Investigadors creen virus que ataquen les cèl·lules tumorals sense danyar les sanes

 

Científics de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han liderat un estudi amb el que han aconseguit liderar una nova estratègia per aconseguir que virus modificats genèticament ataquin de forma selectiva a les cèl·lules tumorals sense que les sanes es vegin afectades. 

L'article, publicat aquest dijous a la revista Nature Communications, és fruit del treball de tesi doctoral d'Eneko Villanueva i l'han co-liderat Cristina Fillat, cap del grup teràpia Gènica i Càncer de l'IDIBAPS, i Raúl Méndez, investigador ICREA de l'IRB Barcelona.

Segons un comunicat de l'Idibaps, "el tractament convencional del càncer pot provocar efectes secundaris no desitjats com a conseqüència d'una poca selectivitat. Per evitar-los és important que els nous tractaments siguin capaços d'eliminar de forma eficient les cèl·lules cancerígenes i preservar les cèl·lules sanes".

Per tant, una de les noves teràpies en càncer es basa en desenvolupar virus oncolítics, és a dir, virus modificats perquè només infectin a cel·lules tumorals i encara que diferents estudis s'han centrat en la creació de virus mitjançant enginyeria genètica per maximitzar l'efecte anticancerigen, també ho fa la toxicitat associada. Així, "limitar aquest efecte sobre les cèl·lules sanes és ara la clau per a l'aplicació d'aquest tipus de teràpies".

ABORDATGE INNOVADOR I ESPECÍFIC 

En l'article, els investigadors de l'IDIBAPS i l'IRB Barcelona han desenvolupat un abordatge innovador per dotar un adenovirus d'una alta especificitat contra les cèl·lules tumorals. "Hem aprofitat la diferent expressió d'un tipus de proteïnes, les CPEBs, en teixits normals i tumorals", explica Raúl Méndez, de l'IRB Barcelona.

Les CPBE són una família de quatre proteïnes d'unió a ARN (les molècules que porten la informació dels gens per sintetitzar proteïnes) que controlen l'expressió de centenars de gens i mantenen la funcionalitat i capacitat de reparació dels teixits en condicions normals. 

Quan les CPEBs es desequilibren, canvien l'expressió d'aquests gens en les cèl·lules i contribueixen al desenvolupament de processos patològics com el càncer. "Ens hem centrat en el doble desequilibri de dues d'aquestes proteïnes en teixits sans i en tumors: d'una banda tenim CPEB4, que en estudis anteriors vam demostrar que té una expressió elevada en cèl·lules cancerígenes i que és necessària per al creixement del tumor, i, de l'altra, CPEB1, molt expressada en teixit normal i que es perd en el tumoral. Hem aprofitat aquest desequilibri per fer un virus que només ataca les cèl·lules amb nivells alts de CPEB4 i baixos de CPEB1, amb el que només afecta les cèl·lules tumorals, ignorant les sanes", continua Méndez.

En aquest estudi es van inserir seqüències que reconeixen a les proteïnes CPEB en regions clau per al control de les proteïnes virals. Es va comprovar la seva activitat en models in-vitro de càncer de pàncrees i es va observar un control del creixement del tumor en models de ratolí.

Els virus oncoselectius que es van crear eren molt sofisticats, ja que s'activaven per CPEB4 però es reprimien per CPEB1. Així, els investigadors van aconseguir una activitat viral atenuada en cèl·lules normals, mentre que en les tumorals es va mantenir o, fins i tot, va augmentar la potència dels virus. 

Atès que CPEB4 se sobreexpressa en diversos tumors, aquesta estratègia oncoselectiva podria ser vàlida per a altres tumors sòlids. Ara els investigadors busquen combinar aquest tractament amb teràpies que ja s’utilitzen en la pràctica clínica o que estan en fases molt avançades de desenvolupament, per buscar sinèrgies i aconseguir que siguin més eficaces.