Forcadell defensa que no "va transgredir" el mandat del Constitucional

 

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha defensat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la resolució aprovada per la qual se l'investiga es limitava a recollir el que s'havia abordat i debatut a la cambra catalana, han explicat fonts judicials.

En una compareixença matí d'aquest dilluns d'uns 20 minuts en la qual només ha volgut contestar a preguntes del seu advocat, Forcadell també ha reclamat a la presidenta del tribunal, Maria Eugènia Alegret, i al fiscal Francisco Bañeres que defensin la seva inviolabilitat com a parlamentària com a garantia de la separació de poders.

Així mateix, Forcadell ha assegurat que en cap cas "va transgredir" el mandat de Tribunal Constitucional en permetre que es votés la resolució aprovada el 6 d'octubre de 2016, perquè, segons ella, es limitava a recollir el que s'havia abordat i debatut en el ple de la Cambra catalana durant el Debat de Política General.

Aquesta resolució insisteix en la capacitat de Catalunya per a l'autodeterminació, insta el Govern a celebrar un referèndum vinculant "amb una pregunta clara i de resposta binària", posa un límit per a la seva celebració i crea una comissió per al seguiment del procés d'autodeterminació, entre altres punts.

Segons han indicat les citades fonts, Forcadell ha explicat que en el Debat de Política General el president de la Generalitat planteja els temes crucials del mandat i que les resolucions del Parlament recullen aquestes línies estratègiques, i la funció de la Mesa és que aquestes qüestions quedin recollides.

Precisament aquest és el punt on pivota el cas i és el que dilucidarà si hi va haver desobediència: si la Mesa ha de permetre tots els debats o ha d'establir un veto en determinades qüestions, com en aquest cas en el qual hi ha un mandat del TC, segons fonts judicials.

Segons consta en el reglament de la cambra, la Mesa té poder per decidir la tramitació de tots els escrits i documents d'índole parlamentària, segons el seu article 37.3 sobre les funcions de la Mesa.

Es tractaria de dirimir si la Mesa fa un mer control formal dels debats i resolucions o si té un poder de fiscalització sobre la naturalesa dels temes que s'aborden i pot impedir alguns.

Forcadell assegura que les resolucions parlamentàries després d'aquest debat són la cristal·lització dels temes que s'han abordat, de manera que, per a ella, la qüestió és si el president de la Generalitat pot o no parlar de la independència o del referèndum.

Segons aquest argument, en el moment que el president Carles Puigdemont va plantejar el referèndum com un objectiu del mandat en el ple de política general, les resolucions havien de recollir-lo i la funció de la Taula era permetre-ho.

Respecte a les advertències del lletrat major del Parlament sobre que cal complir els mandats del Tribunal Constitucional, Forcadell ha defensat que es limitava a una opinió general, però que en cap cas el lletrat diu a la mesa el que ha de fer o deixar de fer.

La presidenta de la Cambra catalana ha obert la ronda d'interrogatoris, que continuaran amb la compareixença de Simó, prevista per a les 11 hores -però que ja s'ha celebrat-; la resta dels querellats compareixeran davant del tribunal en els propers dies.

ACOMPANYADES PEL GOVERN I LA CIUTADANIA

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la Mesa de la cambra, Anna Simó, han sortit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) entre crits de 'no esteu sols' per part de les persones concentrades davant el tribunal.

Membres del Govern, de les entitats sobiranistes, diputats de JxSí, CUP, SíQueEsPot, i regidors de l'Ajuntament de Barcelona han rebut a Forcadell i Simó després de declarar davant del jutge per un presumpte delicte de desobediència a l'haver permès votar resolucions sobiranistes.

Els manifestants han mostrat el seu suport a Forcadell i Simó, i han acompanyat la seva sortida del tribunal amb crits de 'Fora, fora, fora, la justícia espanyola' i en favor de la independència de Catalunya.

RAONS DE LA QUERELLA

Aquesta querella de la Fiscalia se centra en una resolució del Ple del 6 d'octubre de 2016, amb la qual aquests càrrecs van tractar "de desenvolupar de manera unilateral i sense subjecció a l'ordenament constitucional l'anomenat 'procés constituent' encaminat a la creació d'una futura constitució catalana i de l'Estat català independent".

La Fiscalia havia deixat fora de la querella Nuet, tot i que havia permès per dues vegades amb el seu vot que s'incloguessin en l'ordre del dia del ple propostes vinculades amb la independència i ho va justificar perquè ell "no pretenia com els querellats incomplir els mandats del Tribunal Constitucional "; després, el TSJC va decidir citar-lo també a declarar com investigat.

Els querellats van aprofundir en el ja proclamat en dues resolucions anteriors del Parlament (per les quals ja va haver de declarar Forcadell): avançar "en el pla de la separació de Catalunya de l'Estat Espanyol", de manera que el fiscal considera un desenvolupament de la resolució que el TC havia anul·lat.

Aquesta resolució del Parlament del 6 d'octubre insisteix en la capacitat de Catalunya per a l'autodeterminació, insta el Govern a celebrar un referèndum vinculant "amb una pregunta clara i de resposta binària", posa un límit per a la seva celebració i crea una comissió per al seguiment del procés d'autodeterminació, entre d'altres punts.

La Fiscalia creu que a l'haver permès votar i aprovar-la, Forcadell, Corominas, Simó i Barrufet van posar "en evidència la seva voluntat inequívoca i irreversible de portar endavant el seu projecte polític per la força dels fets consumats, amb total menyspreu a la Constitució de 1978".