Mor l'actriu barcelonina Alicia Agut als 87 anys
L'actriu va debutar en teatre amb clàssics de l'escena com Federico García Lorca, Lope de Vega, Tennessee Williams, Eugene O'Neill, Jacques Deval i William Shakespeare.
L'actriu barcelonina Alicia Agut, de 87 anys, ha mort aquest divendres 7 d'abril a l'hospital madrileny de La nostra Senyora d'Amèrica, on estava ingressada des del passat dimarts 4 d'abril per complicacions respiratòries, segons ha informat AISGE en un comunicat.
L'actriu, nascuda a Barcelona el 7 de setembre de 1929, va debutar en teatre amb clàssics de l'escena com Federico García Lorca, Lope de Vega, Tennessee Williams, Eugene O'Neill, Jacques Deval i William Shakespeare, amb la Companyia Festivals d'Espanya sota la direcció de José Tamayo.
El 1977, sota les ordres d'Adolfo Marsillach, va col·laborar en el muntatge de 'Les arrecogías del beatario de Santa Maria egipciana', un text de José Martín Recorda sobre l'heroïna liberal Mariana Pineda que no havia pogut ser estrenat fins a l'arribada de la democràcia .
Abans, havia treballat amb Miguel Narros a 'Anells per a una dama', obra que li va valer al seu director el Premi Teatral Ràdio Espanya el 1974 i al muntatge, el de millor obra espanyola.
Quatre anys després es va posar sota la direcció de José Luis Gómez a 'Noces que van ser famoses del pelleringa i la Fandanga', primera representació del Centre Dramàtic Nacional; a més, a la tardor de 1985, també amb Gómez, va representar a Almeria la tragèdia que va inspirar a García Lorca per escriure 'Bodas de sangre'.
Amb el director teatral Joaquín Vida --ajudant que fos de Fernán-Gómez, Narros i José Luis Gómez, dels quals va aprendre l'ofici-- va repetir fins en sis ocasions; l'última, 'La malquerida', de Jacinto Benavente, en 2000.
Des de llavors, l'actriu catalana va col·laborar en el debut teatral de Gonzalo Suárez amb 'Arsènic, si us plau'; l'obra, basada en el clàssic del cinema de Frank Capra, 'Arsènic, per compassió', provenia d'un text teatral, 'Cadàvers al nostre celler', del dramaturg nord-americà Joseph Kesserling.
Escriu el teu comentari