Més de 1.200 comerços de Barcelona se salven de la fallida gràcies al turisme

 

La facturació del comerç de la ciutat de Barcelona procedent dels turistes és de 2.000 milions d'euros, el 18-19% de la seva facturació total, segons un estudi de Barcelona Activa elaborat per RBD Consulting Group.

El soci-director de RBD Consulting Group, Roger Caspa, ha presentat l'estudi 'Impacte socioeconòmic de les compres turístiques a la ciutat de Barcelona' i ha destacat que un 37% del comerç urbà factura més del 30% al segment turístic.

Caspa ha explicat que, si Barcelona no comptés amb aquest tipus de turisme, almenys 1.200 comerços del centre de Barcelona haurien de tancar.

L'estudi --amb 1.250 enquestes a comerços i restaurants i anàlisi de documents-- defineix quatre zones segons la intensitat de compres turístiques: hi ha barris com el Born i carrers com Passeig de Gràcia on els comerços venen més del 50% als turistes, i zones com el districte de Nou Barris on el turisme queda per sota del 5% de la facturació dels comerços.

La facturació total dels comerços és de 4.600 milions d'euros si s'inclouen les despeses en restauració i menjar per cuinar a allotjaments, i 9.700 si se sumen les despeses en allotjament.

TURISME I OCUPACIÓ EN EL COMERÇ

L'estudi també reflecteix que el turisme genera uns 26.000 llocs de treball al sector del comerç a la capital catalana, el que equival al 26% de l'ocupació total del comerç de la ciutat.

"El turisme contribueix a la resiliència i fortalesa del sector del comerç a Barcelona, ja que ha compensat la caiguda de les compres dels residents i perquè la compra del turista sempre és física", ha subratllat Caspa, davant la por del comerç tradicional per l'amenaça de les compres per Internet.

L'estudi també constata que el turisme ha afavorit una contractació més estable i sense tanta estacionalitat com altres sectors, a més de la "qualitat" que genera el comptar amb compradors de tot el món.

"El turisme permet una palanca per consolidar carreres professionals en el comerç i dignificar la professió", segons ha dit Caspa. També ho ha dit la directora de Comerç de la Generalitat, Muntsa Vilalta, que ha valorat la necessitat de professionalitzar el sector.

OBJECTIUS

Sobre el tipus de turisme que ha d'atraure Barcelona en el futur, Caspa ha exposat la necessitat d'establir estratègies per a un turisme de "més qualitat, familiar i amb experiència de compra" i que la capital catalana sigui capaç de competir comercialment amb ciutats com Milà (Itàlia), París (França) i Londres (Regne Unit).

També ha advocat per potenciar els eixos Diagonal i Gran Via per expandir l'impacte de les compres turístiques de la ciutat i descentralitzar les zones amb més afluència i intensitat.

TRAMVIA

El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, ha ironitzat amb la intenció del Govern municipal d'ampliar la xarxa del tramvia a la Diagonal: "Com menys obstacles hagi per al comerç, millor", i ha afegit que la Diagonal ha d'estar lliure de tot tipus de noves infraestructures.

Jené ha afegit que els comerciants de Barcelona de plantar cara als nous reptes de la digitalització, com són els nous gustos dels consumidors, a més de la internacionalització i l'economia col·laborativa.