El Banc d'Espanya preveu una desacceleració de l'economia espanyola

 

El Banc d'Espanya ha revisat a l'alça les seves projeccions per a l'economia espanyola en els pròxims tres anys, fins a situar el creixement del PIB en el 2,8% per a aquest any, taxa que es desaccelerarà fins al 2,3% el 2018 i el 2,1% el 2019.

Les previsions macroeconòmiques d'Espanya publicades aquest dilluns per l'autoritat

segons monetària no incorporen la informació continguda en els Pressupostos aprovats divendres pel Govern.

D'aquesta manera, el Banc d'Espanya ha revisat a l'alça tres dècimes l'estimació de PIB per a aquest any, dues dècimes la previsió per 2018 i una dècima la de 2019. Per 2017, el creixement que preveu l'organisme és superior en tres dècimes a l'estimació del Govern, que manté en el 2,5% l'alça del PIB per a aquest any, si bé admet que es tracta d'una previsió "molt prudent".

El Banc d'Espanya afirma que aquesta prolongació de la fase de creixement de l'economia espanyola es recolza en els guanys de competitivitat acumulades des de l'inici de la crisi i en les condicions financeres favorables, a les que contribueix el "to acomodatici" de la política monetària.

No obstant això, a mesura que avança el període de projecció, l'autoritat monetària s'espera que tingui lloc un cert alentiment de l'activitat, conforme es vagin dissipant els efectes de les caigudes passades dels preus del petroli i dels tipus d'interès, i la política fiscal canviï la seva orientació, després de mostrar un caràcter expansiu en el bienni 2015-2016.

CREIXEMENT DE L'0,8% EN EL PRIMER TRIMESTRE

El Banc d'Espanya indica que la revisió a l'alça de les previsions es deu al fet que l'economia espanyola ha mostrat en els mesos inicials de 2017 un comportament més favorable del estimat, amb una alça del PIB i de l'ocupació del 0,8% en taxes intertrimestrals.

A més, destaca que els indicadors relatius a l'activitat i el comerç mundial també apunten a un comportament més expansiu dels mercats exteriors, el que anticipa una millora encara més gran de les exportacions.

Per components, el Banc d'Espanya espera que l'avanç del PIB segueixi recolzat en la demanda nacional, que creixerà un 2,3% aquest any i s'anirà desaccelerant al llarg de 2018 (+ 2%) i 2019 (+1,9 %), mentre que la demanda exterior neta seguirà contribuint durant els tres anys de la projecció, amb una contribució positiva de cinc dècimes aquest any, tres el 2018 i dues, en 2019.

Dins de la demanda interna, el consum privat creixerà entre el 2,4% aquest any i el 1,5% el 2019, molt per sota del 3,2% de 2016, donada la caiguda de les rendes del treball pel repunt inflacionista , si bé el reduït nivell de tipus i la "fortalesa" de la creació d'ocupació faran que segueixi registrant creixements.

La inversió en béns d'equip, per la seva banda, es moderarà al 3,1% aquest any (des del 5% el 2016), però repuntarà per sobre del 5% el 2018 i 2019. El Banc d'Espanya indica que la caiguda " transitòria "de la inversió aquest any estarà motivada per l'alça de l'impost sobre societats, que tindrà un impacte" negatiu "en els fluxos de caixa de les empreses.

LES EXPORTACIONS CREIXERAN MÉS D'UN 6%

Pel costat exterior, ha revisat a l'alça la projecció de les exportacions, que creixeran un 6,1% aquest any (4,4% el 2016) per moderar fins al 4,4% el 2018 i 2019, a causa de els guanys de competitivitat de l'economia espanyola i, sobretot, per la millora de l'evolució dels mercats exteriors enfront de les previsions de desembre.

Pel que fa al mercat de treball, les estimacions del Banc d'Espanya preveuen un ritme "elevat" de creació d'ocupació, que permetrà descensos addicionals de la taxa d'atur, el nivell disminuirà fins a l'entorn del 14% a finals de 2019. Així, la taxa d'atur se situarà en el 16,7% a finals d'aquest any, en el 15,4% el 2018 i en el 13,9% al tancament de 2019, mentre que l'ocupació creixerà un 2,6% el 2017 i per sota del 2% el 2018 i 2019.

En l'àmbit de la inflació, després del descens del 0,2% el 2016, l'IPC creixerà de mitjana un 2,2% el 2017, cinc dècimes més que l'estimació anterior, reflectint la intensa acceleració dels preus de l'energia en el període més recent. Posteriorment, espera increments de l'IPC més moderats, del 1,4% el 2018 i del 1,6% el 2019, en termes de les mitjanes anuals.

DÈFICIT PÚBLIC AL 3,3% AQUEST ANY

Sobre l'evolució del dèficit públic, el Banc d'Espanya estima que el consum públic es mantindrà estable en tot el període, amb un creixement del 0,8% dels tres anys, la mateixa taxa que el 2016, el que permetrà que el dèficit públic es redueixi al 3,3% del PIB el 2017, dues dècimes per sobre de l'objectiu pactat amb Brussel·les, i que segueixi caient en 2018, amb una taxa del 2,8%, i el 2019, fins al 2,4% del PIB .

No obstant això, pronostica que al llarg de tot el període de projecció deute públic continuarà en nivells "molt elevats", però s'anirà reduint lleugerament, de manera que subratlla la necessitat de reprendre el procés de consolidació fiscal, a fi d'aconseguir una reducció sostinguda de l'endeutament públic.

"Això resulta particularment important per recuperar marges de maniobra davant eventuals escenaris adversos de creixement com per reduir la vulnerabilitat de l'economia davant eventuals enduriments de les condicions financeres", subratlla.

RISCOS A LA BAIXA

Tot i la millora de les projeccions macroeconòmiques, el Banc d'Espanya adverteix que els riscos s'orienten "predominantment a la baixa", tant relacionats amb l'àmbit extern com intern.

Sobre els primers, apunta a un hipotètic enduriment addicional de les condicions financeres globals, un eventual augment del proteccionisme comercial després de la presidència de Donald Trump als Estats Units, la incertesa associada a la sortida del Regne Unit de la UE i les pròximes cites electorals a alguns països de l'Eurozona.

En l'àmbit intern, assegura que subsisteixen algunes "incerteses" sobre el curs de les polítiques econòmiques, tant en relació al procés de consolidació fiscal com a l'aplicació de les reformes estructurals, donada l'absència de majoria parlamentària del Govern. Així, assegura que el retard d'aplicació d'aquestes reformes o una "hipotètica reversió" de les introduïdes, podria comportar "efectes adversos" sobre la confiança inversora i danyar les perspectives de creixement.

Finalment, en relació amb la inflació, indica que els riscos de desviació s'inclinen "moderadament a la baixa", si bé adverteix que "no és descartable" que la translació de l'encariment del petroli es traslladi als preus de consum i als salaris "amb més intensitat" del que s'està anticipant, el que provocaria pèrdues de competitivitat de l'economia espanyola.