El referèndum català de l'1-O divideix a un Podemos plurinacional
La plurinacionalitat és l'aposta estratègica unànime en Podemos. Aquesta comença a mostrar certs límits, ja que la direcció catalana de Podem, no és l'única que s'ha desmarcat de la línia oficial de Pablo Iglesias respecte al referèndum català.
El xoc de posicions entre la direcció de Podemos i Podem sobre el referèndum de l'1-O és clara.
La plurinacionalitat, una aposta estratègica unànime en Podemos, comença a mostrar certs límits a l'hora de aplicar-se i determinar l'exercici de la sobirania nacional. La direcció de Podem no és l'única que s'ha desmarcat de la línia oficial de Pablo Iglesias respecte al referèndum de l'1-O, de donar suport a la consulta i cridant a "participar massivament", encara que els seus resultats no siguin vinculants.
Comencen a mostrar-se públicament les discrepàncies en territoris com Galícia i Andalusia, però també entre les diferents famílies després que Pablo Iglesias assegurés que si fos català, no aniria a votar a la consulta.
El xoc de posicions entre la direcció de Podemos i Podem sobre la posició respecte al referèndum de l'1-O escala posicions a través dels mitjans de comunicació, després de la reunió de l'executiva del partit celebrat aquest dilluns al matí a Princesa 2.
S'estén també al fet que es reprenguin les negociacions entre Podem i Catalunya en Comú per a confluir en una mateixa força. La direcció madrilenya coincideix doncs amb els seus aliats catalans més que amb Podem.
PODEM INSISTEIX EN LA SEVA POSTURA
El mes passat es van fer públics els resultats d'un debat entre els cercles i una posterior votació, en la qual es va aprovar participar activament en l'1-O. Una part minoritària de les bases -capitaneadas pels senadors catalans Óscar Guardingo i Celia Cánovas, perdedors de les primàries internes en Podem davant Albano Dante, han posat en dubte els resultats d'aquest procés, en què van participar un miler de militants i acusen Dante de "tupinada".
S'ha descartat que el secretari general, Pablo Iglesias, faci ús de la facultat que li atorguen els documents organitzatius de la formació per convocar un referèndum en qualsevol nivell territorial, al·ludint al principi de descentralització, que afecta també a Catalunya.
Amb tot, el secretari d'Organització, Pablo Echenique, ha recalcat: "Jo és el que faria si estigués en el seu lloc".
Per a la direcció estatal no és suficient amb dur a terme un debat entre les bases i consultar només als cercles, més encara quan hi ha hagut tanta pluralitat d'opinions. "Nosaltres quan fem preguntes les fem a tots els inscrits, que és més gent que la que milita en els cercles de manera presencial", ha afegit el dirigent aragonès.
La direcció catalana de Podem es ratificava divendres passat en la seva posició, fent cas omís als sectors crítics, que asseguren estar a prop d'arribar al 30% dels avals entre els cercles per forçar una assemblea extraordinària.
"Les bases de Podem Catalunya, mitjançant un procés de debat obert, han decidit participar activament en la convocatòria, entenent-la com una mobilització social políticament legítima", s'insistia en un comunicat, avançant que la formació "no donarà l'esquena a la ciutadania" .
LA BRETXA PEL 1-O S'ESTÉN PER TOT EL TERRITORI
La direcció andalusa també aireja la seva discrepància amb la línia oficial de Podem.
Però les discrepàncies sobre l'1-O, que fins ara s'havien contingut en el debat intern, comencen a mostrar-se públicament en altres territoris com Galícia i Andalusia i entre les diferents famílies, amb el sector anticapitalista al capdavant.
Així, l'artífex d'En Marea, Xosé Manuel Beiras, ha criticat l'ambigüitat dels 'comuns', liderats per Ada Colau i el portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech. "S'ha de fer el referèndum passi el que passi i En Comú Podem no pot tenir dubtes".
La direcció andalusa també feia pública aquest dilluns la seva discrepància amb la línia oficial de Podemos i Pablo Iglesias.
El secretari de Comunicació, Pablo Pérez Ganfornina, traslladava als mitjans el suport de la direcció andalusa a l'1-O.
La consulta impulsada pel Govern "obeeix a una demanda popular majoritària a Catalunya sobre la necessitat de poder opinar sobre el seu futur", ha subratllat, argumentant així que Podemos Andalusia no s'oposa "al fet que hi hagi mobilitzacions que donin suport a la possibilitat que els catalans decideixin sobre el seu futur ".
EL SECTOR ANTICAPITALISTA
A més, el sector anticapitalista, capitanejat per Miguel Urbán, va ser el primer a desmarcar-se de Iglesias i va marcar perfil propi, mostrant el seu suport a la consulta del proper 1 d'octubre. De fet, el fundador d'Anticapitalistes, Jaime Pastor, era més explícit en un article d'opinió de 'Viento Sur' -revista de referència d'aquesta corrent- i recollit pel diari 'Público'.
En ell mostra la seva preocupació pel fet que "la reacció del nacionalisme espanyol dominant", segons argumentació "comenci a contagiar a sectors que es defineixen contraris al 'establishment', recorrent a diferents arguments però arribant a la mateixa conclusió: no al referèndum de l'1 d'octubre ".
Alguns dirigents de Podemos estan mostrant en els últims dies la seva falta de coherència en la seva ferma defensa del dret a decidir.
L'ideòleg de l'antiga Esquerra Anticapitalista continuava criticant que "aquest sembla ser el cas d'alguns dirigents de Podemos, ja que en els últims dies estan mostrant la seva falta de coherència en la seva ferma defensa del dret a decidir i del reconeixement de diferents nacions en peu d'igualtat per ara limitar a insistir en la necessitat d'un referèndum pactat, sabent que a hores d'ara està prou comprovat que amb aquest Govern és impossible arribar a qualsevol tipus d'acord sobre aquesta qüestió".
Escriu el teu comentari