Víctor Hugo D'Paola

La mort de Víctor Hugo ens ha produït una gran tristesa. Sempre el vaig veure com un dels meus amics grans, no només per la diferència generacional sinó perquè era experimentat en la política, senzill i elegant, culte, gran lector i sempre càlid i respectuós.

L'impacte més gran de la seva partida és perquè va ser sense preavís i perquè a més, sempre era amb nosaltres, assegut, escoltant les intervencions dels seus companys, observant i esperant el moment puntual per intervenir amb saviesa en les nostres reunions de la Fundació.

Tenia un sentit de l'humor afinat i refinat. Dues setmanes abans, quan va morir Pompeu Márquez vam voler fer-li un homenatge pòstum durant una activitat prevista de la Fundació. Em va correspondre demanar-li a Víctor que digués unes paraules recordant la figura del líder nacional mort. Amb picardia em va confirmar i va preguntar: "Com no, mira, i per què em van triar, per ser el més vell o el pròxim?".

Caram, Víctor d'on treus això, saps que no hi ha millor persona per parlar de Pompeu que tu, ets la persona indicada, vau ser amics, vau lluitar junts i a més de la mateixa estirp. Va deixar anar la riallada.

Només que sigui curt, que no tenim gaire temps, li vaig respondre.

Va ser un gran amic, en els molts anys que vaig passar fora de Veneçuela estava sempre a l'agenda dels meus retrobaments quan venia de visita. Va ser company d'estudis i mestre. Cursem junts la carrera a l'Escola d'Estudis Polítics de la UCV. A més, amb la seva companya de vida Mayita Acosta i altres propers amics, vam anar també de l'entorn permanent d'estudis. Tenir la possibilitat de compartir amb Víctor era un privilegi, era ja un dirigent polític que provenia de les files del partit comunista i, a més cofundador del MAS. La seva praxi política i coneixement teòric de qui era un disciplinat lector i estudiós de les idees polítiques era un avantatge que sens dubte ens ajudava als més joves d'aquest grup.

Sempre discret i respectuós, Víctor Hugo era sens dubte un veneçolà excepcional. La seva passió per la política, la cultura i els llibres el va convertir en un dirigent polític noble per a un país sempre en conflicte.

Amb desencerts al llarg del camí de les idees va conrear l'honestedat intel·lectual i l'afecció als més alts principis de la transparència com una virtut en l'exercici de la política. Va ser regidor, diputat, alt dirigent del MAS i altres partits. Evolucionar ideològicament en la seva comprensió dels reptes que tenia el país per davant. Com a home d'esquerra va entendre el perill que corria Veneçuela amb l'aventura chavistes. Com el Gran enterramorts de la història el defineix en uns dels seus llibres. En el seu últim article per la premsa va afirmar que el chavisme "serà flor d'un dia".

A la Fundació Espai Obert, una de les seves últimes iniciatives, deixarà un gran buit. Hem de recordar-lo no només en la memòria personal sinó reconèixer en el temps la seva empremta, els seus escrits i intervencions. Una tasca per a la Fundació Espai Obert. Va deixar diversos llibres importants que recullen la seva vivència personal i política. Li vaig agrair que en alguna oportunitat em demanés que presentés un dels seus llibres sota el títol de "Transicions Polítiques", i les seves amables dedicatòries. En una d'elles, escrita a ploma i amb tinta refinada, deia; Per a Oscar, una vida dedicada a país, a la seva vocació diplomàtica, Salut navegant!

Va estimar viatjar per aquest planeta, una de les seves passions; ara inicia un nou viatge. El vam acomiadar molts dels seus amics en l'inici de l'èxode de l'absència. Quan partia, entre la gent que l'acompanyava, es va escoltar una crida, Veneçuela què vol !, tots vam respondre: Llibertat!

El recordarem com un gran veneçolà.