El regidor Eloy Badia s'arma un embolic amb els comptes de l'aigua

 

La campanya orquestrada per alguns membres de l'equip de Colau contra Aigües s'arrossega des de fa gairebé dos anys.

L'Ajuntament de Barcelona eliminarà les taxes de les clavegueres del rebut de l'aigua a aquelles famílies amb dificultats econòmiques. Així ho han manifestat en una accidentada roda de premsa la tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, i el regidor d'Energia, Eloy Badia.

Aquesta decisió -que ha de ser aprovada en el ple d'aquest juliol- s'ha fa pública després que el conseller delegat d'Aigües de Barcelona, Albert Martínez Lacambra, demanés públicament a les administracions catalanes coresponsabilitat fiscal amb les famílies en dificultats, a les que la companyia va deixar de cobrar el rebut de l'aigua mentre aquestes administracions els segueixen cobrant els impostos (més d'un seixanta per cent del rebut).

Ha estat una compareixença tensa, especialment per a CatalunyaPress, que en preguntar a Eloy Badia si la nova mesura municipal s'havia inspirat en la petició pública de l'd irectivo d'Agbar als polítics de les diferents administracions de suprimir els impostos als més febles, rebre un gest de desgrat de l'exlíder d'Aigua Viva, que va recalcar que l'Ajuntament portava cinc mesos estudiant la mesura i que Agbar ja ho sabia.

Una veritat a mitges, ja que es dóna la circumstància que Aigües de Barcelona ve bonificant a les famílies amb pocs recursos econòmics des de fa any i mig per un import total de 3,3 milions d'euros -2.200.000 el 2016 i 1,3 en el que va d'aquest any- enfront dels 100.000 del consistori barceloní.

Per què l'Ajuntament no ho ha fet fins ara ?. Badia, de moment ho ha omès, de forma premeditada.

La campanya orquestrada per alguns membres de l'equip de Colau contra Aigües de Barcelona no és nova, sinó que s'arrossega des de fa gairebé dos anys. Eloy Badia ha estat el gran guru d'Aigua és Vida i també de la desafortunada contractació de l'exdirigent de CiU, Joan Pinyol, a l'àrea metropolitana -responsable del fracàs de la gestió de l'ATLL pública-.

La mesura que pretén implantar l'Ajuntament, si finalment s'aprova, afectaria uns 7.476 llars i 18.690 persones. L'estalvi per a les famílies representaria entre 10 i 15 euros l'any. El cost total de la mesura estaria al voltant dels 100.000 euros, que són els que deixarien d'ingressar les arques municipals.

El regidor d'Energia i fundador d'Aigua és Vida, encorajinado per les preguntes d'aquest mitjà, va passar a explicar, sense que ningú l'hi preguntés, per què no havia signat els comptes del 2016 que van presentar els gestors d'Aigües de Barcelona als accionistes , oferint una versió insòlita:

"No estava d'acord amb els resultats econòmics ja que la Companyia havia obtingut uns beneficis de 40 milions i només hauria d'haver guanyat 20 milions".

La realitat d'aquests comptes és que Aigües presentar uns beneficis en els seus papers oficials d'uns en 27 milions d'euros, que representa un 5% menys respecte a l'exercici anterior. I si tenim en compte que la societat mixta Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle del Cicle Integral de l'Aigua, està composta per un 70% Agbar, un 15% per l'Àrea Metropolitana i un 15% per Criteria Caixa, no té sentit que Badia i Laia Ortiz no hagin destinat als fins socials que considerin més urgents aquest increment del benefici fruit d'una bona gestió.

El regidor ha sostingut després que "encara quedaran elements en el rebut sobre els quals valdrà la pena reflexionar" i depenen d'altres administracions: l'IVA, que regula del Govern central i que demana reduir, i el cànon, que depèn de la Generalitat, que està estudiant l'assumpte.

Està clar que l'equip de govern d'Ada Colau, és partidari d'remunicipalitzar l'aigua si o si, justificant-ho en una baixada notable del rebut de l'aigua.

La realitat és que Eloy Badia va haver de reconèixer a CatalunyaPress que la tan anunciada rebaixa es quedaria en un espartà 10%.

Segons l'informe que aquest mateix dia va donar a conèixer la Cambra de Comerç de Barcelona - elaborat pels catedràtics de Dret José María Gimeno i Gonzalo Quintero i per l'expresident del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional Pascual Sala- quan una administració decideix assumir la gestió directa d'un servei públic haurà de justificar els avantatges socials i econòmiques de la mateixa i si això és així, perquè hi ha el risc que es tracti d'una solució que pot anar en contra del principi de confiança legitima d'una banda, però per una altra -i més important- del principi d'eficiència i estabilitat pressupostària.

Que el Sr. Badia o la Sra. Ortiz arribin a entendre el contingut d'aquest brillant document, elaborat des de la imparcialitat més absoluta, depèn de que en el futur -política a part- els ciutadans de l'Àrea Metropolitana de Barcelona gaudeixin del millor subministrament de l'aigua i al preu més just i també tinguin accés a aquest servei essencial els que no poden pagar-lo, sense el condicionant dels impostos, com passa ara mateix.

Obtenir benefici en la gestió no hauria de ser censurat de cap de les maneres. Això no és Veneçuela.