Els catalans, reticents a tenir mesquites a prop de casa

Els centres religiosos amb un menor percentatge de persones "reticents" són els catòlics, encara que molestaria tenir un al costat de casa a la 26,1% dels enquestats, mentre que per al 32,5% seria molest tenir un centre budista.


|
Musulmans 2

 

9mezquita-lleida

En l'estudi també es reflecteix que el 88,8% dels catalans considera important que les diferents confessions religioses cooperin i fomentin el diàleg interreligiós.


El 54,2% dels catalans es mostra reticent a tenir centres de culte islàmics a les proximitats de casa seva, segons el 'Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat de 2016', impulsat per la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat.


Segons la publicació ha un augment de la reticències a tenir un centre de culte prop de casa a totes les confessions: el 54,2% ha afirmat que li molestaria tenir a prop de casa un centre islàmic, 13,1 punts per sobre de la resposta de 2014, mentre que el 42,6% és reticent a tenir prop un centre dels Testimonis de Jehovà -7,8 punts més-.


En tercer lloc se situen els centres protestants / evangèlics, als quals són reticents el 37,9% dels enquestats -8,5 punts més que en 2014-, seguits dels que afirmen que els molestaria tenir al costat de casa seva un centre jueu, el 36,9% -7 més-.


Els centres religiosos amb un menor percentatge de persones "reticents" són els catòlics, encara que molestaria tenir un al costat de casa a la 26,1% dels enquestats, mentre que per al 32,5% seria molest tenir un centre budista i, per el 34,9%, un centre ortodox.


COOPERACIÓ INTERRELIGIOSA


En l'estudi també es reflecteix que el 88,8% dels catalans considera important que les diferents confessions religioses cooperin i fomentin el diàleg interreligiós, 7,2 punts percentuals més que el 2014.


Així, el 68,1% dels catalans considera important tenir coneixements sobre les diferents confessions religioses -7 punts més que en 2014-, mentre que s'han incrementats les persones a favor que les administracions i les confessions religioses col·laboren més, passant del 58,1% el 2014 a 62,8%.


El 72,1% dels enquestats recolza que el sistema educatiu incorpori una nova assignatura sobre les principals religions del món, segons la segona onada de l'estudi, per al qual s'han realitzat 1.600 enquestes presencials a persones majors de 16 anys, escollides de forma aleatòria i representativa.


El baròmetre estima que el 58% de la població catalana es defineix com a catòlica, mentre que el 4,8% es declara musulmà, 3% evangèlic, 1,3% budista, 0,9% ortodox, 0,6% testimoni de Jehovà i el 2,4% d'altres confessions, mentre que el 16% és ateu i el 11,9% agnòstic.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA