Domènech aspira a que els 'comuns' siguin sòlids després de les eleccions de 2019

 

El portaveu dels 'comuns', Xavier Domènech, ha sostingut que aspira que el nou projecte polític dels 'comuns' sigui prou sòlid després de les eleccions municipals de 2019, i que llavors, la resta de partits haurien d'estar prou integrats com per dissoldre les seves sigles, encara que és una cosa que hauran de decidir les pròpies formacions.

En una entrevista d'Europa Press, ha recordat que ara comença el primer cicle en què els 'comuns' han de desplegar-se territorial i sectorialment, i que es tanca el 2019.

"Si ens constituïm bé territorialment i sectorialment, i com un nou tipus de partit polític més pensat com a projecte sociopolític que com a partit clàssic i alhora els resultats són bons en termes electorals, 2019 és un data clau", ha constatat.

Preguntat per si en aquest moment els partits han de tenir les seves sigles dissoltes, ha respost que això ho han de decidir les formacions, però es tracta que "l'espai sigui prou gran, potent i atractiu com perquè, cada vegada, tingui una rellevància principal per a totes les persones que pertanyen a ell ".

Després la seva assemblea constituent del dissabte 8 d'abril, la primera cita del nou subjecte polític dels 'comuns' és l'executiva d'aquest dimarts a la tarda en la qual decidiran el nom concret dels càrrecs, es començarà a treballar en l'organigrama i s'abordarà el procés de decisió del nom del partit.

"El haurà de decidir la gent, però està bé que el primer acte després de l'assemblea sigui sobre el propi nom. És simbòlic però és important", i ha afegit que s'obrirà un procés participatiu per escollir les seves sigles, que s'han de fixar abans del estiu.

NOM I DESPLEGAMENT

En aquesta executiva, ja es posaran algunes propostes sobre la taula, tot i que encara hi ha temps perquè es presentin noves propostes: "Jo em trobo còmode amb diversos noms com 'Catalunya en Comú' i 'En Comú Podem'. Els 'comuns' no , perquè així ja se'ns diu i se'ns quedarà de forma popular ", ha dit tot i que no la descarta per al procés participatiu.

Paral·lelament al debat del nom, s'abordarà el debat del desplegament territorial i organitzatiu per articular l'espai i per aconseguir una representació al territori: "Els grans reptes són arrelar i consolidar en el territori i treballar tots els espais del país", cosa que faran en un termini d'entre sis mesos i un any, depenent dels processos electorals.

"En la mesura que això es vagi construint i aquest espai sigui on estiguin tots els debats, jo entenc que d'una forma natural els espais de sortida, d'origen, cada vegada estaran més integrats en el nou subjecte", ha dit sobre la dissolució dels partits impulsors --BComú, ICV, EUiA i Equo--.

COALICIÓ AMB FACHIN

Domènech ha assegurat que en l'assemblea del 8 d'abril molta gent va ser conscient que els grans debats i les grans decisions es faran al nou espai, i ha sostingut que si la direcció de Podem Catalunya liderada pel seu secretari general, Albano-Dante Fachin, hagués volgut participar, s'haurien trobat "còmodes i plenament integrats" en el nou subjecte polític.

Preguntat per si creu que la direcció de Podem acabarà entrant en el nou espai, ha sostingut que per entrar "ha d'haver voluntat d'entrar" i si constaten que així és, es trobarà el mecanisme, tot i que avisa que el projecte polític ja ha escollit als seus organismes, que el projecte ja comença a caminar i que no estan disposats a formar una coalició electoral com ha proposat Fachin.

"Seria estrany perquè una de les crítiques que ha plantejat la direcció de Podem sobre el nou projecte ha estat que el projecte s'havia de construir des de la radicalitat democràtica i des de baix", i s'ha mostrat disposat a escoltar la reflexió que es fa des el nou espai postasamblea, tot i que ha incidit que el projecte està obert a sumar.

CUP I ERC

Pel que fa a la possibilitat que la CUP es sumi, ha recordat que ara els 'cupaires' "tenen una agenda molt clara" que s'ha visualitzat en el debat de pressupostos, en els que van recolzar el projecte del Govern amb JxSí, malgrat reconèixer que es contradeien amb la seva proposta social i econòmica, tot i que els van avalar per celebrar un referèndum com a molt tard al setembre.

"L'agenda de la CUP ara prioritza unes aliances polítiques: estan donant suport a un Govern conformat per CDC i ERC, i han donat suport a uns pressupostos que no volien. Ho fan en nom d'un objectiu que s'ha d'acomplir a breu. han prioritzat això. no ho critico, però fa que el debat de la construcció d'un projecte polític no sigui de referència per a ells ", ha explicat.

Sobre les declaracions del portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, que va interpretar que el document de l'eix nacional dels 'comuns' defineix a un nou partit "que es diu republicà i que vol trencar amb les cadenes del 78, però mantenir-se sota la monarquia espanyola ", s'ha mostrat irònic.

"Quina argument més bo! És el nou 'meme' d'ERC davant els 'comuns' en aquesta política de seducció de l'independentisme per ampliar la base. Això és una tonteria. Hem apostat sempre per una república a Catalunya i, evidentment, una república a tot l'estat ", ha dit després que s'aprovés el document fundacional que explicita que vol sobiranies compartides amb un estat plurinacional.