El TSJC retarda fins el 14 de setembre la citació de Gordó pel cas del 3%
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya investiga l'exconseller de Justícia per suposats delictes de tràfic d'influències, prevaricació i malversació de fons públics.
El TSJC és l'encarregat de jutjar Germà Gordó per la seva qualitat de diputat del Parlament.
El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha retrassat del dimecres 13 de setembre a les 12 hores, al dijous 14 de setembre la citació de Germà Gordó. L'exconseller de Justícia i diputat al Parlament és investigar per la trama del 3%, del suposat cobrament de comissions de CDC a empresaris a canvi d'adjudicacions d'obres públiques.
Segons ha informat en un comunicat el TSJC, el magistrat Carlos Ramos ha establert aquesta data perquè comparegui Gordó, després d'haver-se hagut de suspendre la seva declaració prevista per al 24 de juliol passat per problemes de salut del seu advocat, Cristóbal Martell, que va demanar ajornar-la.
Al magistrat li queda pendent assenyalar un dia perquè declari com a testimoni l'extresorer de CDC Andreu Viloca --ho farà amb advocat a l'estar investigat en la causa del 3% del Jutjat del Vendrell (Tarragona) -, la compareixença estava prevista per al mateix dia que Gordó --inmediatamente després del exconseller-- però es va cancel·lar també ja que el seu testifical és per "contrastar les dades" que aporti Gordó en el seu interrogatori.
El que va ser conseller de Justícia i secretari del Govern de la Generalitat durant la Presidència d'Artur Mas està sent investigat dins de la presumpta trama de cobrament de comissions de CDC a empresaris a canvi de adjudicar-obres públiques, el conegut com a cas 3%.
El cas 3% l'instrueix un jutjat d'instrucció del Vendrell (Tarragona) però en el cas de Gordó, per la seva aforament com a diputat del Parlament, és el TSJC el que té competència d'investigar-, i així ho va decidir després d'un informe de aquest jutge d'instrucció.
El TSJC l'investiga pels suposats delictes de tràfic d'influències, prevaricació i malversació de fons públics, en considerar que va mediar per requerir "quantioses donacions" a empreses que aspiraven a aconseguir adjudicacions d'obres i creu que, en alguns casos, va negociar personalment els imports de les licitacions i de les donacions.
Escriu el teu comentari