La investigació sobre el presumpte frau de l'aigua de Girona implica a Puigdemont en el cas del 3%

 

La investigació sobre les presumptes irregularitats comeses en l'empresa mixta de l'aigua de Girona durant l'etapa en l'alcaldia de Carles Puigdemont podria implicar l'actual President del Govern en el cas del 3% i el finançament il·legal de CDC.

El Jutjat d'Instrucció número 2 de la ciutat, que ja va obrir una causa al juliol de 2016 sobre el presumpte desviament de fons públics en la concessió, acaba d'incorporar a aquest procediment els nous indicis de delicte en aquest servei trobats en el cas del 3 % sobre el presumpte finançament il·legal de CDC, que s'instrueix des de 2014 el Jutjat número 1 del Vendrell (Tarragona).

La decisió d'acceptar la inhibició del jutjat del Vendrell es produeix a petició de la Fiscalia Anticorrupció, que també s'ha fet càrrec de l'acusació pública en el procediment de Girona. A més, la Guàrdia Civil ha entrat en la causa per impulsar la investigació amb la pràctica de noves diligències.

Com és sabut, la instrucció del cas va arrencar després d'una querella de la CUP contra quatre directius de la concessionària que gestiona l'abastament d'aigua a Girona, Agissa SA, per perjudicar presumptament al 20% de la societat en mans municipals i per beneficiar la part privada, Girona SA, propietària del 80% restant de les accions.

Així, el jutge va imputar per administració deslleial i apropiació indeguda al conseller delegat de Agissa fins a juny de 2016, Narcís Piferrer, i al seu successor en el càrrec, Xavier Ballell, que era director tècnic de l'ens quan es van produir els suposats desviaments. Se'ls acusa d'haver autoritzat contractacions irregulars de Agissa amb empreses filials de Girona SA a preus molt superiors dels reals o per serveis que ni tan sols arribaven a prestar-se.

Arran de les pressions de l'acusació de la CUP, l'Agència Tributària va elaborar, a petició del jutge del Vendrell, un exhaustiu informe sobre Agissa i va detectar repartiments injustificats de dividends per valor de 10 milions d'euros, salaris de directius que mai van haver abonar que sumen altres 5 milions d'euros i crèdits concedits per Girona SA a l'empresa mixta amb tipus d'interès del 12% fora de mercat, entre d'altres irregularitats.

Segons l'informe que va ser remès fa unes setmanes al Jutjat número 2 de Girona, el frau hauria començat el 1998, quan ocupava l'alcaldia de Girona el socialista Joaquim Nadal, que va adjudicar per primera vegada el proveïment a Agissa. L'Agència Tributària també denuncia el procediment que va utilitzar el Govern municipal de Carles Puigdemont per renovar la concessió en 2013.

Es veu que no consten els criteris que va utilitzar l'Alcaldia per justificar la pròrroga. Ni es van demanar comptes de les inversions que Agissa havia d'haver executat a la xarxa municipal de distribució durant els anys anteriors ni es va garantir que es farien obres en els anys següents.

El relat de l'informe assenyala que l'equip de Puigdemont va canviar el sistema de repartiment de dividends però va generar un problema major. En concret, "es modifica la proporció de repartiment a favor dels ajuntaments. Passen a percebre gairebé mig milió d'euros més a l'any, en doblegar (sense cap lògica econòmica) l'import a percebre pel cànon derivat del lloguer de les instal·lacions municipals de la xarxa d'abastament, carregant així a Agissa i al consumidor final un increment l'import de les tarifes que no va a determinar una millor qualitat del servei ja que es disminueixen notablement les inversions en millora de les instal·lacions ".

Aquestes dades refermen també la sospita dels investigadors que els sobrecostos generats per totes aquestes presumptes irregularitats van poder servir per finançar campanyes electorals tant de CiU com de JuntsXSí. S'han descobert pagaments des de Girona SA a una agència de comunicació que treballava per al partit, AMR Publicitat SL, per valor de 138.090 euros entre 2010 i 2015. L'administrador d'aquesta agència de publicitat és Antoni Maria Rigau, germà de l'exconsellera de la Generalitat i expresidenta del Consell Nacional de CDC Irene Rigau.