Millo assegura que el Govern treballarà "per evitar la col·lisió" entre Espanya i Catalunya

 

El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, ha explicat aquest dimecres que l'Executiu central seguirà treballant i defensant el diàleg "fins a l'últim moment per evitar la col·lisió que busquen" els independentistes.

En roda de premsa a la Delegació, ha traslladat una "petició formal a la Generalitat perquè no doni l'esquena" a totes les propostes de diàleg que li ha fet, fa i seguirà fent el Govern central.

Ha posat diversos exemples de propostes que han estat rebutjades pel Govern en els últims mesos: anar al Congrés dels Diputats a explicar la seva proposta de referèndum, participar en la conferència de presidents autonòmics, formar part dels pactes d'Estat per l'educació i la sanitat, implicar-se en la reforma del finançament autonòmic i formar part de la millora de les infraestructures.

Malgrat totes aquestes ofertes, "hi ha l'amenaça sobre la taula d'incomplir i trencar el marc legal democràtic vigent" amb un referèndum anunciat pel president del Govern, Carles Puigdemont, per a l'1 d'octubre, una data que no fa variar l'estratègia del Govern central de seguir defensant el diàleg, ha afegit.

Millo ha destacat que el referèndum "no es podrà dur a terme i tothom ho sap", perquè és il·legal, i per això ha dit que és convenient que no se segueixi caminant per una via que pot tenir conseqüències molt negatives per a les institucions catalanes i, especialment, per als responsables executors.

Aquests responsables quedaran "invalidats políticament com a interlocutors a partir del 2 d'octubre", però el Govern central seguirà treballant per al benestar i interès del conjunt de catalans ha avisat.

"El diàleg seguirà existint a partir del 2 d'octubre, no cessarem en aquest objectiu, així que els catalans poden estar tranquils", ha afegit Millo, que aquest dimecres compleix set mesos en el càrrec.

INTERLOCUTORS DIFERENTS

El Govern central treballa perquè es respecti la llei i ningú es la salti l'1 d'octubre, però "potser el 2 d'octubre haurà de dialogar amb interlocutors diferents" perquè, si al final es convoca el referèndum, els actuals responsables polítics de Catalunya estaran immersos en un procediment judicial per cometre una il·legalitat.

"Li demano al Govern que abandoni les posicions radicals i accepti les propostes de diàleg, acord i pacte constatis que oferim ia les que dóna l'esquena", fent creure a l'opinió pública que no és possible parlar amb l'Estat per reforçar el seu missatge independentista , ha afegit.

Considera que a Puigdemont "li agradaria que la voluntat de diàleg del Govern fracassés, però no passarà i ja està donant els seus fruits", i ha reivindicat parlar de tot menys de cometre una il·legalitat com la que suposa convocar un referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya.

RECTIFICACIÓ D'PUIGDEMONT

Enric Millo ha celebrat que Carles Puigdemont "rectifiqui l'absurda" convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya , i ha confiat poder acordar una trobada al més aviat possible.

El delegat del Govern ha valorat positivament que Puigdemont accepti ajornar la convocatòria unilateral de la Junta de Seguretat per al 3 de juliol: "Li honra després de l'anunci absurd".

Millo ha dit que l'Estat i la Generalitat han d'acordar el contingut de la trobada abans de fixar una data, i que aquests treballs "estan a punt d'acabar".

Per això, espera que "com més aviat es pugui acordar el contingut de la reunió i, en conseqüència, acordar conjuntament la data" després, i defensa que el diàleg i la col·laboració institucional és la millor recepta per assegurar pactes que redundin en millores per als ciutadans.

Millo lamenta que el Govern "pretengui donar la imatge d'inexistència de diàleg" entre l'Estat i la Generalitat, especialment en l'àmbit de la seguretat, i assegura que hi ha molta interlocució i que la coordinació entre les forces de seguretat funciona a la perfecció.

Ha detallat que el 2 de març hi va haver una primera trobada per abordar el contingut d'una futura Junta de Seguretat i que, "des de llavors i fins avui, s'ha seguit mantenint" el diàleg entre el Govern central i la Generalitat.

"Cap dia en aquest temps ha deixat d'existir el diàleg entre administracions" i la voluntat del Govern central és tenir sempre la mà estesa, ha reivindicat.

"NO HI HA CAP PROHIBICIÓ" D'AGENTS

Sobre la convocatòria de 500 places d'agents de Mossos d'Esquadra, Millo ha explicat que "no hi ha cap prohibició" per part del Govern central , però s'ha requerit informació al Govern sobre com pensa sufragar-perquè l'equilibri pressupostari i les taxes de reposició permeten crear 50.

Millo ha defensat que si el Govern considera que les 50 que es poden crear són insuficients, es pot parlar sense problema de crear més places, però per a això cal seure en una taula i dialogar,

tenint en compte que el salari base dels agents ho paga l'Estat: "Que reordeni les seves previsions, faci una proposta, se sent i parli".

En aquest sentit, ha instat a Puigdemont a "calmar-se, no perdre els nervis" i procedir per la via del diàleg, la negociació i el pacte institucional, que és la millor per arribar a acords i de seguir en la línia de col·laboració policial, ha afegit.

BALANÇ DE MANDAT

Des que Millo va assumir el càrrec fa set mesos, el Govern central ha redoblat la seva presència a Catalunya amb fins a 83 actes, més dels que va protagonitzar en tota la legislatura passada, han explicat fonts de la Delegació a Europa Press.

Concretament, el president, Mariano Rajoy, ha visitat Catalunya tres vegades; la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, 12 vegades, i la resta d'actes els han protagonitzat ministres, sent la de Sanitat, Dolors Montserrat, qui lidera el rànquing, amb fins a 24 parades.

Aquestes visites han permès "desencallar problemes", com els Jocs de la Mediterrània i les obres de La Sagrera, i han significat compromisos d'inversió avaluables, com els 4.200 milions d'euros per a infraestructures catalanes que va anunciar Rajoy al març.

"La presència del Govern d'Espanya no ha estat decorativa" i ha servit per contraposar dos models molt diferents de governar, el de l'Estat en defensa de l'interès de tots els catalans, i el del Govern, que només pensa en el referèndum, ha reivindicat .