Fuster i Tabernero destaquen el "impacte increïble" que pot tenir que Barcelona sigui la seu de l'Agència Europea del Medicament

 

El cardiòleg i el director general del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carlos III, Valentí Fuster, i l'oncòleg i director de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) de Barcelona, Josep Tabernero, han destacat "l'impacte increïble" que pot haver de l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès) s'instal·li a Barcelona, en paraules de Fuster.

Fuster i Tabernero han participat aquest dilluns, al costat de la investigadora principal de Neurobiologia Cel·lular i Sistemes del Centre de Regulació Genòmica (CRG), Mara Dierssen, en el debat 'Valor de la ciència, la investigació i la salut en la societat actual', organitzat pel Cercle Financer de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País a la seu de la Caixa a Barcelona.

Segons Fuster, la presència de l'EMA a la capital catalana donaria una força increïble a la recerca, i Josep Tabernero ha afegit que afavoriria moltíssim el posicionament de la ciència biomèdica catalana i ajudaria molt a aixecar el nivell de qualitat: "A l'entorn de qualsevol entitat reguladora ha un cúmul d'empreses", segons l'oncòleg.

També han coincidit a expressar que és molt important identificar els grups d'investigadors de major excel·lència a l'hora de distribuir els fons destinats a la investigació, i Tabernero ha demanat coratge polític perquè es faci cribratge en aquest repartiment, ja que hi ha "estructures anacròniques amb investigadors molt bons i altres que no".

Sobre aquesta qüestió, Fuster ha dit que, a diferència dels Estats Units --on es cuida molt al bon investigador--, a Espanya "es distribueix pocs diners a molta gent", pel que ha instat a seleccionar més als científics realment excel·lents.

EL RETORN DE LA INVESTIGACIÓ

Els tres científics han estat d'acord en la importància de creure en el retorn que té la inversió en investigació a la societat: "L'únic problema que tenim en aquest país és que encara no ens creiem que la ciència és el motor del futur i que serà clau per fer la vida de les persones millor i crear riquesa ", ha defensat Dierssen.

Tabernero ha avisat que "el que es deixi d'invertir es traduirà en pitjor qualitat de vida per a la població", remarcant la necessitat que la ciutadania entengui la utilitat d'aquesta investigació per al seu benestar, i ha demanat un major retorn de la societat civil i de les empreses en aquest finançament, per al que és important una llei de mecenatge.

Per exemplificar la rellevància que té la investigació, l'oncòleg ha posat sobre la taula dos avanços que milloraran l'abordatge del càncer: la immunoteràpia, que és una teràpia a partir de la lluita del propi organisme, i la biòpsia líquida, que permetrà diagnosticar tumors de forma molt precoç amb només una anàlisi de sang.

En l'obertura de l'acte, el director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró, ha destacat dels convidats que comparteixen l'exercici d'una ciència "interdisciplinària, innovadora, oberta, reconeguda internacionalment i amb sensibilitat social".