La interventora de Santa Coloma de Gramenet denuncia pressions en el judici de la trama Pretòria
Maite Carol ha denunciat aquest dimecres que va rebre pressions perquè signés a favor de la modificació d'usos de l'operació urbanística coneguda com 'Pallaresa', assegurant que li van arribar a posar el bolígraf a la mà.
Maite Carol, interventora de Santa Coloma, al judici | Foto: CCMA
La interventora interina a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet durant l'època de la trama Pretòria que es jutja a l'Audiència Nacional, Maite Carol, ha denunciat aquest dimecres que va rebre pressions perquè signés a favor de la modificació d'usos de l'operació urbanística coneguda com 'Pallaresa' assegurant que li van arribar a posar el bolígraf a la mà.
En la seva declaració en qualitat de testimoni davant el tribunal que jutja la trama de corrupció urbanística desenvolupada a Santa Coloma de Gramenet, a Sant Andreu de Llavaneres ia Badalona, la interventora ha assegurat que la seva intenció era conèixer quines conseqüències econòmiques tindria per al consistori català el canvi de condicions del projecte Cubics que atorgava més terreny a la creació d'habitatges i menys a la zona comercial.
Carol, a la qual l'exalcalde de Santa Coloma va titllar de 'imbècil fastigosa' segons es desprèn d'escoltes telefòniques reproduïdes en el judici, ha concretat que la seva intenció era únicament conèixer el preu del sòl en 2001, 2004 i 2009 i que el secretari del Ajuntament Francisco Javier Ezquiaga i els tècnics del mateix "es van posar molt nerviosos" i van manar destruir un informe que concretava que aquest valor havia passat de 10,5 a 30 milions d'euros.
La testimoni ha precisat davant el tribunal de la Sala penal que li van dir que si no signava favorable a aquesta modificació no li volien tornar a veure per l'Ajuntament de Santa Coloma i que tota la pressió que va exercir l'exalcalde Bartomeu Muñoz va estar "canalitzada "a través d'Ezquiaga, que el va ocultar part de l'expedient partidari de l'operativa perquè emetés la seva valoració i es portés a Ple com més aviat millor, segons ha exposat.
Ezquiaga i el tècnic Luis Falcón van indicar ahir que els usos es van modificar per salvar l'operació si bé la fiscal Anticorrupció del cas, Ana Conca, apunta en el seu escrit de conclusions provisionals que es va tractar d'una operativa per revaloritzar el terreny sense cap benefici per al Ajuntament però que va generar unes plusvàlues de 18 milions d'euros per a la societat adjudicatària del projecte (Centre Comercial Gramenet, integrada per l'empresa Proionosa, de Josep Singla i per Tultar, de Luis García 'Luigi', el cervell de la trama).
Bartolomé Muñoz Calvet, exalcalde de Santa Coloma de Gramanet
PRESSIÓ PER PRECIPITAR ELS TEMPS
Per la seva banda, María del Carmen Moraira, tinent d'alcalde de serveis territorials, també ha reconegut que l'exregidor socialista "marcava els temps" i pressionava en els procediments per tal de precipitar. "La fi era que no poguéssim pensar en les conseqüències , jo creia que era perquè realment el nostre projecte polític era ambiciós i bo per a la ciutat però després d'aquesta investigació la meva idea ha canviat ", ha dit.
En contra de la tesi defensada per alguns acusats com Bartolomé Muñoz que van negar controvèrsies entre els tècnics i la interventora, Moraira ha assegurat que la reunió mantinguda al consistori entre les parts va ser "molt tensa" i va acabar en enfrontament entre Maite Carol i Ezquiaga per la idoneïtat d'aquesta operativa. Lluny d'existir una relació fluïda entre l'equip tècnic "més aviat havia crispació", ha dit.
A més de Carol i Moraira han declarat com a testimonis cinc persones vinculades al projecte com Enrique Viñas i Rafael Carlos Serratosa administrador i director financer respectivament de la immobiliària Prosavi, que va comprar les accions de Centre Comercial Gramenet el 2005, quan es va produir la primera revalorització del terreny.
Respecte d'això Viñas ha explicat que Luigi -per al qual la fiscal demana vuit anys de presó-- va ser el que li va oferir participar en l'operació Cúbics ja que es tractava d'un moviment "molt interessant" perquè en aquesta data "qui tenia una operació immobiliària tenia or a la mà ".
La causa que es jutja després de vuit anys d'investigació iniciada per l'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón seu a la banqueta dels acusats l'exconseller d'Economia català Macià Alavedra i l'exsecretari de Presidència Lluís Prenafeta -tots dos homes forts de Jordi Pujol-- qui van reconèixer el cobrament de comissions del 4 per cent per intervenir en aquestes operatives desenvolupades en la trama desenvolupada a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Escriu el teu comentari