L'extresorer de CDC va demanar diverses vegades a Montull que truqués a un directiu de Ferrovial

 

El extresorer de CDC Daniel Osàcar va deixar el Palau de la Música almenys dos encàrrecs telefònics perquè el número dos de la institució, Jordi Montull, telefonés al llavors directiu de Ferrovial Juan Elizaga.

El desvetllen dues anotacions d'agenda de Montull del 22 i 29 de gener de 2008: en la sessió d'aquest dijous del judici del cas Palau, el seu llavors secretària Rosa Maria R. ha confirmat que les va escriure ella mateixa per avisar Montull que Osàcar li havia cridat i del que aquest volia.

El fiscal considera que CDC --ara refundada al PdeCAT-- va utilitzar el Palau per camuflar comissions il·legals que el partit presumptament cobrava a la constructora a canvi d'adjudicar obres públiques des de les institucions públiques que controlava.

Roca ha explicat que Osàcar --citat reiteradament en les agendas-- cridava de tant en tant a Montull i, quan aquest no hi era, ella anotava qui deia i què volia, com va passar quan el llavors tresorer convergent li va comentar que telefonés a Elizaga: "es em va donar aquesta indicació i jo l'hi vaig donar al senyor Montull".

"Vaig apuntar el que es va dir per part de qui cridava", ha dit la que era una de les tres secretàries que treballaven per a Montull, i també ha explicat que en aquests dietaris apuntaven moltes reunions que tenia previstes encara que no totes: altres només les anotava el propi Montull en una petita agenda que sempre portava a la butxaca de la camisa.

SOBRES PER AL TRESORER

Osàcar tractava habitualment amb el Palau a través de Montull, mentre que el seu antecessor com a tresorer Carles Torrent -que va morir el 2005-- ho feia directament amb el president del Palau, Fèlix Millet.

Una de les secretàries de Millet, Pilar Casanovas, ha explicat com a testimoni que Torrent telefonava al president i, de tant en tant, es reunia amb ell en la institució, on acudia en un cotxe que aparcava a la porta mentre algun treballador del Palau es s'encarregava de vigilar-ho.

A preguntes del fiscal, Casanovas ha admès que la secretària personal de Millet, Elisabeth Barberà, anava a la caixa forta a agafar sobres algunes de les vegades en què Torrent estava al Palau: "Vaig a la caixa un moment", assegura que li deia Barberà abans d'aquestes reunions.

En la sessió del judici també s'ha exhibit una carta de Millet a Torrent en què demanava al tresorer de Convergència fer un esforç amb Ferrovial.

També, a petició del fiscal, s'ha exhibit tant a Rosa Maria Roca com a Eugènia Morante --una altra secretària de Montull-- diversos documents confiscats en els ordinadors sobre factures i altres quadres de pagaments sospitosos.

En preguntar si no els estranya el tipus d'anotacions, totes dues han defensat que es limitaven a passar a ordinador el que Montull els donava manuscrit i no demanaven explicacions, i Morante ha dit: "Jo el que vaig pensar en aquell moment no ho sé. No el qüestionava. M'ho donava Montull i jo ho picava".