La inhabilitació de Puigdemont planteja dubtes sobre el pròxim president de la Generalitat

 

Davant d'una hipotètica inhabilitació de Carles Puigdemont el vicepresident Oriol Junqueras assumiria immediatament el càrrec de forma interina i el Parlament hauria d'iniciar el procediment per a la seva substitució.

Així ho recull la Llei de la Presidència de la Generalitat, que estableix un sistema successori en cas que el president de la Generalitat faltés per qualsevol supòsit, però a diferència de coneguts casos com el dels Estats Units --en què el vicepresident assumeix el lideratge del país de forma plena durant la resta del mandat--, en el cas català només ho fa de forma temporal fins que la càmera designi un nou líder de l'Executiu.

De fet, la Llei de la Presidència de la Generalitat contempla diversos supòsits pels quals pot designar-se un suplent --si la seva absència en el càrrec és temporal-- o pels que el president pot ser substituït: malaltia, impediment, cessament, defunció , dimissió, inhabilitació o incapacitat.

El procediment previst és el mateix tant en el cas d'una suplència com en el d'una substitució: accedeix al càrrec el vicepresident, el conseller primer o conseller en cap, segons els càrrecs del Govern de torn, o bé el conseller de major rang dins de l'Executiu, tenint en compte l'ordre de prelació protocol·lària.

Així, segons la composició del Govern actual, substituiria Puigdemont el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, i de no poder fer-ho per qualsevol motiu --si fos també inhabilitat, per exemple--, el segueixen: el conseller de Presidència, Jordi Turull; el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i la consellera de Governació, Meritxell Borràs.

A continuació figuren la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí; el conseller de Salut, Toni Comín; el conseller d'Interior, Joaquim Forn; el de Territori, Josep Rull; el de Cultura, Lluís Puig; el de Justícia, Carles Mundó; la de Treball, Dolors Bassa; el d'Empresa, Santi Vila, i en últim lloc la d'Agricultura, Meritxell Serret, com disposa el Decret de nomenament dels membres del Govern.

Sigui qui sigui qui substituís Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, hauria de proposar un nou candidat a presidir la Generalitat que seria ratificat pel ple, de manera que podria portar la candidatura de Junqueras a votació --o de qui fos el president substitut-- o de qualsevol altre dels diputats de la cambra.

Un cop arribat el ple d'investidura, el mètode és l'habitual: el candidat se sotmet a una primera votació que ha de guanyar per majoria absoluta --68 diputats--; de no aconseguir-ho es repeteix la votació als dos dies i només necessita majoria simple --Mas sís que nos-- i, de fracassar, s'obre un termini de dos mesos en què el candidat --el proposat en primer lloc o un de nou-- ha d'aconseguir aquesta majoria o automàticament es convoquen noves eleccions, com va passar en la fallida XI legislatura de les Corts espanyoles i va estar a punt de passar després dels últims comicis autonòmics a Catalunya.

El president català ha declarat recentment que no pensa acatar una eventual inhabilitació de l'Estat, per la qual cosa està per veure si es compliria aquest guió o el sobiranisme buscaria la forma per eludir-lo.

INHABILITACIÓ DEL GOVERN EN BLOC

El que no recull la Llei de Presidència de la Generalitat és què passaria si no hi hagués cap càrrec al Govern que pogués assumir la Presidència interina en cas que tot l'executiu fóra inhabilitat, però experts consideren que hauria de precipitar la designació d'un candidat a president per part de Forcadell de forma immediata.

Així ho comparteixen diversos experts consultats per Europa Press, com el doctor en Ciència Política i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Gabriel Colomé, que assegura que en cap cas es podria donar una situació de "buit de poder".

Coincideix amb Colomé el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Joan Vintró, que defensa que "una suspensió d'efectes immediats ha de preveure les conseqüències posteriors, com què passa amb tot l'aparell administratiu de la Generalitat i qui el dirigeix".

Així, recorda que el 1934, després de la proclamació de l'Estat català per part del president de la Generalitat Lluís Companys, el Govern central va suspendre l'Estatut "i l'Estat va proveir qui assumia les seves competències".

En aquest supòsit, el delegat del Govern, Enric Millo, podria convertir-se en la màxima autoritat de Catalunya i assumir les competències de la Generalitat per indicació del Govern, encara que formalment no seria el seu president.

La legislació sí que explicita clarament que perquè la inhabilitació del president sigui efectiva ha de ser una sentència judicial ferma, per la qual cosa en cas de recurs podria seguir en el càrrec fins que una instància superior es pronunciés.

És per aquest mateix motiu que l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau segueix com a diputada al Parlament malgrat haver estat condemnada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel procés participatiu del 9N de 2014, ja que està a l'espera de què el Tribunal Suprem (TS) estimi o no el seu recurs.

Aquesta situació podria donar un cert marge al Govern i al Parlament per actuar entre el moment de la primera sentència --que hauria de fallar el TSJC-- i el pronunciament final del TS, però no si és el Tribunal Constitucional (TC) qui acorda suspendre'ls dels seus càrrecs en virtut de la reforma de la seva llei orgànica, aprovada amb aquest propòsit durant l'última etapa de majoria absoluta del PP al Congrés.

INHABILITACIÓ DE LA TAULA DEL PARLAMENT

Si les inhabilitacions arribessin a la taula del Parlament i provoquessin la pèrdua del càrrec a Forcadell i a la resta de sobiranistes, assumiria la Presidència de la cambra, previsiblement, el president segon, José María Espejo-Saavedra (Cs), que tindria la potestat de convocar el ple que hauria elegir el nou president de la institució.

És el paper que en l'ordenament nord-americà es coneix com a "president pro tempore", i que assumeix la responsabilitat de la Presidència de la càmera quan no pot fer-ho la persona designada en primer lloc.

Ara bé, el Reglament del Parlament no estableix cap termini per convocar aquest ple, de manera que la situació podria allargar-se indefinidament en el temps i, durant aquest període, no podrien celebrar sessions plenàries ni, per tant, aprovar resolucions o lleis.

"La convocatòria depèn d'ell i si no es convoca doncs no es convoca", indica Vintró, tot i que creu que la Junta de Portaveus de la cambra podria pressionar perquè accedís a fixar data per al ple.

En el cas que les inhabilitacions afectessin tant a Forcadell com a Puigdemont, el ple hauria de triar primer a la seva nova Presidència perquè qui resultés escollit proposés, d'entre els seus diputats, un candidat a presidir la Generalitat.

Els diputats suspesos serien substituïts, com ha passat ja amb alguns que han abandonat el seu escó, per les persones que els segueix en la llista electoral per la qual es van presentar, com recull la Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg).