El Constitucional anul·la la llei de consultes catalana i el seu pla de Transició Nacional

 

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) dóna un nou cop al projecte independentista del govern de Carles Puigdemont. L'alt comissionat ha anullat aquest dimecres per unanimitat part de la llei catalana de consultes aprovada pel govern tripartit el 2010 després d'estimar el recurs interposat el 2010 per l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero contra aquesta normativa de consultes populars per via de referèndum.

El Ple també ha anullat el Comissionat per a la Transició Nacional, creat per l'expresident de la Generalitat Artur Mas per preparar la successió i que va ser suspendre al juliol de 2015 després d'admetre a tràmit el conflicte de competència promogut pel Govern del Partit Popular.

En conseqüència, l'alt tribunal ha declarat que una part substancial de la llei de consulta, tota la que es refereix al referèndum d'àmbit autonòmic, és inconstitucional i nulla, segons consta en una resolució de la qual ha estat ponent el magistrat Cándido Conde Pumpido.

Es tracta de la Llei 4/2010 aprovada pel govern tripartit que va liderar el socialista José Montilla - i suspesa al febrer de l'any següent per l'alt tribunal després d'admetre a tràmit un recurs de l'Executiu en considerar que vulnerava les competències de l'Estat.

Després de la seva suspens, el Govern va tirar endavant una nova llei de consultes que va ser aprovada pel Parlament català el setembre de 2014 amb el vot de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, CUP de cara a convocar la consulta independentista del 9-N .

No obstant això dies després de la seva aprovació aquesta va ser suspesa pel Tribunal Constitucional després del recurs presentat pel Govern del president Mariano Rajoy per frenar la celebració del referèndum i anullada el 2015.

Ara el ple de l'alt tribunal deixa sense efectes també la llei inicial de 2010 en considerar que aquesta normativa "ha regulat una modalitat de referèndum que no està prevista a la Constitució" i que la competència autonòmica per a la seva regulació podria exercir-se en cas que el legislador preveiés la figura del referèndum autonòmic.

ANULLACIÓ DE LES ESTRUCTURES SECESSIONISTES

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va dir a l'interposar el recurs contra la Comissió de la Transició Nacional que aquest decret suposava una vulneració flagrant de la sobirania del poble espanyol per part del Govern que va qualificar de "partidista i sense base jurídica" el recurs interposat pel Executiu un mes abans de la seva suspensió.

La resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Santiago Martínez-Vares, declara la nullitat de la figura del Comissionat (encomanada a l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Carles Viver i Pi-Sunyer) degut precisament a les competències que se li encarregaven relacionades amb el "impuls i coordinació" de les mesures necessàries per culminar el procés davant una hipotètica independència de Catalunya.

De la mateixa manera, el Ple ha declarat també inconstitucionals i nuls l'anomenat 'Pla Executiu per a la preparació de les infraestructures d'Estat' i el 'Pla d'Infraestructures estratègiques', en presentar una patent afinitat amb les competències encomanades al Govern de Catalunya per la llei del seu Parlament 3/2015 igualment declarada inconstitucional.