El Govern, a la recerca de les dades dels catalans per elaborar el cens del referèndum

 

El cens és un dels requisits indispensables per a dur a terme el referèndum de l'1 d'octubre. Cap ciutadà català pot quedar exclòs. Catalunya actualitza cada mes les dades de població amb les estadístiques publicades per l'Oficina del Cens. Aquesta depèn de l'Institut Nacional d'Estadística del Ministeri d'Economia.

L'Oficina del Cens tanca la llista d'electors dos mesos abans que se celebrin eleccions. Les juntes tenen les dades a la seva disposició per veure la llista de residents i els que tenen dret a vot però resideixen fora. L'últim cens emès a Catalunya va ser publicat per a les eleccions del 27 de setembre del 2015. Aquest sumava 5.510.713 persones.

Catalunya no disposa l'aprovació del Congrés dels Diputats, rubricada pel Rei i pel president del Govern per a realitzar el seu propi cens. L'octubre 1 , no tindrà cens oficial i amb la llei actual no podrà crear-ne un. Tot i que els independentistes estudien una via alternativa: crear una legislació específica per a elaborar el seu propi cens. La Generalitat disposa d'eines per fer-ho, ja que té accés a les dades del padró dels habitants de cada ajuntament català.

L'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) va arribar a un acord en el 2014 amb el Departament de Governació per a realitzar el 9-N. El pacte va cedir les dades del registre de població a Catalunya, i va comptar amb l'aval de l'Agència Catalana de Protecció de Dades.

LA JUNTA ELECTORAL

És l'òrgan que garanteix tot el procés electoral, i el seu ajust a la llei ia l'objectivitat i neutralitat. Abans, durant i després de les eleccions, la Junta s'encarrega que compleixin els requisits. La Junta Electoral exerceix el paper d'àrbitre i d'autoritat electoral.

Hi ha una Junta Catalana, però depèn de la Junta Electoral Central i manca d'una llei electoral pròpia. El Parlament podria aprovar una llei electoral a la seva disposició per a crear una Junta seguint les competències de l'Estatut. El Govern ha manifestat el seu desig de crear una Junta pròpia integrada per juristes i politòlegs encarregats del Procés .

La legislació autonòmica només es podria activar com a autoritat electoral si la convocatòria del referèndum fos legal, és a dir, reconeguda per l'Estat. Les eleccions catalanes es regeixen per la llei espanyola, i Catalunya és l'única comunitat que ha estat incapaç d'elaborar una llei electoral pròpia.