Ada Colau es queda sense suports per a crear una funerària pública per a Barcelona

 

Sense cap suport. Així ha rebut l'oposició d'Ada Colau seva proposta per crear una funerària pública. L'oposició ha rebut amb total fredor la proposta d'Ada Colau per crear una funerària de titularitat pública. Qualificatius com "poc treballat" o dubtós "han estat els més esmentats en la sessió d'aquest dimecres al ple de l'ajuntament de Barcelona, de manera que la decisió s'ha posposat per al proper 28 d'abril.

L'oferta de l'equip de BComú liderat per Eloi Badia és vendre el 15% de la seva participació a els Serveis Funeraris de Barcelona (SFB) i crear posteriorment una nova funerària pública. Però pocs membres del consistori semblen estar convençuts. Ni tan sols sembla molt convençut el PSC, amb qui governa, que s'ha hagut de defensar de les crítiques assegurant que ha defensat el pes del seu partit en el govern de la ciutat i ha garantit que treballa "conjuntament" amb BComú en les propostes l'executiu.

La demòcrata Sònia Recasens ha recordat que el seu grup municipal està compromès amb rebaixar els preus però ha advocat per estudiar altres opcions, com rebaixar l'IVA i rescatar concessions d'algunes de les sales de tanatoris, perquè ha posat en dubte que la funerària municipal permeti baixar preus i augmentar la competència: "Sis sales serà un fracàs", ha avisat.

El regidor de Ciutadans Koldo Blanco ha coincidit a expressar els seus dubtes perquè "t odavía queden massa incògnites" sobre aquesta qüestió, i també ha posat en dubte que el tanatori públic pugui aconseguir preus més assequibles a la ciutat, perquè els seus sis sales previstes representaran un 6% de les que hi ha a la ciutat, ha assegurat.

Des de la CUP, l'edil Josep Garganté ha criticat que a Barcelona s'ha venut tot el que es podia vendre al llarg dels anys, mentre que el regidor no adscrit Gerard Ardanuy --- abans en el grup Demòcrata --- ha expressat seus "seriosos dubtes" sobre la viabilitat econòmica del projecte.

EL PLA ORIGINAL

La venda d'aquest 15% de SFB --en què Mémora té el 85% restante-- ja es va comunicar al seu consell d'administració, va explicar el regidor Eloi Badia a principis d'abril, quan va assenyalar que aquest 15% --cuantificado a uns 28 milions d'euros-- primer sortirà a subhasta però, si queda deserta, Mémora ha de comprar-la.

Badia ha destacat en la comissió que la venda del 15% és imprescindible perquè operi el tanatori públic sense que hi hagi confusions, i ha assenyalat que es tracta d'un expedient llarg, de manera que calculen que hi haurà pocs mesos entre la venda definitiva i la sortida al mercat de l'operador municipal.

La proposta d'adquirir el 36% de SFB --per acumular el 51% - en lloc de vendre el 15% costaria almenys 64 milions d'euros, 16 vegades més que crear l'operador, ha destacat Badia, que ha dit que el un altre operador no té voluntat de vendre aquest 36%.

El govern d'Ada Colau preveu oferir preus un 30% més barats amb el tanatori públic, que previsiblement entrarà en funcionament el segon semestre del 2019 amb un cost mitjà d'uns 3.800 euros per a particulars, davant els 7.100 --incloent IVA i cementerios-- actuals a la ciutat, segons un estudi encarregat per l'Ajuntament, ha recordat Badia.

Sobre la possibilitat de rebaixar el preu del servei de cementiris --que depenen de la pública Cementiris de Barcelona--, Badia ha defensat que és dels més competitius de l'Estat i ha recordat que aquest representa un 10% del cost total del servei funerari , de manera que una rebaixa del 10% del seu preu implicaria disminuir un 1% el cost de tot el servei.

EL SECTOR DEMANDA A PARTICIPAR EN EL DEBAT

Més de 120 firmes procedents d'empreses, professionals del sector sociosanitari i assistencial i operadors funeraris han subscrit un manifest en què demanen a l'ajuntament de Barcelona que obri un procés participatiu sobre el servei funerari.

En el manifest, els signants defensen que el model d'atenció al final de la vida "no pot ni ha de limitar-se a un debat estrictament econòmic ni de gestió pública o privada", i asseguren que els professionals dels sectors social, sanitari, assistencial i funerari de Barcelona han construït uns serveis de qualitat basat en la col·laboració.

Demanen que qualsevol procés de millora i evolució del model funerari tingui en compte la dimensió social, sanitària i assistencial i tingui en compte als sectors implicats "en un debat serè que no posi en risc el que s'ha aconseguit".

Proposen que les administracions incloguin en el debat fórmules per promoure s oluciones per a les famílies que afavoreixin l'oferta ètica i responsable en matèria d'atenció i d'accés, "basada en criteris d'eficiència i informació transparent i allunyada de motivacions ideològiques".

L'OPINIÓ MÉMORA

Segons ha informat Mémora aquest dimecres, des que l'ajuntament va anunciar al novembre la seva intenció de crear una funerària pública, la companyia ha rebut "desenes" de signatures de suport des del sector sociosanitari sol·licitant buscar una solució participativa i de diàleg per definir el nou model funerari.

L'empresa ha assegurat que el model funerari de Barcelona és un referent europeu que s'ha construït sobre la base de la col·laboració amb el sector social i sanitari, i lamenta que aquests actors socials, empresarials i sindicals "no han estat escoltats per a la definició de un nou model ".