El Govern prepara la independència unilateral si no hi ha referèndum

 

L'esborrany de la Llei de Transitorietat Jurídica que prepara la Generalitat de Catalunya preveu que si el Govern de Mariano Rajoy impedeix el referèndum, la també coneguda com la 'llei de ruptura' entrarà en vigor immediatament amb una declaració d'independència unilateral.

Segons la informació que aquest dilluns publica el diari 'El País', l'esborrany de la Llei de Transitorietat Jurídica estableix una república parlamentària a Catalunya, assenyala qui tindran la ciutadania i determina un "ferri control" dels jutges per part de la Generalitat.

A més, sempre segons la informació d'El País', la 'llei de ruptura' estableix la "apropiació dels béns de l'Estat espanyol a Catalunya, així com el traspàs de funcionaris i fixa una pregunta per a un referèndum: "Vols que Catalunya sigui un Estat independent d'Espanya?".

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, viatja aquest dilluns a Madrid per protagonitzar una conferència en la qual llançarà al president del Govern, Mariano Rajoy, la qual pretén ser una oferta final per negociar un referèndum pactat sobre el futur polític de Catalunya.

Ho farà des de l'Auditori Caixa de Música del Palau de Cibeles i sota el títol 'Un referèndum per a Catalunya. Una invitació a un acord democràtic', acompanyat pel vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva.

JXSÍ JA HO HA DESMENTIT

El president del Grup Parlamentari de Junts Pel Sí ja ha desmentit, via Twitter, la informació amb la que obre la seva capçalera el diari 'El País'.

En un tuit assegura "qui us hagi passat aquest supòsit esborrany va molt desfasat" i que desmenteixen aquesta informació. "Quan es faci pública la llei ho comprovareu ràpid", sentencia Turull.

També en un comunicat han assegurat que l'acord és la seva prioritat però avisa: "Si l'Estat impedeix als ciutadans de Catalunya el dret a votar en un referèndum, no ens quedarà més remei que dotar-nos dels mecanismes legals que ens permetin celebrar-ho".

JxSí defensa que aquests mecanismes legals són precisament una nova legalitat catalana que es recollirà en una llei de transitorietat jurídica, que es nodrirà de l'aportació d'experts.

"Molts juristes porten molt de temps estudiant totes les possibilitats legals per fer un referèndum efectiu i amb les màximes garanties", que són precisament els objectius del Govern.

El grup apunta que "s'han treballat molts documents i esborranys" però que el publicat aquest dilluns no té res a veure amb les versions actuals de la llei de transitorietat amb què es treballa.

Per ara, "l'única via que té a sobre de la taula JxSí és fer el referèndum, i la prioritat total, com s'ha explicat infinites vegades, és pactar" amb el Govern central.

LA FISCALIA INVESTIGA EL TEXT

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, començarà a analitzar aquest dilluns amb la cúpula de la Fiscalia l'anomenada 'Llei de ruptura' que prepara la Generalitat si el Govern de Mariano Rajoy impedeix la celebració d'un referèndum d'independència.

Maza ha revelat en una entrevista a TVE que la Fiscalia començarà ja mateix a analitzar la legalitat de l'esborrany de la Llei de Transitorietat Jurídica, publicat aquest dilluns pel diari 'El País'.

El fiscal general de l'Estat ha volgut transmetre el missatge que a Espanya "funciona l'Estat de dret" tant en casos de corrupció com en altres assumptes, com el de la independència de Catalunya, que "poguessin ser irregulars".

Per tant, l'anomenada 'llei de ruptura "serà estudiada i analitzada durant els propers dies i la Fiscalia "no tindrà cap problema" en recórrer-la "si va contra la llei", igual que ha recordat que ja ha fet durant els últims mesos a casos molt diversos.

"Lògicament ho haurem d'estudiar. Si considerem que aquí hi ha alguna cosa que pot anar contra les nostres lleis sens dubte es presentarà una querella", ha avançat, tot i que s'ha mostrat cautelós perquè l'esborrany només es coneix a través d'un mitjà de comunicació.

"El que he vist és una cosa que sembla com a mínim sorprenent, estrany en l'Estat de Dret", ha reconegut sense voler pronunciar-se sobre la qualificació jurídica del fons de l'assumpte, que ha de ser analitzat en profunditat.