La UDEF situa Josep Casadevall en una operació sospitosa amb Carles Vilarrubí

 

La policia espanyola diu que l’advocat va fer de mitjancer en un traspàs d’1,8 milions d’euros.

La unitat contra la delinqüència econòmica i financera (UDEF) considera que hi ha una operació “anòmala” en què va participar Josep Casadevall i on el vicepresident del Futbol Club Barcelona Carles Vilarrubí va acabar rebent 300 milions de pessetes (1,8 milions d’euros) el 1991. L’informe de la policia espanyola es basa en la informació que ha aportat Andorra a la justícia espanyola en el marc de la investigació de les activitats de la família Pujol.

Els fets es remunten al 23 de desembre del 1991 amb un xec lliurat per la ja extinta Banca Catalana en favor de la societat Barkin Invest que es paga amb fons propietat de la societat Coima. La investigació policial revela que Barkin Invest és una societat panamenya que se suposa que té comptes a Andorra perquè els 300 milions de pessetes es cobren al Principat.

Coima és una societat mercantil espanyola dedicada al comerç a l’engròs de maquinària i equipament, però que “des del 1993 no ha registrat activitat econòmica”, segons recull l’informe de la UDEF. La societat panamenya Barkin Invest hauria atorgat un poder a l’advocat andorrà Josep Casadevall Medrano “concedint-li la capacitat de vendre el 28% de la societat Astra, SA”.

Segons la policia, la cadena d’esdeveniments “indica per tant que els 300.000.000 de pessetes es cor­responen al pagament que li fan a Josep Casadevall Medrano per vendre aquest percentatge accionarial d’una companyia que no podem identificar de forma fefaent”. La UDEF identifica Casadevall com “a president del Collegi d’Advocats d’Andorra i després ocupant un lloc al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg”.

El xec el cobra una constructora immobiliària andorrana “i ja tenim la primera discrepància seriosa perquè suposadament d’acord amb el propi xec es va lliurar perquè el cobrés la societat panamenya Barkin Invest”. L’informe segueix explicant que “les anomalies d’aquesta operació continuen” perquè “als dos minuts d’ingressar-se” es reintegren els 300 milions de pessetes “des d’aquest compte que es paguen per caixa”.

Finalment, “d’acord amb la seqüència documental, per motius desconeguts Josep Casadevall Medrano entregaria els 300.000.000 de pessetes a Carles Vilarrubí, que executa una imposició en efectiu l’endemà, 31 de desembre del 1991”.

L’informe de la policia espa­nyola conclou que hi ha una conjunció de fets sospitosos “amb la utilització de societats instrumentals” al costat de persones rellevants “en l’activitat pública”. Per a la UDEF tota l’operació “no fa sinó projectar apariència d’illicitud als fets, sense ulterior interpretació per part d’aquesta instrucció sobre la voluntat dels que intervenen a l’hora de tirar endavant aquesta operació tan simular i cridanera”.

LA POLICIA INVESTIGA AL VOLTANT DE 150 CASOS DE BLANQUEIG DE DINERS

La Policia investiga al voltant de 150 casos relacionats amb el blanqueig de diners, segons va explicar ahir el comissari Benjamí Rascagneres, director de l’àrea de Policia Judicial i Investigació Criminal. 

Rascagneres va argumentar que això es deu al fet que les investigacions són molt complexes i, sovint, necessiten molts anys per a resoldre-les. Una de les complicacions principals és que els assumptes de blanqueig de diners sempre venen donats com a un delicte subjacent, és a dir, que els diners provenen d’un altre delicte o una activitat illícita. En aquest context, Rascagneres va matisar que les principals infraccions que comporten el blanqueig de diners són el tràfic de drogues o d’armes i, per tant, provenen del crim organitzat. A més, normalment, aquests delictes es cometen en altres països i a Andorra és on es produeix el blanqueig. «Has de trobat el vincle amb delicte», va exposar l’oficial Jaume Antich, cap de la Unitat d’Investigació Criminal Especialitzada 2. 

A més, va exposar Rascagneres, com que el delicte principal es perpetra fora del Principat, això comporta que es requereixi una cooperació internacional. «Això alenteix molt el procés», va dir Antich.

LA IMPORTÀNCIA DEL DECOMÍS

Rascagneres va defensar que la principal acció que es fa per combatre el blanqueig de diners és confiscar els diners del delinqüent. «A ells els hi és igual si els hi decomisses un immoble o una partida de droga, perquè en produiran una altra perquè és barat. On els fas més mal és als diners», va subratllar Rascagneres. 

El 2015, el darrer any que hi ha xifres, les autoritats andorranes van resoldre 16 casos relacionats amb el blanqueig de diners, a través dels quals van decomissar 71 milions d’euros. És la xifra més elevada dels darrers cinc anys, exceptuant el 2012. Aquell any es van resoldre 26 assumptes per aquest delicte i es van confiscar 197 milions d’euros. Segons va explicar Antich, a aquesta elevada quantia hi contribueix que es va resoldre un cas relacionat amb l’empresa estatal de petroli i energia de Veneçuela.

A banda de diners, però, també es requisen immobles i automòbils. En els darrers cinc anys, el 2011 és quan es van confiscar més vehicles, un total de 23.

D’altra banda, els policies van detallar que per les principals vies per les quals es detecten els casos de blanqueig de diners és perquè hi ha una denúncia particular. «Això passa poques vegades», va ressaltar Rascagneres. Una altra situació és que un cos estranger demana que s’investigui un cas al Principat a través de la comissió rogatòria.

Finalment, també pot ser que la inspecció s’iniciï per una alerta de la Unitat d’Intelligència Financera d’Andorra (Uifand), que té com a missió tant impulsar com coordinar mesures per prevenir el blanqueig de diners i el terrorisme.

Tot plegat, les investigacions generen una infinitat de documents que els policies llegeixen i analitzen detalladament. «El 90 o 95% de la feina d’aquest cos és al despatx», va assegurar Rascagneres. També, però, fan vigilàncies al carrer, detencions o intervencions a xalets. Aquest, per exemple, és el cas d’una operació que es va dur amb la policia francesa al novembre del 2016 per desactivar la web de descàrrega illegal Zone Telechargement.

CANVI DE NORMATIVA

Tant Rascagneres com Antich també van explicar que Andorra ha anat adaptant la seva legislació per fer front als delictes de blanqueig de diners. El 1990 només es combatien aquells que procedien terrorisme, tràfic d’armes o drogues, proxenetisme i segrests. Ara, es combaten tots els delictes que propicien el blanqueig, menys els fiscals, que no estan tipificats en el Codi Penal andorrà. Ara bé, els dos policies van explicar que això canviarà quan entri en vigència el nou reglament, que es votarà el dijous al Consell General.

Rascagneres també va destacar que Andorra s’ha dotat de noves eines per combatre el blanqueig de diners com pot ser l’intercanvi automàtic d’informació o la Uifand, que va néixer el 2001. «Els últims anys s’ha posat l’accent en combatre aquest delicte mitjançant la instauració de diverses eines jurídiques i institucionals i s’ha de destacar la labor de la Uifand», va sentenciar Rascagneres.

Carles Vilarrubí, investigat per entrar diners a Andorra / L’Audiència Nacional investiga si el vicepresident del Futbol Club Barcelona, Carles Vilarrubí, va entrar de manera illícita i en efectiu 1,8 milions d’euros, segons va informar ahir el diari espanyol El Mundo. A més, Vilarrubí és un empresari proper a la família Pujol. En aquest context, l’operació va ser remesa al Jutjat Central d’Instrucció Número Cinc per les autoritats andorranes, que van treure la informació en el marc de les noves comissions rogatòries que s’han dut a terme per rastrejar l’origen dels diners de la família de l’expresident català al Principat.

Segons les proves documentals amb les quals compta el jutge instructor José de la Mata, Vilarrubí va ingressar en metàllic 300 milions de les antigues pessetes en un compte del Principat el 1991, que provenien d’una societat panamenya. Això va aixecar les sospites de la Policia Judicial andorrana, que ha sollicitat que Espanya investigui amb més profunditat el cas.

La pista per investigar Vilarrubí neix perquè en un manuscrit de Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l’expresident català, es mencionava un lliurament de 23 milions de les antigues pessetes al vicepresident blaugrana, que provindrien d’un préstec personal.