Un metge gallec publica el primer cas del món d'un nen sense cinc vèrtebres ni sacre que aconsegueix caminar

 

"Quan vaig veure al nen per primera vegada, em va impactar". És el record de Jesús Devesa (Vigo, 1946) d'un nadó de nou mesos que va néixer sense cinc vértebras ni sacre i que avui, als seus sis anys, "és capaç de caminar". "És el primer cas d'aquestes característiques que es descriu en la història de la medicina amb un resultat favorable", ressalta.

Metge a la clínica Foltra de Teo, a pocs quilòmetres de Santiago, va publicar aquest cas en una revista internacional el passat mes de gener. L'èxit, segons ell mateix ha detallat a Europa Press, resideix en una teràpia que combina hormona del creixement i rehabilitació i que el nen actualment rep a la seva ciutat, a l'hospital madrileny La Paz.

Què es va aconseguir amb aquest tractament? "A partir de l'última arrel de la medul·la espinal es van aconseguir formar noves arrels" que van ser perllongant les connexions nervioses fins a les parts del cos que no estaven connectades: "des de les natges fins als peus".

Així, tal com relata, quan va començar a tractar al petit, als nou mesos d'edat, no tenia mobilitat ni sensibilitat a les cames, ni tampoc control d'esfínters. "Però als tres o quatre mesos va aparèixer alguna sensibilitat a les cuixes i, a partir d'aquí, l'evolució va ser lenta però contínua", evoca.

Fins al punt que "als cinc anys" ja tenia "un control complet" els esfínters i era "capaç de caminar amb crosses". La seva marxa, com explica aquest catedràtic de Fisiologia Humana per la USC, "no és impecable" per l'absència del sacre, de manera que s'està estudiant la possibilitat d'implantar-li un artificial.

"UN PUNT DE PARTIDA"

Aquest cas, per tant, constitueix "un punt de partida" perquè altres casos similars, "o no tan severs", es tractin "precoçment". "Perquè si en comptes de als nou mesos, haguéssim actuat quan tenia tres o quatre anys, probablement no hi hauria aquest resultat", admet.

I és que "fins ara", per a aquest tipus d'afectacions, només es prescrivien "mesures de suport ortopèdic o familiar". "I alguns autors van publicar que l'amputació a nivell dels genolls era una mesura molt eficaç, en permetre seure sense que les cames incomodin per no tenir moviment", assenyala Jesús Devesa.

"Crec en LA MEDICINA"

No és aquest l'únic pacient amb recomanacions dràstiques que ha tractat, doncs encara va a Foltra un nen de set anys que avui "parla, camina, juga a futbol, res, escolta, va al col·legi ..." malgrat que, " als 15 dies de vida, els metges van proposar desconnectar ".

"Va néixer en parada (cardíaca) i va estar (així) durant minuts" i els facultatius van donar per fet que "seria sord, cec, mut i tetraplègic". "Però va recuperar totalment", emfatitza la seva "satisfacció" per aquest i altres casos en els quals ha treballat, i que avui omplen de fotos les prestatgeries del seu despatx.

El que rebutja el doctor Devesa és parlar de "miracles". "Jo no crec en els miracles; crec en la medicina, i crec en la bioquímica: la vida és bioquímica pura i dura", argumenta, abans d'assegurar que amb coneixements en aquesta matèria es poden aconseguir "quantitat de coses".

L'HORMONA DEL CREIXEMENT

De fet, els tractaments amb hormona del creixement que duu a terme aquest metge de Vigo, considerats "pioners", s'estan seguint de prop als Estats Units, on ja es van autoritzar assajos clínics; de la mateixa manera que ocorre a l'hospital de Pontevedra de Montecelo pel que fa a la funció cardioprotectora d'aquesta hormona.

Els treballs de Devesa van començar el 2002, arran d'un accident que va causar una afectació cerebral "molt important" al seu fill gran. "Va ser el primer pacient en recuperar-se amb hormona del creixement després d'un traumatisme cranioencefàlic", rememora.

L'èxit en la seva teràpia, com a prova "la vida totalment normal" que fa avui en dia un jove que és doctor internacional, és l'origen de Foltra. "Em vaig jugar el tipus. Vaig parlar amb els metges de l'UCI i em van dir: 'és el teu fill, tu decideixes. Mai s'havia fet un tractament així", evoca.

I, a dia d'avui, segons relata a Europa Press, no només atén a la clínica de Teo, sinó que facilita indicacions a metges "de tot el món" que contacten amb ell per diferents vies i tracta a pacients a Sud-àfrica, Canadà, Colòmbia i diferents punts d'Espanya en col·laboració amb altres centres hospitalaris.

SEU TREBALL, SOTA EL FOCUS

Després de treballar amb unes 8.000 persones a la seva clínica i de recuperar casos d'esclerosi, cegueses per causa vascular, ossificacions, osteoporosi i úlceres; després de rebre 21 premis d'investigació, de publicar més de 140 treballs i d'impartir unes 80 conferències internacionals, a aquest endocrinòleg no el preocupa que es dubti de la seva feina.

Què diria als que qüestionen els seus mètodes? "No els diria res. O el que vaig dir des del primer dia: que estudiïn".