La Fiscalia acusa Cristiano Ronaldo de defraudar Hisenda de forma conscient

 

La Secció de Delictes Econòmics de la Fiscalia Provincial de Madrid ha presentat una denúncia davant el Jutjat d'Instrucció Degà de Pozuelo d'Alarcón contra el futbolista Cristiano Ronaldo per quatre delictes contra la Hisenda Pública comesos entre els anys 2011 i 2014 i que suposen un frau tributari de 14,7 milions d'euros.

La Fiscalia subratlla que el denunciat ha aprofitat d'una estructura societària creada el 2010 per ocultar al fisc les rendes generades a Espanya pels drets d'imatge, fet que suposa un incompliment "voluntari" i "conscient" de les seves obligacions fiscals a Espanya, van informar fonts fiscals.

En concret, la denúncia fa referència a quatre delictes contra la Hisenda Pública comesos suposadament entre els anys 2011 i 2014, a través d'una estructura societària creada el 2010 -un any després del seu fitxatge pel Reial Madrid - per "amagar al fisc les rendes generades a Espanya "dels seus drets d'imatge.

OPTAR "EXPRESSAMENT" PEL RÈGIM FISCAL ESPANYOL

La denúncia, que es basa en l'informe remès a la Fiscalia per l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT), recorda que el 2008 el futbolista va conferir al seu agent un poder per signar un contracte de treball amb el Reial Madrid entre les temporades 2009/2010 i 2014/2015 i que va ser rubricat per ambdues parts el 21 de juny del 2009.

Arran d'aquest contracte de treball Ronaldo va traslladar un mes més tard la seva residència a Espanya amb el que adquiria la condició de resident fiscal al nostre país a partir de l'1 de gener del 2010.

Al seu torn, el futbolista va optar "expressament", en data 11 de novembre de 2011, pel règim fiscal espanyol aplicable als treballadors desplaçats a l'territori espanyol. En altres paraules, Ronaldo hauria d'haver gravat el 2011 les seves rendes obtingudes en territori espanyol al tipus del 24% i al tipus del 24,75% en els tres exercicis posteriors.

La Fiscalia apunta que, però, després de confirmar-Reial Madrid el 12 de desembre de 2008 les condicions del contracte que s'anava a formalitzar mesos més tard, "i amb la intenció d'obtenir un benefici fiscal il·lícit quan arribés a Espanya", va simular cedir els seus drets d'imatge a una societat anomenada Tollin Associates Ltd, domiciliada a les Illes Verges Britàniques i de la qual era soci únic.

Aquesta societat va cedir l'explotació dels drets d'imatge del futbolista a una altra societat situada a Irlanda amb el nom de Multisports & Image Management LTD que, "efectivament", es va dedicar a la gestió i explotació dels drets d'imatge del denunciat i sense que la societat ubicada a les Illes Verges Britàniques desenvolupés cap activitat, "fent que la prèvia cessió a aquesta fos completament innecessària i només tenia com a finalitat la interposició d'una pantalla per amagar a l'Agència Estatal de l'Administració Tributària la totalitat dels ingressos obtinguts pel denunciat per l'explotació de la seva imatge ".

DECLARAR MOLT MENYS

També al·ludeix la Fiscalia a que Ronaldo va presentar en la seva declaració de l'IRPF de l'exercici de 2014 on consignava 1 rendes de font espanyola entre 2011 i 2014 de 11,5 milions d'euros, "quan les rendes veritablement obtingudes de font espanyola" van ser en aquests tres exercicis de gairebé 43 milions d'euros.

En aquesta declaració, a més, va qualificar els rendiments obtinguts com a rendiments de capital mobiliari i no com a rendiments derivats d'activitats econòmiques el que li va permetre disminuir "considerablement" la base imposable a declarar.

Finalment, la Fiscalia assenyala que Ronaldo no va incloure "voluntàriament" uns ingressos que l'Agència Tributària xifra en 28,4 milions d'euros per drets d'imatge a una altra societat a la qual ja havia cedit aquests drets entre 2015 i 2020 anomenada Adifore Finance LTD que només operava per territori espanyol.

La Fiscalia, d'acord amb els criteris de la Fiscalia General de l'Estat i de la jurisprudència més recent (Sentència Tribunal Suprem de 24 de maig de 2017, cas Jorge Horaci i Lionel Andrés Messi) presenta aquesta denúncia pels fets narrats, a fi que siguin els tribunals de Justícia els que dirimeixin la rellevància penal de la conducta del deutor tributari.

Segons aquests criteris, es considera fraudulenta "la interposició d'un subjecte passiu de l'impost diferent del real, ubicat a l'estranger, el que afavoreix l'ocultació d'informació a Hisenda".

La Fiscalia es basa en la tesi del Tribunal Suprem, que "la liquidació que es presenta pel contribuent no és sinó el final d'un procediment construït des d'abans perquè es pugui aconseguir l'ocultació de la base imposable real, amb raonable esperança de èxit per al defraudador ".