Fiscalia demana al Tribunal de Comptes que investigui a Mas per les despeses del 9N

 

El fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres, ha presentat un informe davant aquest òrgan en el qual dóna suport l'obertura d'una investigació contra l'expresident del Generalitat Artur Mas, l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, i les també exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau "per determinar les seves responsabilitats per la despesa d'5.129.833 euros en les votacions del 9N" de 2014.

La investigació respon a una denúncia presentada el passat 19 de maig pel Societat Civil Catalana (SCC) i l'Associació d'Advocats Catalans que consideren que encara que tots ells ja han estat jutjats i condemnats per desobeir el Tribunal Constitucional en organitzar la consulta, això no els eximeix de la seva responsabilitat comptable.

Els acusen d'haver utilitzat fons públics per a un procés de participació ciutadana "mancat de qualsevol cobertura constitucional, legal i pressupostària.

En un escrit amb data del passat 26 de maig, el fiscal Torres afirma que els fets poden ser constitutius de responsabilitat comptable en constatar l'existència de nombrosos pagaments efectuats amb càrrec a l'erari públic que van tenir com a finalitat dur a terme la consulta tot i que aquest acte era "contrari a l'ordenament jurídic segons mandat explícit del Tribunal Constitucional".

Les despeses generades, per tant, van ser destinats a un fi "radicalment aliè a la funció pública" i van ser per això "no tenen justificació".

La Fiscalia acull el criteri dels denunciants de considerar d'especial incidència en l'àmbit comptable que assenyala en el seu dia pel Tribunal Suprem en la seva sentència contra Homs, quan va apuntar que aquest òrgan limitava el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals s'havia formulat acusació que van ser els de desobediència i prevaricació.

"No es qüestiona si l'aplicació econòmica de fons públics, promoguda per l'acusat en oberta i franca contradicció amb el mandat emanat del Tribunal Constitucional, té o no rellevància penal", ha indicat l'alt tribunal, ja que a Homs no lé va jutjar per malversació de fons públics.

En aquest punt, la Fiscalia raona que en la jurisdicció comptable es contempla un concepte propi de malversació independent del encunyat en l'àmbit penal que pot ser perseguit en aquest cas.

Per tot això considera que procedeix tramitar aquest assumpte al Tribunal de Comptes i demana a la Comissió de Govern d'aquest òrgan que nomeni un delegat instructor "a fi que practiqui les actuacions previstes" a la llei.

DESPESES CONCRETS

Els denunciants individualizaban en la seva denúncia els pagaments irregulars efectuats amb càrrec al Tresor Públic: construcció d'una pàgina web institucional (14.837,60 euros); material per a la votació (70.532,08 euros); adquisició d'ordinadors portàtils per a les taules de votació (828.171,42 euros); pòlissa asseguradora per a voluntaris (1.409,26 euros); suport informàtic a la consulta (1.106.185,77 euros) i enviament d'informació (307.962, 71 euros).

Les associacions van acusar a Mas i als seus exmandataris de facilitar la logística i tots els mitjans els mitjans materials i pressupostaris necessaris per a la realització de la consulta popular, "pel que van destinar cabals i efectes públics posats al seu càrrec per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades, que encara que àmplies, lògicament, no eren il·limitades ".

També van assenyalar en la seva denúncia com a objecte de responsabilitat comptable el fet que els dirigents denunciats ordenessin a subordinats i ens públics dependents, cada un dins de l'àmbit del seu àmbit de responsabilitat institucional, "l'aplicació econòmica de fons públics per un import no inferior a 5.129.833 euros per realitzar un conjunt d'actuacions en oberta i franca contradicció amb la Constitució, desproveïdes de suport pressupostari per desbordi competencial, i desobeint l'ordre de suspensió que havia decretat el Tribunal Constitucional ".

JA CONDEMNATS PER LA VIA PENAL

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a dos anys d'inhabilitació l'exmandatari català ja nou mesos a Ortega i Rigau per desobeir el Tribunal Constitucional amb la consulta independentista celebrada el 9 de novembre de 2014. Per la seva banda, Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem en qualitat d'aforat per la seva condició de diputat i igualment condemnat a un any i un mes d'inhabilitació pels mateixos fets. Els quatre polítics van ser absolts de prevaricació.

En la seva resolució el Tribunal Suprem va precisar que limitava el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals se l'acusava i no es qüestionava si l'aplicació econòmica dels fons públics té rellevància penal. Per aquest motiu no va entrar a valorar si hi havia existit malversació de fons públics amb l'organització de la consulta i que va suposar un desemborsament per a les arques públiques de 5 milions d'euros.