El fiscal general podria fer marxa enrere en el cessament dels fiscals del cas 3%

 

Dotze anys després arriba a judici el cas del 3%. La presumpta trama de pagament de comissions a canvi d'adjudicacions públiques de l'empresa pública Adigsa serà jutjada a partir d'aquest dimarts i se sumarà a altres nombrosos casos de corrupció que impliquen d'una o altra forma a membres de CDC.Mientras el fiscal general es està replantejant la decisió d'apartar als fiscals del cas del 3%.

Maza ha demanat informes detallats sobre el procés, relatiu a la suposada finançament irregular de CDC, abans de prendre una resolució definitiva sobre el relleu dels fiscals José Grinda i Fernando Bermejo, que han portat l'assumpte fins ara.

El dia 21 la Inspecció de la Fiscalia General de l'Estat es va posar en contacte amb Moix i amb els dos fiscals que han investigat sobre el presumpte finançament il·legal de CDC per notificar-los que havien de presentar un informe i fer al·legacions respecte al projectat relleu d'aquests últims. El fiscal en cap d'Anticorrupció tenia parlat l'assumpte amb el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza. La decisió era canviar als fiscals. Però a la vista del conflicte sorgit, Maza ha obert un termini per examinar la situació més a fons i que les parts enfrontades li donin compte dels seus respectius motius. És a dir, quines són les raons d'Moix per treure el cas als fiscals que l'han portat fins ara. I quines són les de Grinda i Bermejo per oposar-se a ser rellevats.

El fiscal general era conscient que Moix volia fugir dels macroprocessos, potenciar les fiscalies territorials i, sobretot, portar un control directe i personal dels principals assumptes que s'investiguessin en Anticorrupció. Amb aquests plantejaments, el canvi de Grinda i Bermejo no va trobar inicialment resistència a la Fiscalia General. Però després s'ha constatat que l'assumpte adquiria molt més calat. El problema per al fiscal general és ara trobar una solució que faciliti la continuació de les investigacions sense deixar part de baixes ni provocar desautoritzacions.

Per la seva banda els fiscals Grinda i Bermejo diuen en les seves al·legacions que tenen fonts essencials per a la investigació sobre el finançament irregular de CDC i que alguns dels informants prefereixen que els contactes tinguin lloc a Madrid per garantir millor la discreció de la comunicació. També consideren que les indagacions estan molt avançades i que els nous fiscals haurien de dedicar algun temps a fer-se amb uns antecedents i una documentació molt complexes.

Tret de sortida del Judici del 3%

A la banqueta dels acusats de l'Audiència de Barcelona, s'asseuran quatre ex alts càrrecs públics de l'últim govern de Jordi Pujol i tres empresaris per qui el fiscal del cas demana penes d'entre un any i mig i deu anys de presó. En concret, el tribunal haurà de jutjar si hi va haver frau en la gestió de plans d'habitatge per a joves promoguts per Adigsa i si hi va haver adjudicacions irregulars d'obres de rehabilitació en aquest tipus de pisos.

La Fiscalia demana deu anys de presó per al qual era conseller delegat d'Adigsa, Josep Antoni Fontdevil a, i cinc anys per al supòsit tècnic Jose María Penin. El fiscal afirma que Fontdevila va imposar en l'estructura de l'empresa pública l ' "estranya intervenció" de Penin com a suposat extern per decidir l'adjudicació d'aquestes rehabilitacions. El motiu, segons el fiscal, era obvi: que les adjudicacions fossin a mida d'unes determinades empreses i, conseqüentment, es malversés diners públics en benefici de Penin i els empresaris acusats.

El Ministeri Públic assegura que els acusats van establir un sistema de contractació paral·lel amb el qual suposadament s'adjudicaven a dit les obres als empresaris acusats: Jose Antonio Salguero, Jordi Honrubia i Ángel Egido, que s'enfronten a penes de cinc a any i mig de presó.

Penin, amb l'aval de Fontdevila, li encarregava de manera informal i amb expedients a mida les obres de rehabilitació a aquests empresaris sense que importés gaire si es feien bé i que, segons una auditoria d'Adigsa de 2005, tenien un sobrecost mitjà d'un 15%. A més de Fontdevila, la trama a Adigsa la van completar, segons el fiscal, l'encarregat de l'empresa Xavier Sala i el cap de l'àrea tècnica Jordi Huguet. Per Sala i Huguet, el fiscal també demana nou anys i mig de presó.

A més, Fontdevila va ordenar suposadament "capritxosa i injustificadament" pagar a Penin entre 3.000 i 4.000 euros per taxacions que mai van existir i es van dissimular amb factures falses, tot això amb el coneixement de Sala. Penin va cobrar d'aquesta manera 28.895 euros per treballs que no va fer i, a més, no tenia ni coneixements ni formació acadèmica necessària per a una tasca per a la qual Adigsa ja comptava amb tècnics interns formats i amb aquestes funcions.

Es dóna la circumstància que Penin és parent llunyà del llavors conseller de Política Territorial, Felip Puig, que en aquell moment dirigia el departament del qual depenia de l'empresa pública. En el període d'instrucció, també va ser processat el llavors president d'Adigsa i exdiputat de CiU al Parlament, Ferran Falcó, tot i que finalment va ser exculpat pel TSJC en 2003.

La causa judicial d'Adigsa era coneguda fins fa poc com el "cas del 3%", atès que es va iniciar arran de la polèmica al·lusió al presumpte pagament de comissions a CiU amb la qual Maragall va sacsejar un ple parlamentari en 2005: "Vostès tenen un problema, aquest problema es diu 3% ".

La Fiscalia va iniciar la seva investigació sobre la presumpta trama corrupta d'Adigsa a 2005, dies després de les insinuacions de Maragall, però finalment només va trobar indicis d'una "mossegada" del 20% que l'empresari "penedit" José Antonio Salguero va confessar haver pagat a canvi de l'adjudicació d'obra pública d'Adigsa.