegut que va pagar viatges privats familiars amb fons del Palau -a Kenya, Les Maldives, Polinèsia i altres sitios- tot i que ha insistit que la seva mà dreta, Jordi Montull, s'encarregava dels detalls de com s'abonaven.


"Era el director Montull el que ho feia amb una agència de viatges. Ell era director general", ha explicat Millet, que ha advertit, però, que el que van fer a Mèxic va ser per activitats pròpies del Palau de la Música.


PRESUMPTE PAGAMENT A ÀNGEL COLOM


Millet no ha recordat si l'any 2000 va lliurar al polític Àngel Colom més de 70.000 euros -uns 12,5 milions de pessetes- ni per què s'ho hauria d'haver donat.


El fiscal l'acusa de pagar aquests diners amb fons de la Fundació a Colom i que aquest els va usar per "saldar deutes de l'extint Partit de la Independència" (PI) malgrat que en teoria eren per a un conveni de pedagogia a la Fundació Espai Catalunya.


Millet sí que ha admès que va abonar 13.000 euros per a la campanya electoral a 2007 del candidat de CDC Esteve Escuer a l'Ametlla del Vallès -localitat barcelonina on viu- però ha assegurat que no la va pagar amb fons del Palau sinó seus -tesi contrària a la del fiscal-.


El llavors màxim responsable de la institució ha dit no recordar si va vendre uns locals seus al Palau per sobre de valor del mercat -com sosté el fiscal- però ha afegit que, d'haver-se fet, hagués estat al preu real.


També ha dit ignorar si al Palau es van cometre irregularitats per disfressar els comptes quan l'Agència Tributària va obrir una investigació el 2007 al detectar un moviment inusual de bitllets de 500 euros al voltant de la institució.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA