CIS | El PSOE continúa creixent en intenció de vot i es queda a quatre punts del PP, que segueix guanyant
Per la seva banda, Unidos Podemos es manté com a tercera força política amb 20,3% i Ciutadans segueix relegat al quart lloc, amb el 14,5% en intenció de vot.
Pedro Sánchez durant el seu discurs d'clasura al congrés del PSOE Andalusia
El PSOE registraria un 24,9% dels vots si les eleccions generals se celebressin aquest divendres. Segons les últimes dades del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el PSOE, amb Pedro Sánchez de nou al capdavant , guanyaria cinc punts (va obtenir un 19,9% en l'enquesta d'abril) i acostaria distàncies amb el PP.
És una cota que mai havien arribat des de l'aparició de Podem i Ciutadans. Són tres punts més que el que el PSOE va aconseguir en les últimes generals, de juny de 2016.
Per la seva banda, el PP tornaria a guanyar amb un 28,8% (davant el el 31,5% que va recollir en l'últim estudi) i lluny del 33% que va recollir en les generals de 2016. Aquest retrocés, unit a l'ascens del PSOE provoca que el seu avantatge es redueixi a només 3,9 punts, enfront dels més de deu punts que venia traient els socialistes.
Per la seva banda, Unitdos Podemos i els seus confluències marquen un 20,3%, sis dècimes més que tres mesos abans però per sota del 21,1% de les eleccions de juny de 2016. Aquesta és la primera enquesta des de la moció de censura que defensar Pablo Iglesias, Unidos Podemos guanya gairebé un punt respecte a l'enquesta anterior, mentre que en comú i en Marea es mantenen en estables i només marca un lleu retrocés de tres dècimes la coalició valenciana amb Compromís.
Ciutadans es consolida amb un 14,5%, un punt i mig per sobre del que va treure en els comicis de fa un any però quatre dècimes menys que en l'enquesta d'abril, l'última amb intenció de vot.
Pel que fa a les formacions sobiranistes, Esquerra es manté en el 2,9% mentre que el PDeCAT cau tres dècimes respecte a l'anterior enquesta; a Euskadi, el PNB marca un 1% (una dècima menys que a l'abril) i Bildu un 0,8% (tres dècimes menys que a l'abril).
En conseqüència, el sondeig reflecteix que cap partit serà capaç de governar Espanya a curt termini sense arribar a aliances amb altres formacions.
EL PSOE GUANYA EN INTENCIÓ DIRECTA DE VOT
És més, i per primera vegada en els últims temps, el PSOE de Sánchez apareix com a primera opció en vot ja decidit, quan se li pregunta als entrevistats a quin partit votarien si les eleccions fossin demà mateix: un 19,1% ja avança que votaria els socialistes enfront del 17,1% del PP.
El PSOE també és el primer partit a 'vot més simpatia', quan a aquest vot directe es sumen les simpaties dels que encara no avancen la seva intenció de vot: 22,2% enfront del 18,7% del PP, 3,5 punts per davant dels populars.
La caiguda del PP i l'ascens del PSOE provoca que el CIS situï la distància entre els dos partits en el seu nivell més baix des dels temps de la majoria absoluta de Mariano Rajoy: només 3,9 punts d'avantatge del PP, el que contrasta amb els 11,6 punts que hi havia tres mesos abans, en temps de la gestora del PSOE, i els 10,37 punts que Rajoy va treure als socialistes en les generals de fa un any.
Baldoví, LA MILLOR NOTA
Respecte a la valoració dels líders, repeteix al capdavant el portaveu de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, l'únic que té una nota per sobre del quatre: 4,18 punts. Entre els líders d'àmbit nacional, el primer és el coordinador d'IU, Alberto Garzón, amb 3,91 punts.
Pedro Sánchez, en la tornada a les enquestes del CIS, collita una nota de 3,73 punts, millor que en la seva última aparició (3,35 a l'octubre i 2016) però per sota de la nota del seu antecessor, l'asturià Javier Fernández .
Darrere d'ell figuren Albert Rivera, de Ciutadans amb 3,58 punts; Pablo Iglesias, amb 2,95; i Mariano Rajoy, amb una nota de 2,79 punts.
Tant Pedro Sánchez com Mariano Rajoy mostren similars nivells de desconfiança entre els ciutadans: poc més d'un 18,5% assegura confiar-hi davant d'un 79,8% que recela del president del Govern i un 78,5% que desconfia del líder del PSOE.
Igualment, un 55% dels enquestats desqualifica tant la gestió del Govern del PP com la tasca de l'oposició del PSOE.
CATALÀ I MONTORO, ELS MINISTRES PITJOR VALORATS
Els ministres de Justícia, Rafael Catalá, i d'Hisenda, Cristóbal, Montoro, reprovats tots dos pel Ple del Congrés, són precisament els més mal valorats del Govern, segons es reflecteix en l'enquesta del CIS.
A més, només un 11% dels enquestats valora com a 'bona' o 'molt bona' l'actuació del Govern del PP, davant 55,4% que la desqualifica.
Cap dels ministres aprova, ni s'acosta als 4,18 punts de Joan Baldoví, el polític més ben valorat en l'enquesta. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, és la millor puntuada amb una nota de 3,69, seguida de la ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, i del portaveu de l'Executiu i titular d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, amb 3 , 19 i 3,09 punts, respectivament.
El 'fanalet vermell' dels ministres és Cristóbal Montoro, que tanca la llista del Govern amb una nota de 2,16 punts. L'enquesta del CIS es va realitzar dies després que el Ple del Congrés li reprovés per la 'amnistia fiscal' de 2012 que el Tribunal Constitucional va declarar contrària a la Carta Magna.
I el segon pitjor valorat, amb una nota de 2,42 punts, és Rafael Catalá, ministre de Justícia, que setmanes abans també va ser reprovat pel Ple del Congrés, en el seu cas per la seva actuació en relació amb la investigació de l'operació Lezo que va portar a la presó a l'expresident madrileny Ignacio González.
ENTREVISTES
Les entrevistes per a aquest Baròmetre es van realitzar a principis de juliol. En conseqüència, l'enquesta recull també les conseqüències de la moció de censura que Unidos Podemos presentar contra el Govern de Mariano Rajoy i que Pau Iglesias va defensar al juny en el Ple del Congrés davant els líders dels altres partits.
També recull, per tant, els efectes de la compareixença al Congrés de l'extresorer del PP Luis Bárcenas; i la presentació de l'anomenada 'llei de desconnexió' que Carles Puigdemont i els independentistes catalans van presentar el 4 de juliol.
Escriu el teu comentari