Urkullu es desmarca de la via catalana i assegura que Euskadi i Catalunya viuen realitats diferents

 

El lehendakari, Íñigo Urkullu, no vol seguir el camí català. Ho ha deixat clar en unes delcaraciones on després de reconèixer el mèrit al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha recordat que Catalunya i Euskadi són diferents, també en les seves eleccions polítiques.

En un primer moment el lehendakari ha defensat la voluntat del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de seguir amb l'intent de "diàleg" amb el Govern espanyol, "més enllà" de la possible convocatòria d'un referèndum o de la pregunta que plantejaria aquesta consulta.

En qualsevol cas, el president del Govern basc ha matisat que al País Basc segueixen la seva "pròpia via", basada en aquest diàleg, així com a "la negociació, l'acord i la ratificació". En primer lloc, de manera interna, "entre diferents", en el si de la pròpia Comunitat basca i, després, amb la recerca d'un pacte amb l'Estat.

Igualment, ha reconegut que tant Catalunya com Euskadi són dos "pobles" amb realitats "ben diferenciades", també "entre si". En aquest sentit, ha destacat l'existència d'una cultura, una història, un sistema institucional i un nivell d'autogovern "molt diferenciats" i una voluntat política de conformar-se "com a nacions".

Urkullu ha efectuat aquestes declaracions a la Sala Blanca de l'Ajuntament de Segòvia, on ha estat rebut per l'alcaldessa de la ciutat, Clara Luquero, abans de la intervenció del lehendakari en la sisena edició del cicle de conferències 'Valors i societat', que organitza la Fundació Valsaín i que enguany es titula 'l'Europa que volem'.

Pel que fa a aquesta realitat continental, Urkullu ha apuntat que no escapa, igual que el context espanyol i la resta del concert internacional, del que ha definit com "temps d'incerteses". Unes "incògnites" a què ha contribuït el resultat de les eleccions celebrades al Regne Unit, com ha afirmat.

Uns comicis que tindran "conseqüències" en l'estabilitat, tant del propi Regne Unit com en el procés del Brexit, que "en si mateix" també és un element que genera incertesa a la Unió Europea (UE), segons l'anàlisi del lehendakari.

PROJECTE CONTINENTAL

Sobre el futur del projecte continental, Íñigo Urkullu ha advocat per la introducció d'acords "transnacionals" que no només incloguin als estats-nació, sinó també a les "nacions-estat o regions".

El president basc ha matisat que el sistema de construcció que ha seguit la unió ha contribuït a una "desafecció" ciutadana cap al projecte, atès que els acords que s'adopten en les institucions comunitàries són fruit de negociacions entre estats i no són ratificats ni " coneguts "per la població.

Urkullu ha argumentat que, fa al voltant d'un mes, el traslladava al president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, la seva aposta per una "governança multinivell". Una alternativa per "reformular" el sistema de la unió cap a un bicameral, amb el Parlament Europeu en què s'integren els estats-nació i una segona càmera que "pugui ser" la de les nacions-estat o regions, com ha postil·lat.