Entre el 50 i el 70% dels pacients amb trastorn bipolar o esquizofrènia són fumadors

 

El 50 per cent dels pacients amb trastorn bipolar i el 75 per cent dels que pateixen esquizofrènia són fumadors, percentatge que contrasta amb el 23 per cent que es dóna en la població sana, tal com s'ha posat de manifest durant el I Congrés Mundial de la World Association of Dual Disorders (Wadd) i el V Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Patologia Dual (SEPD), que aquests dies se celebra a Madrid.

"En fumar s'allibera nicotina, un neurotransmissor que pot fer que els símptomes cognitius siguin menors. Es tracta d'un benefici a nivell subjectiu, els pacients solen coincidir en què, quan fumen, es troben millor, es tranquil·litzen, aconsegueixen concentrar i incloc per alguns pot alleujar-els efectes secundaris dels fàrmacs ", ha explicat el doctor del Complex Hospitalari de Granada, que s'està celebrant a Madrid, Luis Gutiérrez.

No obstant això, i encara que els efectes del tabac podrien resultar certament beneficiosos a curt termini, els danys físics que produeix en aquests pacients també tenen a veure amb processos oncològics, patologies pulmonars, dermatològiques, lesions odontològiques o problemes d'esterilitat, a més de desencadenar en una mort prematura.

Així mateix, l'expert ha avisat que les conseqüències a nivell psíquic són també "molt importants", ja que són un factor de molt mal pronòstic perquè estan més associades a majors recaigudes ia menor eficàcia dels fàrmacs o simptomatologia més aguda. Així, ha al·ludit a un estudi publicat recentment que mostra que en el cas dels pacients amb esquizofrènia addictes al tabac l'esperança de vida es redueix uns 28 anys.

"A més, aquests pacients duals fumen amb més intensitat. Tot i això, és important conscienciar tant a professionals, com a pacients de la necessitat que aquests pacients se'ls tracti integralment de la patologia dual", ha postil·lat.

EL CANNABIS

Per la seva banda, la directora del National Institute on Drug Abuse (NIDA) dels Estats Units, Nora Volkow, ha recordat que el cànnabis és la droga il·legal més consumida a Europa i Amèrica del Nord, avisant que és un factor "molt important" que influeix de manera directa en el desenvolupament del cervell i de les seves funcions.

En concret, el THC, la substància psicoactiva del cànnabis, és l'element fonamental que interfereix i pertorba el sistema endocannabinoide i un ampli nombre de neurotransmissors imprescindibles per al correcte funcionament cerebral. "La interacció entre el THC i aquest sistema pot desencadenar en nombrosos efectes negatius com problemes d'aprenentatge i de memòria, funcions motores, major risc de psicosi i, per descomptat, addicció", ha comentat.

Segons els professionals, durant la dècada passada s'ha produït un gran avanç en la comprensió dels complexos circuits que funcionen darrere de les malalties mentals. "Aquest nou paradigma de compressió i anàlisi d'aquestes patologies ens ha obert una finestra i és encara més important quan parlem de patologia dual. Aquesta nova realitat ens permetrà seguir desenvolupant estratègies de tractament i abordatge holístiques i globals", ha asseverat Volkow.

Pel que fa a la cocaïna, la doctora del servei de Psiquiatria de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Lara Grau-López, ha explicat que les persones dependents de cocaïna presenten sovint símptomes depressius que fins i tot compleixen criteris diagnòstics per al trastorn depressiu major.

"Així mateix, pot associar-se a trastorns d'ansietat com a crisi d'angoixa, o símptomes comuns amb fòbia social, ansietat generalitzada o trastorn d'estrès posttraumàtic. A més, és habitual que aquestes persones pateixin símptomes psicòtics associats. De fet, el 75 per cent dels pacients amb addicció a la cocaïna pateix algun brot psicòtic en algun moment del consum ", ha argumentat.

Finalment, la doctora ha informat que la psicosi cocaínica (o induïda per cocaïna) és una de les complicacions psicopatològiques més freqüents i de major gravetat relacionades amb el seu ús. "El més característic és la simptomatologia paranoide, idees delirants autoreferencials de perjudici, persecució o celotípicas, amb el consegüent sentiment d'amenaça i episodis d'auto o hetero-agressivitat", ha tancat Grau-López.