L'oposició descarta la legalització de Barnaclínic i exigeix ​​a Comín que tanqui el centre

 

La CUP i CatSíQueEsPot han rebutjat la iniciativa de la Conselleria de Salut de la Generalitat de buscar una nova fórmula jurídica per al Barnaclínic que permeti encaixar la seva activitat privada a l'Hospital Clínic de Barcelona, després que la Sindicatura de Comptes detectés entre 2010 i 2012 que l'activitat de l'ens privat al centre públic no s'adapta a la normativa .

El síndic de la Sindicatura de Comptes Andreu Morillas ha presentat aquest dijous al Parlament, al costat del síndic major, Jaume Amat, l'informe 29/2016 de fiscalització de l'Hospital Clínic, corresponent als exercicis 2010, 2011 i 2012, i s'ha disculpat pel "retard" a l'hora d'exposar el document, destacant que alguns aspectes ja s'han corregit.

Segons Morillas, si les institucions polítiques i administratives valoren la conveniència d'establir un model legalment d'aquestes característiques "hauria adaptar el marc jurídic vigent a aquesta opció que no està prevista".

L'informe, que es va fer públic el març passat, assegura que un 7,4% dels pacients de Barnaclínic van ser atesos en horaris d'atenció als pacients públics , i constata coincidències horàries en les visites de consultes externes i en diverses proves i procediments , entre altres irregularitats, com que els comptes anuals del centre no expressaven la imatge fidel de patrimoni i de la situació financera de l'hospital.

La Conselleria de Salut va voler anticipar a l'informe, per la qual cosa dies abans va anunciar que havia acordat amb l'Hospital Clínic substituir el centre privat Barnaclínic per una altra entitat de naturalesa jurídica diferent per seguir fent activitat privada, però "garantint l'equitat", segons va dir llavors el conseller Toni Comín.

El portaveu de CatSíQueEsPot a la comissió, Albano-Dante Fachin, ha opinat que buscar una nova forma jurídica és "una manera de legalitzar aquesta estafa", perquè quan es parla amb els treballadors s'evidencia la iniquitat d'aquest model, de manera que ha defensat la seva expulsió del sistema sanitari públic.

"Sembla que tot això cau del cel i no, cau de l'acció o l'omissió de la 'sociovergència' sanitària que durant 30 anys ho ha fet possible", ha dit Fachin a citar els exconsellers de Salut del PSC i de CiU, Mariana Geli i Boi Ruiz, respectivament.

En la mateixa direcció, Benet Salellas (CUP) ha manifestat que el seu grup "no està a favor d'adaptar el marc jurídic vigent, sinó que el Barnaclínic deixi d'utilitzar les instal·lacions públiques i que desaparegui", i ha avançat que no participarà en cap modificació legislativa que permeti el seu encaix.

SEPARAR L'ACTIVITAT PÚBLICA I LA PRIVADA

La popular Esperanza García ha dit que el seu grup "té dubtes" sobre que la nova entitat resolgui els problemes detectats per la Sindicatura, i ha demanat que es fiscalitzen també els exercicis posteriors a 2013 per veure si s'han rectificat les irregularitats detectades, el que també ha reclamat el PSC.

"Ens sembla que la possibilitat de col·laboració privada i pública és possible, però ha de seguir uns criteris formals i s'ha de respectar la llei", ha sostingut García.

Des del PSC, Òscar Ordeig ha afirmat que el cas Barnaclínic és "una lliçó del que no s'ha de fer en política sanitària", i ha defensat que cal separar l'activitat privada dels equipaments públics i que els circuits estiguin clars.

Sergio Sanz (C 's), que ha recordat que el seu partit va presentar una moció per tancar Barnaclínic, ha incidit que l'informe aclareix aspectes que porten denunciant ells fa anys, com la utilització de mitjans públics per oferir prestacions privades.

Adriana Delgado (JxSí) ha subratllat que l'informe parla d'irregularitats que s'han anat solucionant i ha desitjat que, en relació a la interferència entre activitat pública i privada, el Govern "pugui donar solució".