La insuficiència cardíaca influeix en les relacions familiars i socials
Gairebé la meitat dels afectats d'insuficiència cardíaca assegura que la seva relació amb familiars i amics s'ha vist afectada d'alguna manera després del diagnòstic. És una malaltia crònica i debilitant que minva les capacitats físiques i la independència dels pacients.
Gairebé la meitat dels afectats d'insuficiència cardíaca assegura que la seva relació amb familiars i amics s'ha vist afectada d'alguna manera després del diagnòstic. És una malaltia crònica i debilitant que minva les capacitats físiques i la independència dels pacients.
L'Institut Max Weber, l'associació de pacients Cardioalianza i Novartis han realitzat una enquesta a 558 pacients a Espanya que forma part del projecte 'Valor social d'un abordatge ideal de la insuficiència cardíaca' amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida del gairebé milió i mig d'espanyols que la pateixen.
En concret, el treball revela que només un 54 per cent dels pacients assegura que la seva malaltia no ha condicionat les seves relacions amb familiars i amics. Entre un 27 i 30 per cent diu que els ha influït només una mica, mentre que entre un 13,5 i 16,5 per cent admet que la seva relació amb família i amics s'ha vist afectada bastant o molt.
Això es deu en part al fet que un 68,4 per cent d'aquests afectats pateix dolor o malestar d'algun tipus; un 55,1 per cent té problemes relacionats amb la seva mobilitat i fins a un 52 per cent pateix ansietat o depressió.
Els signes o símptomes que van indicar amb més freqüència els enquestats van ser la dificultat per respirar després de realitzar exercici o algun esforç (66,8%), la necessitat d'anar al bany a la nit (61,6%) i cansament o fatiga anormal ( el 60,9%). A més, el 52,5 per cent percep inflor a les cames, turmells o abdomen, i el 41 per cent té un pols irregular o ràpid.
Tot això podria explicar que una mica més de la meitat (53,2%) admeti que la insuficiència cardíaca dificulta la seva activitat sexual i que un 43,2 per cent digui que no realitza la mateixa activitat física que abans a causa de la seva malaltia.
I en cas de voler sortir de viatge, només un 28,1 per cent diu fer-ho amb la mateixa freqüència que abans del diagnòstic i gairebé un de cada cinc (18,7%) admet haver deixat de fer-ho després de la seva malaltia.
La malaltia necessita prendre mesures per mantenir-la a ratlla i prevenir possibles complicacions, com demostra que la meitat (49%) segueixi una dieta baixa en sal i que un de cada quatre (27%) limiti la seva ingesta de líquids. I pel que fa a la medicació, l'adherència al tractament és relativament alta, ja que fins a un 78 per cent dels enquestats diu prendre tota la medicació com li ha indicat el seu metge.
TAMBÉ AFECTA ALS CUIDADORS
A més, l'informe també analitza l'impacte que té la malaltia per als cuidadors d'aquests pacients, una cosa que necessitaven el 50,9 per cent dels enquestats. El perfil majoritari eren dones (71%), d'uns 56 anys de mitjana, que solien ser o la parella del pacient (51,9%) o un dels seus fills (33,2%).
Entre els efectes negatius més destacats d'aquesta dedicació hi ha els canvis emocionals com estrès, apatia, irritabilitat o ansietat que experimentaven el 44,2 per cent dels cuidadors. De la mateixa manera, un 32,9 per cent va veure trasbalsat el seu somni per l'atenció que el pacient li reclama, a un 24,9 per cent li ha suposat un aïllament social ia un 19,5 per cent una càrrega econòmica.
L'oci, el temps lliure o la vida familiar del cuidador també es veuen afectats, ja que han de reduir el seu temps d'oci (43% dels cuidadors), no poden marxar de vacances (22,9%) o no tenen temps per freqüentar les seves amistats (20,4%).
A més, el 62,5 per cent va haver de sol·licitar dies de permís o una excedència per aquesta cura i el 8,3 per cent va estar de baixa arran de prestar aquestes cures. I fins a un 43,5 per cent ha faltat a la feina en alguna ocasió per portar el pacient a una consulta.
Per corregir aquesta situació, tant la dels pacients com els seus cuidadors, l'informe recull un total de 28 propostes que permetrien millorar diferents àrees d'actuació implicades en el maneig d'aquesta patologia, per al que caldria una inversió de 548 milions d'euros. Si més no, gràcies a això s'aconseguiria un retorn social de 1.932 milions d'euros, 3,52 euros per cada euro invertit.
Escriu el teu comentari