La Fiscalia amplia la querella contra Borràs per l'anunci de Puigdemont i les declaracions de Guardiola

 

El fiscal superior de Catalunya ha presentat aquest dimarts una ampliació de la querella per la compra d'urnes contra la consellera de Governació de la Generalitat, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve, en el qual inclou l'anunci de data i pregunta per al referèndum.

En el seu escrit, el fiscal considera que l'anunci del divendres 9 de juny sobre que el referèndum serà l'1 d'octubre i que es demanarà si volen que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república "reforcen la tesi" de la querella que les urnes que vol adquirir el Govern són per a usar en aquesta consulta.

A més, s'inclou en la querella el acte polític de diumenge a Barcelona convocat per l'ANC, Òmnium i l'AMI , en què van participar els membres del Govern, i que el procediment de licitació d'urnes ha avançat concorrent empreses com Subministraments Integrals Futbida SL i Plastic Express SL.

L'escrit de la Fiscalia, d'aquest mateix dimarts, s'ha presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que encara no s'ha pronunciat sobre l'admissió a tràmit de la querella, del 16 de maig. Per això, el fiscal, a més de sol·licitar aquesta ampliació, demana al tribunal una ràpida resolució per part del TSJC "a la vista de curs dels esdeveniments".

El fiscal sosté que l'inici de tràmits per a la compra d'urnes , tal com consta en un acord marc de la Conselleria de Governació publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el 9 de maig, "no té altra finalitat que la d'utilitzar el material adquirit en la realització d'un referèndum ".

Aquest acord marc preveu el subministrament d'urnes per a 'les eleccions al Parlament, consultes populars i altres formes de participació ciutadana', tal com consta en el text de la licitació publicat en el Dogc.

Recorden que el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat "de manera contundent i contundent" considerant aquest referèndum contrari a la Constitució ia l'ordenament jurídic.

El fiscal recull en aquest últim escrit que després de la presentació de la querella s'han produït "determinats esdeveniments que reforcen la tesi sostinguda en la querella".

Així, cita l'anunci fet públic pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, "de la seva ferma voluntat, expressada amb tota solemnitat al costat del govern que presideix i del qual forma part la querellada", de dur a terme el referèndum el dia 1 d'octubre amb la pregunta: '¿Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?'.

"Més enllà que aquest anunci no hagi vingut acompanyat de cap resolució jurídicament valorable, és indubtable que resulta una dada d'enorme transcendència amb vista a ponderar l'ocupació il·lícit del material a subministrar", argumenta.

Per al ministeri fiscal, aquest anunci solemne es completa amb l'acte de diumenge ja que en ell "reafirmar la decisió adoptada".

Sobre les empreses que han concorregut al procés de licitació d'urnes, avisa que podrien, amb la seva intervenció, "facilitar els fins pretesos pels querellats i participar, com a destinataris finals dels fons públics, en la realització d'una despesa il·lícit".

EL QUERELLAT FRANCESC ESTEVE, DIRECTOR DEL GABINET JURÍDIC

Però en comptes de rectificar, la Generalitat ha nomenat aquest dimarts a Francesc Esteve Balagu é director del Gabinet Jurídic de l'administració catalana, de manera que deixa de ser secretari general de la Conselleria de Governació, i contra qui Fiscalia s'ha querellat per la compra d'urnes.

En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat que Esteve aporta les màximes garanties des de la perspectiva jurídica i ha destacat el seu "compromís polític" amb el procés sobiranista que impulsa la Generalitat.

La Fiscalia s'ha querellat contra Esteve i també contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per la licitació d'urnes que ha impulsat la Generalitat.

Munté ha destacat la "pulcritud" de la feina d'Esteve com a secretari general, i ha insistit que la querella no té fonament perquè la licitació d'urnes és perfectament legal.

La Generalitat ha argumentat diverses vegades que Andalusia també va comprar en el seu dia urnes pròpies, de manera que lamenta que la Fiscalia es querelli ara contra el Govern pel mateix.

La vacant d'Esteve a la Secretaria General l'ocuparà Meritxell Masó i Carbó, fins aquest dimarts secretària d'Administració i Funció Pública del mateix departament, i que també ha treballat en el procés de la compra d'urnes però que no figura entre els querellats.

I Esteve cobrirà la vacant que deixa Margarida Gil i Domènech, a qui el Govern ha situat com a nou membre del Consell de Garanties Estutàries, l'òrgan consultiu de la Generalitat que es pronuncia sobre la constitucionalitat i estatutarietat de les lleis catalanes.

El Govern té la potestat de nomenar Gil, llicenciada en Dret, perquè li correspon designar una part dels membres del Consell, però hi ha altres juristes del mateix òrgan amb el mandat caducat, malgrat la qual cosa no han estat rellevats per la falta de consens entre els grups del Parlament.

El Consell de Garanties Estatutàries podria convertir-se en un òrgan clau en els pròxims mesos, ja que amb tota probabilitat s'ha de pronunciar sobre les lleis de 'desconnexió' que preparen els sobiranistes al Parlament, i els seus dictàmens no són vinculants, encara que el Govern acostuma a complir-los.

El Govern també ha decidit aquest dimarts nomenar membre de la Comissió Jurídica de la Generalitat a Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, professora de dret administratiu de la Universitat de Girona (UdG) i que ha estat degana de la seva Facultat de Dret.