L'Institut Guttman de Barcelona cerca 3.000 cervells sans per investigar la prevenció del deteriorament cognitiu

 

L'Institut Guttman de Barcelona ha posat en marxa una recerca de 3.000 voluntaris per esculpir els seus cervells. El projecte, conegut com Barcelona Brain Health Initiative (BBHI) cerca cervells sans per estudiar els marcadors biològics que permeten mantenir aquest important òrgan en bon estat de salut.

A més, els investigadors volen anar més enllà i trobar i explotar els mecanismes que ajuden a prevenir les malalties neurològiques i psiquiàtriques. L'objectiu final és poder explicar què fa que el cervell es mantingui sa al llarg de la vida, en un context en el qual cada vegada la població és més vella.

Cal destacar que aquest projecte és innovador pel que fa al punt de vista ja que, normalment, la neurociència es centra i inverteix bona part dels seus esforços a minimitzar els danys cerebrals i no en prevenir-los, com si busca el BBHI.

La investigació estarà delimitada en voluntaris que visquin a Catalunya ja que és un territori que compta amb els elements que s'han identificat com a protectors de la salut cerebral: factors ambientals, socials i culturals molt diversos, com, per exemple, el bilingüisme.

El projecte està finançat en bona part per l'Obra Social La Caixa i durarà un període de tres anys. Per tant, en el 2020, els investigadors esperen tenir les primeres conclusions però adverteixen que l'estudi seguirà durant la propera dècada.

FASES DEL PROJECTE

Aquests voluntaris han de ser persones sense danys cerebrals, d'entre 40 i 65 anys. En una primera fase, hauran de respondre un petit qüestionari sobre la seva salut, els seus hàbits de vida i signar un consentiment perquè els investigadors puguin accedir al seu historial clínic.

A partir d'aquí, l'equip seleccionarà un subgrup de 1.500 voluntaris que siguin representatius de la població general. Aquest grup s'haurà de sotmetre a unes proves més específiques que aniran des ressonàncies magnètiques fins anàlisi de sang.

Amb això, els metges analitzaran fins a set paràmetres diferents que es vinculen amb la salut cerebral i que són: el grau d'activitat cognitiva, l'activitat física, la nutrició, la salut en general, la son, la socialització amb l'entorn i el pla vital.

Amb això, els investigadors ja podran fer un mapa dels hàbits que beneficien la salut cerebral i prevenen o retarden l'aparició de malalties neurològiques.

A la tercera fase, els 1.500 voluntaris es dividiran en dos grups: un d'ells, el de control, se li recomanaran unes pautes d'hàbits saludables; l'altre grup, a més d'aquesta llista, se'ls acompanyarà amb entrenadors personals que els ajudin a reforçar aquestes pràctiques.